ARTICLE

SEGUEIX LES

PREVISIONS

MeteoArticle: els núvols al Pirineu

Molts dies veiem núvols al cel. Tenen una forma, un gruix, una alçada i un aspecte determinats, que si som observadors, ens donaran la suficient informació per determinar quin tipus de núvol és. En aquest meteoarticle, parlem de núvols i els classificarem perquè els puguem diferenciar.

Un núvol es forma quan una massa d’aire en unes condicions atmosfèriques determinades, condensa la seva humitat, provocant l’aparició d’un conjunt de gotetes d’aigua o fins cristalls de gel. En definitiva, un núvol no és res més que un volum d’aire visible als nostres ulls, donat que el vapor d’aigua ha passat a estat líquid o sòlid.

L’any 1956 l’Organització Meteorològica Mundial, a través de l’edició de l’Atles Internacional de Núvols, va classificar els diferents tipus de núvols en gèneres, espècies i varietat.

A continuació detallem els 10 gèneres de núvols:

Núvols alts (6.000m a 10.000m):

  • Cirrus (Ci): Núvols separats, en forma de filament blanc i d’aspecte sedós o fibrós, situats a les capes més altes de la troposfera. Estan compostos totalment per cristalls de glaç i la seva transparència es deu a l’estat de dispersió d’aquests cristalls.
  • Cirrostratus (Cu): Vel nuvolós transparent i blanquinós format per cristalls de gel, que pot cobrir el cel completament, d’estructura sedosa o llisa i que habitualment generen el fenomen de l’halo al voltant del sol o la lluna.
  • Cirrocúmulus (Cc): són núvols blanquinosos o llençols de núvols blancs, sense ombres, compostos per elements molt petits en forma de grans ondulacions, units o separats, i estan constituïts de cristalls de gel. A vegades es pot observar una corona o irisació al voltant del sol o la lluna.

Núvols mitjans (2000m a 6000m):

  • Altostratus (As): Núvol que forma un vel força homogeni, fibrós o estriat de color més o menys gris o blavenc i que es caracteritza per la uniformitat de la seva superfície inferior, tot i que no es nota un veritable relleu a la seva superfície. Aquests núvols produeixen de vegades precipitacions febles i contínues. Sovint les precipitacions no arriben a terra i es veuen cortines fosques penjant dels núvols, anomenades virga. Estan formats per cristalls de glaç i gotes d’aigua líquida.
  • Altocúmulus (Ac): núvol caracteritzat per masses globulars aplanades o enrotllaments en capes o pegats. Els elements menors són petits i prims i presenten irisacions a les vores. Principalment estan constituïts per gotes d’aigua, i en general acostumen a indicar canvis de temps. Com diu el refrany, “Cel amb cabretes, terra amb pastetes”. Al Pirineu si apareixen a l’estiu a primera hora del matí, assenyalen el desenvolupament de núvols de tempesta més tard durant el dia. Poden provocar corones al voltant del sol o la lluna, i rarament produeixen precipitacions.
  • Nimbostratus (Ns): Núvol de pluja format per capes força uniformes. La base es pot trobar a no massa alçada del terra, però la part superior del nimbostrat pot arribar fins als 7 km, per tant, si tenim aquest núvol, no podem tenir cap altre núvol mitjà, i oculten completament la llum del sol. Formen una capa amorfa que cobreix tot el cel, de color gris i generen les precipitacions dels fronts freds. A diferència dels estratus, els altostratus i els cirrostrats, els nimbostrats sempre creen precipitacions. Estan constituïts per una barreja de diferents estats de l’aigua en el seu si.

