MÉTEO ARTICLE

SEGUEIX LES

PREVISIONS

MeteoArticle: la distribució pluviomètrica al Pirineu

En méteo-articles anteriors, vam parlar del fenomen de la pluja. En aquest nou article, ens fixarem en la distribució pluviomètrica al Pirineu català, de quina manera hi plou, etc. Les dades de ben segur, que ens podran sorprendre! Ho veiem:

Comencem parlant de la zona més plujosa del Pirineu, que es localitza més o menys, al territori que delimita el Parc Nacional d’Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici, amb unes xifres que, localment, s’acosten a uns respectables 1.300 mm anuals. Les dades recollides en aquesta zona per pluviòmetres oficials solen donar els màxims pluviomètrics del Pirineu Català (i del conjunt de Catalunya), tot i que segons el criteri de molts, és molt probable que algunes raconades de la zona superin aquesta xifra al llarg de l’any.

es raons d’aquesta àrea tan plujosa són tres; el factor altitud, que l’àrea es trobi en la zona de contacte entre les masses d’aire humides de la Mediterrània i de l’Atlàntic, fet que propicia especialment a l’hivern que les nevades siguin més abundants en aquesta zona del Pirineu Català i per últim, que sigui un indret amb molta freqüència tempestuosa durant l’època estival.

Aquestes xifres però, són mitges anuals, és a dir, que hi haurà anys que no s’arribarà en aquest valor, i en canvi altres anys se superaran de llarg els 1500 mm.

L’altra gran zona del Pirineu Català que registra més pluja al llarg de l’any, és la zona que compren els voltants de la Collada de Tosses, estenent-se a la part oriental i sud de la Cerdanya (serra del Cadí – Moixeró i Tossa) i el nord del Ripollès.

Si marxem però del Pirineu Català, trobarem que l’influència atlàntica fa ploure i molt més, com més a tocar del Cantàbric. Així doncs, al Pirineu Aragonès ja plou en el seu conjunt, el mateix que les zones més plujoses del català, i en el seu extrem occidental, les pluges mitjanes anuals ja arriben a fregar els 2000 mm anuals. Ja en el límit de Navarra i el País Basc, els valors freguen els 2500 mm anuals, valors que doblen els registres màxims del Pirineu Català i quadruplica els valors més baixos de precipitació anual del Pirineu Català.

En relació amb aquest últim aspecte, al Pirineu Català es registren clarament 3 zones amb mínims de precipitació, inferiors als 600 mm anuals, a causa de les ombres pluviomètriques, creades per les barreres que suposen les mateixes muntanyes a les masses d’aires humides.

Per últim, i en relació a quan sol caure aquesta precipitació (determinat pel regim pluviomètric, que endreça les estacions de l’any de més plujosa a més seca), tenim moltíssims matisos al Pirineu Català.

  • Per una banda al vessant nord, Vall d’Aran i zones properes bàsicament, d’influència atlàntica, les precipitacions solen ser regulars al llarg de tot l’any.
  • A la zona axial del Pirineu (coincidint amb les zones més elevades), els màxims se solen donar a l’estiu, a causa de l’elevat nombre de tempestes.
  • A les zones més meridionals del Prepirineu, els màxims solen donar-se a la tardor.
  • Per últim trobem una zona més complexa, al sector citat com el més plujós del Pirineu Català, que a causa com hem dit de la barreja de masses d’aire atlàntiques i mediterrànies, provoquen uns règims pluviomètrics diferents en molt poca distància.

Sempre ho diem, què complex és el clima del nostre Pirineu i alhora, que fascinant!

 

.

.

.Organitza:

Amb el suport de: 

Tradueix »