MÓN PIRINENC

SEGUEIX LES

PREVISIONS

Colors de tardor: la fageda de Conangles

Continuem el nostre viatge per les millors propostes de colors de tardor pel Pirineu i avui marxem a la capçalera de la Noguera Ribagorçana! Properes tres setmanes ideals per atensar-se fins a la fageda de Conangles, un idílic paratge on es convinen boscos, rius i salts d’aigua i cims altius.. T’expliquem què veure a continuació! 

Tal i com ja vam veure en l’últim article de colors de tardor a la població d’Os de Civís, la barreja de tonalitats ataronjades, vermelloses i grogues, són les que donen la bellesa en aquests indrets. Però com es produeixen aquests colors? Els arbres caducifolis, perdent clorofil·la, dóna lloc a que altres pigments apareguin en el color de les fulles, essent responsables de les tonalitats que podem observar durant la tardor. A continuació, podrem veure quins indrets són els més recomanables de visitar o rutes per fer d’un dels boscos més importants del nostre Pirineu, el bosc de Conangles!

CONANGLES

Situat a la boca sud del túnel de Vielha, a cavall entre la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça, és un dels boscos de faigs i avets més rellevants de la Península Ibèrica. Així doncs, aquesta combinació dóna unes tonalitats i una llum única en cada estació, donant lloc a un indret de gran bellesa paisatgística. El riu Noguera Ribagorçana, discórrer per dintre del bosc, brindant una calma i tranquil·litat necessària.

Aquestes muntanyes presenten una de les zones més plujoses de tot el Pirineu català, amb registres pròxims als 1.200mm anuals de mitjana, i és que les situacions de vents del sud acumulen grans registres de precipitació a la zona, i també ho fan les entrades de nord, amb copioses nevades a la zona algunes jornades d’hivern.

En aquest indret, especialment recomanable de visitar durant el juliol, per la seva floració, i a la tardor, per les tonalitats dels caducifolis; hi trobem el refugi de Conangles, pròxim en aquest bosc tan característic, que porta el mateix nom. Localitzat a 1.555 metres sobre el nivell del mar, a la Vall de Barravés, és un dels refugis amb més personalitat de la zona, obert durant tot l’any i amb  una parada de l’autobús del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Tal i com ja hem mencionat, ens localitzem en una de les valls més idíl·liques i boniques del Pirineu occidental català, la Vall de Barravés. Situada als Pirineus centrals, específicament al vessant sud, conforma la capçalera de la Noguera Ribagorçana. Es troba a cavall entre dues administracions, la de Vilaller, administració catalana i el terme Montanui, de l’administració aragonesa. Tot i això, gairebé la totalitat de la vall és de l’Alta Ribagorça, exceptuant els indrets pròxims al Túnel de Vielha, que pertanyen al municipi de Vielha e Mijaran. 

D’altra banda, cal fer menció, de la gran erosió glacial que va determinar la formació de l’actual morfologia de la vall. Les grans geleres, ocupaven pràcticament la totalitat de la vall, fins a Vilaller, on finalitzava la glacera principal. Així doncs, els fenomens periglacials, van modelar barrancs laterals, on actualment, encara s’hi troben restes morèniques tant al fons com ambdós costats de la vall i trobem les nombroses cascades presents a la vall.

Finalment, parlar d’una de les infraestructures més rellevants de la zona en l’àmbit de mobilitat, el Túnel de Vielha. Fins abans del segle XX, per accedir al territori aranès, calia passar pel Port de Vielha, a 2.444 msnm, essent la comarca més mal comunicada amb la resta de Catalunya, en especial durant l’hivern. El 1830, Pascual Madoz, va tenir la idea de dur a terme el túnel, i amb l’ajuda de dos enginyers francesos, fins a l’any 1926 no van començar les obres que van durar aproximadament 22 anys, essent finalment inaugurat el 1948, essent un dels túnels de carretera més llargs del món. Durant les dècades de 1980-1990, tot i això, va partir un gran envelliment a causa de l’intens i progressiu trànsit. Així doncs, el 1997 es va aprovar el projecte de desdoblament, iniciant les obres el 2002, el qual es va inaugurar el 2007, deixant l’antic túnel en desús, només pel pas de mercaderies perilloses. 

MeteoPirinencs/ques, esperem que trobeu interessant la proposta d’aquesta setmana! No us perdeu la de la setmana vinent, marxarem fins a Burg, un indret de la comarca del Pallars Sobirà. I si no n’has tingut prou, recordar que ens podeu seguir-nos a les XXSS com Facebook, Instagram o Twitter, i també rebre la nostra newsletter setmanal!

SABIES QUE…

L’antic monestir de Sant Andreu de Barravés, dóna nom a la vall -o a l’inversa-. Va tenir un rellevant pes durant l’alta edat mitjana, a la comarca de l’Alta Ribagorça. Tot i això, no se sap ben bé on es trobava el seu emplaçament, relacionat de forma molt pròxima amb el solar de la casa d’Arro, a Montanui. 

RUTA PROPOSADA

Proposem la realització d’una ruta d’un dels recorreguts més bonics que podem fer als Pirineus! Iniciem la nostra excursió al mig de l’espectacular fageda del bosc de Conangles, anant serpentejant aquests arbres combinats amb pins negres i avets, alguns d’ells, amb una alçada impressionant essent segurament centenaris. Anem seguint la remor de l’aigua del Barranc de Besiberri, amb petits ràpids i cascades, que fan el recorregut més entretingut i divertit. Anem agafant altitud, en alguns indrets amb un pendent més marcada, per finalment, arribar en un indret on trobarem els estanys envoltats per un circ que conformen els pics de Besiberris. Retornarem al nostre punt d’inici, pel mateix camí. CONSULTA EL NOSTRE WIKILOK.

NO ET PERDIS…

Recomanem la visita al poble de Senet de Barravés. Nucli poblacional del municipi de Vilaller, és localitza a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, amb una església romànica dedicada a Santa Cecília. No oblidar de visitar, la presa de Senet, a la dreta del riu, que deriva l’aigua cap a la Central Hidroelèctrica que porta el mateix nom, amb una gran potència de 12.200 kW, on posteriorment és condueix cap a la central de Pont de Suert. 

Tot i això, si teniu més ganes de visitar patrimoni en aquesta zona, destaquem que la Vall de Barravés està esquitxada per belles ermites medievals; hi ha la presó més antiga del Principat, del segle XVII; s’hi troben, també, diferents búnquers de la Guerra Civil, i restes de monuments megalítics.

COMPLEMENTA LA VISITA!

D’altre banda, proposem un establiment per tal de poder desconnectar un parell de dies en aquest lloc idíl·lic situat a la Vall de Barravés, justament a la capital, el poble de Vilaller. L’Hotel Fonda Mas, té més de 100 anys d’història amb un tracte familiar i pròxim, que és molt d’agraïr.  Un indret molt recomanable per qui busquen desconnectar i estar amb contacte amb la natura.

Powered by Wikiloc

.

.

.PER SI T’HAS PERDUT ALGUN DELS ARTICLES DE COLORS DE TARDOR…

.

.

.Reportatge de :

Amb el suport de: 

Tradueix »