Núvols baixos (0m a 2000m)

  • Estratocúmulus (Sc): Formen masses globulars o acanalades, que tenen més extensió horitzontal que vertical, però conserven un cert gruix. No acostumen a produir precipitacions, i, si tenen lloc, sempre seran febles. Es poden presentar isolats com formant masses, en aquest darrer cas amb la base a una altura homogènia. Estan constituïts principalment per gotes d’aigua.
  • Estratus (St): Formen un mantell nuvolós estès i força uniforme, de color gris, que pot ocupar tot el cel. Estan situats a poca altura del sòl, però mai en contacte, donat que li canviaríem la terminologia a boira. Aquests núvols al Pirineu però són essencialment boira, donat que es troben enganxats als vessants de les muntanyes. Així doncs en cotes inferiors seran estratus i allà on toqui terra, boira. Aquests núvols no solen crear precipitacions, i com a molt deixen alguna roina. En cas de tenir pluja per tant, vindrà de núvols situats per sobre dels St.
  • Cúmulus (Cu): S’assembla a una massa feta de cotó fluix, amb túmuls i/o torres, de base aplanada i amb una part superior semblant a la d’una coliflor. Els corrents d’aire amb força ascendent, coneguts com a tèrmics, pugen a una alçada on la humitat de l’aire pot començar a condensar-se. Per a això, els cúmuls creixen verticalment en lloc d’horitzontalment. Tot i que molt més comuns en dates caloroses (estiu), es poden formar a qualsevol període de l’any, sempre que les condicions siguin les necessàries, de manera que puguin créixer i passar a ser Cumulonimbus, els quals portaran tempestes i pluges.
  • Cumulonimbus (Cb): Núvol de desenvolupament vertical que ocupen els tres pisos d’altura definits per als núvols (alt, mitjà i baix), però que es classifica com a núvol baix donat que la seva base es situa per sota dels 2000m, i arriben fins al límit superior de la troposfera (12000m). Tenen forma de muntanya o de torre, i la seva part superior és habitualment llisa, fibrosa o estriada, de color blanc molt intens i gairebé sempre aplanada, en forma d’enclusa. La part mitjana i baixa és cumuliforme i amb diverses tonalitats de grisos, habitualment molt foscos, o vermelloses si coincideix amb la sortida o la posta de sol. Al Pirineu són molt habituals entre maig i octubre, i solen causar episodis de precipitacions molt intenses, moltes vegades acompanyades de pedra o calamarsa. Estan constituïts per gotes líquides en la part inferior i mitjana, i per una barreja de gotes líquides i glaçades i de cristalls de glaç en la superior. Els desplaçaments verticals d’aire al seu interior són molt violents i ràpids. (vegeu núm. 2 sent).

Aquesta classificació de gèneres de núvols al seu temps, es divideix en especies i varietats.

Les especies més comuns al Pirineu, entre les 14 que existeixen són:

  • Uncinus: Quan els cirrus fan forma de ganxo
  • Castellatus: Altocúmuls amb torres arrodonides. Preludi de tempestes.
  • Lenticularis: Generalment altocúmuls, molt habituals al Pirineu en dies de vent.
  • Humilis: Núvols molt poc desenvolupats. Bon temps.
  • Congestus: Cúmulus molt desenvolupat verticalment. Poden acabar en fort ruixat.
  • Calvus: Cumulonimbus sense enclusa, coliflors. Generació de tempesta.
  • Capillatus: Cumulonimbus amb enclusa. Tempesta forta, amb possible pedra o calamarsa.

De varietats n’existeixen 9, les més comuns al Pirineu són:

  • Undulatus: Núvols amb base ondulada.
  • Vertebratus: Núvols en forma d’espina de peix.

I per últim afegir particularitats suplementàries. Al Pirineu són típiques:

  • Mammatus: Bosses penjades d’alguns núvols. Típics en núvols de tempestes.
  • Virga: Cortines de precipitació que pengen del núvol i moltes vegades no arriben a terra.
  • Arcus: Arc ombrívol que apareix a la part davantera d’un cumulonimbus.
  • Pileus: Núvol annex a les protuberàncies d’un cumulonimbus, en forma de barret i que denota severitat a la tempesta, com el següent exemple.

 

 

.

.

.Organitza:

Amb el suport de: 

Tradueix »