MÉTEO ARTICLE

SEGUEIX LES

PREVISIONS

MeteoArticle: el mantell nival

En méteo-articles anteriors, vam parlar sobre curiositats de la neu al Pirineu, com es forma, com es fon i altres característiques interessants. En aquest article parlarem sobre la neu, però un cop ja està asseguda al sòl, formant el mantell nival. Som-hi!

Molts de nosaltres sabem que les condicions de la neu a la muntanya varia molt segons el dia, i fins i tot, en un mateix moment, entre un lloc a un altre relativament proper. Aquest fet es deu que el mantell nival té una correlació directa amb les condicions meteorològiques, que poden modificar en qüestió de minuts les seves característiques. Per a moltes persones que fan esport a l’hivern en zones innivades, el coneixement d’aquestes variacions en les condicions del mantell nival és molt important a l’hora de planificar la seva activitat, especialment amb la predicció d’allaus.

El mantell nival està format per diverses capes de neu corresponent a les diferents nevades que s’han anat acumulant una sobre l’altre, i entre elles, solen haver diferencies donat que la neu caiguda durant la nevada i les condicions meteorològiques de després de la nevada han estat diferents.

Posem un exemple! Un dia podem tenir una nevada amb temperatures molt fredes i després tenir un episodi de vent molt fort. Dos dies més tard, una nevada amb temperatures més altes i després una pujada de temperatures, que farà fondre una mica la neu. L’endemà, l’arribada d’una massa d’aire molt fred, portarà nevades amb temperatures novament molt fredes. Així doncs, tindrem una capa de neu ventada, coberta per una de neu humida que haurà quedat glaçada, coberta per una capa de neu fresca.

Cada capa doncs, tindrà un tipus de gra de neu amb unes característiques i propietats diferents, que determinarà el grau d’estabilitat del mantell nival. Una capa de neu poc cohesionada, coberta per altres capes de neu o una capa nova de neu fresca (punts dèbils), podran desencadenar allaus.

Aquest mantell nival és estudiat al Pirineu durant la temporada de neu per especialistes, que elaboren perfils del mantell nival i elaboren el butlletí de perills d’allaus, una eina imprescindible per anar a la muntanya a l’hivern (consultar butlletí d’allaus del IGC).

Deixem les allaus per parlar d’altres aspectes interessants del mantell nival. La neu en contacte amb el sòl (terra), intercanvia energia amb aquest i també amb la massa d’aire que té per sobre. El refredament o escalfament de la neu per l’energia rebuda, provocarà la transformació de la neu.

Del sòl rep calor a causa del flux geotèrmic, per això la base de la neu sol estar sempre al voltant dels 0ºC. Aquesta temperatura va disminuint fins als primers 10cm, i es manté estable fins als últims 10cm més pròxims a la superfície, on la temperatura de la capa de neu varia segons la temperatura de l’aire.

Com a curiositat, la superfície de la capa de neu durant les nits asserenades d’hivern, perd molta energia per irradiació, molta més que el sòl sense coberta de neu. Si comprovem la temperatura real mesurada (a 1,5m del terra) i la que tenim a la superfície de la neu, veurem que hi ha una gran diferència! Potser una estació meteorològica ens pot marcar -8ºC i la superfície de la neu estar a -15ºC. Aquest fet també ens explica, que tenir un paisatge nevat en nits tranquil·les, provoca que les temperatures nocturnes siguin més fredes amb una mateixa massa d’aire, que si no hi ha neu.

El vent com vam veure anteriorment, és un gran menjador de neu, així com la humitat. Vents càlids i humits fonen molt la neu, i vents freds però superiors als 80km/h, sublimen directament la neu (passa de sòlid directament a gas). Molts hiverns el Pirineu perd molta de la seva neu, per les fortes tramuntanades.

Però el vent no només s’encarrega de fondre part de la neu, sinó que també la transporta i l’acumula en altres zones, provocant les temudes plaques de vent, desencadenants moltes vegades d’allaus.

Acabarem aquest article citant les diferents neus que podem trobar:

– Neu granulada: Neu poc cohesionada donat que els grans que la forma són semiesfèrics o cònics i es diferencia de la calamarsa per ser opacs i estar format no per aigua gelada, sinó per la coalescència de flocs de neu.

– Neu fresca: Neu clàssica formada pels flocs de neu hexagonals, acabada de caure. El 95% de la capa de neu és aire, d’aquí la seva lleugeresa.

– Neu ventada: Forma una capa de neu compacta, rígida, però d’estructura molt fràgil.

– Grans fins: Amb temperatures suaus sota zero, els grans de neu s’arrodoneixen i es compacta la capa de neu, fent-se més densa i força estable.

– Grans de cares anguloses: Amb temperatures molt fredes, els grans de neu evoluciones a estructures anguloses, provocant una capa dèbil de neu.

– Gebrada en fondària: Si la neu amb grans de cares anguloses es continua refredant més temps, els cristalls de neu evoluciones a formes piramidals, sense cap cohesió, que provocaran una cap de neu molt inestable i generadora d’allaus.

– Grans de fusió: Amb temperatures altes o pluja, els cristalls s’envolten d’aigua, fent que els grans perdin coherència entre ells, provocant una neu molt humida. Poden provocar allaus de fusió.

– Crostes: Si les temperatures baixen dels 0ºC, els grans de fusió es glaçaran. També es poden formar a causa del vent.

 

 

.

.

.Organitza:

Amb el suport de: 

Tradueix »