Món Pirinenc

SEGUEIX LES

PREVISIONS

Una de les avetoses més grans del Pirineu: la Mata de València

Les càlides jornades estivals conviden a buscar racons refrescants! Un dels millors indrets és l’ombrívol i humit bosc d’avets de la Mata de València, una extensa avetosa d’ambient místic, fruit de les característiques climàtiques particulars d’aquest raconet pirinenc.

 

Viatgem fins a un dels boscos més emblemàtics del Pirineu, la Mata de València o bosc del Gerdar, a les Vall d’Àneu, ocupant els vessants obacs de la conca de la vall de la Bonaigua, des dels 1100 als 1900 metres d’altitud.. Majestuós bosc pirinenc, és l’avetosa més gran i extensa dels Pirineus, amb avets d’entre 30 i 45 metres d’alçada que amb prou feines deixen penetrar la llum solar i comporta que gairebé no tinguem vegetació al seu sotabosc. Això dóna lloc a la seva gran excepcionalitat!

En aquest racó del Pirineu, a tocar del Port de la Bonaigua, hi ha la confluència dels climes atlàntics i mediterranis, afavorint abundants precipitacions al llarg de l’any en aquest sector. Les borrasques provinent del nord, arriben encara actives a la zona i també arribaran les precipitacions del sud, sumant al llarg de l’any més de 1000mm. Uns dels aspectes però fonamentals per a la supervivència de les avetoses, és la precipitació estival. Durant l’època càlida, les precipitacions han de ser superiors als 300mm, xifra assolida a la Mata de València, i és complementada amb la seva orientació nord, que fa que la incidència solar sigui poc destacable i no evapori la humitat del sòl.

Aquesta tipologia de bosc, va tenir un intensiu aprofitament des de l’edat mitjana, ja que la seva morfologia el feia molt valuosos per la construcció -creixement totalment recte-. Antigament, els veïns de les Vall d’Àneu obtenien benefici d’aquest aprofitament forestal, i van durar fins a la desamortització, quan la propietat va passar de comtal a privada. Finalment, entre 1975-76, va passar a mans de l’Estat i actualment, forma part de la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

La verticalitat del bosc rau en la mateixa foscor del bosc! Els arbres per sobreviure han de créixer ràpidament a la recerca de la llum solar, que es troba a molts metres de terra, ja que els seus veïns fan ombra als arbres més petits. Les abundants nevades de la zona, també provoquen que només aquells arbres més rectes i de branques més fortes, puguin proliferar, en canvi aquells amb alguna inclinació o branca mal formada, serà trencat pel mateix pes de la neu. Així doncs, els arbres que trobem seran aquells que millor s’han pogut adaptar a les dures condicions climàtiques del bosc.

El bosc és un perfecte refugi de flora i fauna, on destaca la presència de gall fer (Tetrao urogallus), una espècie molt difícil de veure i força amenaçada, característica de les zones d’alta muntanya. Es troba acompanyat per altres aus emblemàtiques com ara el Mussol Pirinenc (Aegolius funereus), el Picot negre (Dryocopus martius) o carnívors com la Marta (Martes martes) i l’ós.

A banda dels avets, en aquest bosc de 774 ha, abunden en el sotabosc la molsa i els líquens, combinada amb arbres caducifolis en les clarianes que apareixen entre la gran trama d’avets, creant un ambient perfecte pels amants de la fotografia.

La millor manera de descobrir aquest fascinant racó, és a través dels diversos itineraris a peu que trobarem! Nosaltres us proposem que feu l’itinerari que trobeu al següent enllaç, que ens permetrà endinsar-nos en la part més salvatge del bosc, tot descobrint el fotogènic riu de Cabanes, altius avets i raconades plenes de bellesa.

 

Powered by Wikiloc

Si voleu ampliar la informació o fer alguna activitat guiada a la zona, us recomanem la visita al proper refugi del Gerdar!

.

.

.Un article de:

Amb el suport de: 

Tradueix »