Món Pirinenc

SEGUEIX LES

PREVISIONS

Punts gèlids del Prepirineu! Les dolines de Tuixent la Vansa

El massís del Port del Comte és un massís calcari que presenta un complex sistema càrstic, amb infinitat de coves, avencs, surgències d’aigua i dolines, les protagonistes del present reportatge!

És a Tuixent La Vansa un dels indrets on més dolines poden veure sobre el terreny, algunes d’elles comunicades amb cavitats anteriors que formen profunds avencs. 
A prat Llong, un seguit de “forats” sobre el terreny ens criden l’atenció, són les dolines, unes curioses formacions geològiques que tenen una important implicació meteorològica, amb registres de temperatura extremadament freds en dies amb inversions tèrmiques! Ho expliquem!

 

Tuixent la Vansa es troba al massís del Port del Comte, a la comarca de l’Alt Urgell, tot i que el massís s’estén també per la veïna comarca del Solsonès. Amb els seus més de 2300m metres d’altitud, és la muntanya més alta de la primera barrera prepirinenca!

La composició calcària del massís afavoreix que les precipitacions de la zona amb un PH lleugerament àcid, interaccioni amb la roca, dissolent-la i creant un seguit de cavitats a l’interior de la muntanya.
Trobem una extensa xarxa de coves i galeries, que si arriben a estar molt a prop de la superfície, donen lloc a esfondraments del terreny (dolines) i si arriba a col·lapsar el sostre de la cova, avencs, alguns tan espectaculars com el de la bòfia! Tots aquests processos geològics es coneix com a Karts (carst en català!)

La mateixa naturalesa calcària del terreny que com ja hem explicat, té una extensa xarxa de galeries subterrànies, fan que gairebé mai trobem aigua en superfície, ni cap curs fluvial a les parts altes del massís del Port del Comte. En canvi, ja en zones més baixes, trobem un seguit de fonts i surgències per on el conjunt càrstic drena les aigües infiltrades, entre elles la més espectacular de totes, les fonts del Cardener, naixement del principal afluent del Llobregat.

Només, com ens comenta l’Albert Nadal, els dies de màxim desgel s’arriba a veure acumulacions d’aigua sobre les dolines, donat que el fang, la neu i el gel retenen l’aigua! Quan aquest “tap es trenca”, la dolina perd l’aigua de cop i es perd muntanya endins! Més tard, sortirà per una de les fonts!

 

 

 

 

 

Analitzem una mica més científicament la formació de la carstificació!

La carstificació és el conjunt de processos que generen un modelat càrstic. Aquests processos són més importants amb més quantitat d’aigua (pluja i neu), diòxid de carboni (CO2), un clima fred (com més freda és l’aigua, més CO2 pot contenir) i del tipus de roca (la seva composició de carbonats, la presència de fractures). Així doncs, una regió freda, humida i calcària com la del massís del Port del Comte és perfecte per desenvolupar un relleu càrstic!

El procés fonamental de la carstificació és la meteorització de les roques calcàries o carbonatades per dissolució, però el carbonat de calci (CaCO3) no és massa soluble en aigua. Per tal que la reacció química que dissol el carbonat de calci es produeixi, cal que l’aigua sigui àcida; aquesta acidesa s’aconsegueix quan el diòxid de carboni (CO2) es dissol en l’aigua de la pluja procedent de l’atmosfera o de la matèria orgànica en fermentació i forma àcid carbònic (H2CO3).
La reacció química responsable de la dissolució dels carbonats són les següents: CO2 + H20 + CaCO3 ↔ Ca2+ + 2 HCO3

Tornem a Tuixent La Vansa, i ens centrem en Prat Llong, zona amb major concentració de dolines i avencs! En trobem unes 7 de grans dimensions visibles sobre el terreny i dos avencs (simas en castellà)!

És en aquestes dolines, en nits sense vent de l’hivern, quan l’aire fred, molt més dens que el càlid que l’envolta, queda en contacte directe amb el terra. En aquesta zona de Tuixent la Vansa de terrenys plans, el fred acumulat al prat “cau” en aquestes dolines i s’acumula a dins d’aquestes, registrant valors de fred extrem!

Fa uns anys es van realitzar uns registres de temperatures al llarg de l’any (malauradament no hem trobat cap informació al respecte), on es demostrava que els valors a dins de les dolines podien arribar a ser uns 10-15ºC inferiors (o menys!) als de la superfície, arribant a xifres extraordinàriament baixes a les que estem més avesats a casa nostra. En tot cas cal aclarir, que de racons que ens sorprendrien al Pirineu pels reus registres freds, en trobaríem una bona pila, només caldria buscar-los!

Com a dada curiosa, es té constància que el forat de la bòfia va funcionar com un pou de gel natural, on el gel dipositat a l’interior de l’avenc era transportat fins a la ciutat de Solsona!

Per concloure us deixem el vídeo que vam fer a Tuixent la Vansa!

Ja sabeu, sempre que aneu per la zona, contempleu aquests veritables congeladors del Prepirineu!

Molt agraïts a Tuixent la Vansa i al seu director Albert Nadal pel seu entusiasme, temps i informació que ens ajudat a contemplar aquest article!

 

Tradueix »