MÓN PIRINENC

El clima de la Vall de Boí

La Vall de Boí ésuna de les valls més occidentals del Pirineu català i com a conseqüència, una de les més allunyades de la mar Mediterrània. Aquest fet li atorgua un seguit de peculiaritats que la fan única climàticament parlant. Ho descobrim!

No cal dir que el clima de la vall és de muntanya, caracteritzat per l’augment de les precipitacions i el descens de la temperatura a mesura que guanyem alçada.

Pel que fa a la temperatura tenim els registres anuals mínims als cims, amb condicions de fred gairebé tot l’any i valors extrems que en dies puntuals a l’hivern poden baixar dels -15ºC. En canvi a les zones habitades el clima és més càlid i fins i tot molts dies d’estiu, la temperatura és ben càlida i es superen els 30ºC.

Si parlem de precipitació, trobem els màxims de precipitació al nord i est de la vall, coincidint amb les zones més muntanyoses. Aquí es donen uns dels registres de precipitació més abundants de tot Catalunya, entorn dels 1200mm anuals i els mínims els trobem a les cotes més baixes de la vall, ja en municipi del Pont de Suert, amb uns 800mm anuals. En tot cas, podem considerar que el clima de la vall és plujós.

Aquests valors de precipitació abundant no ens han d’enganyar, a diferència del vessant nord del Pirineu i el Pirineu més atlàntic, on les boires i núvols baixos són protagonistes, aquí són moltes les jornades sense precipitacions i podrem gaudir de moltes hores de sol diàries, especialment a l’hivern.

A grans trets, l’hivern és l’època més eixuta de l’any i en canvi, l’estiu, és quan tenim el màxim pluviomètric anual, a causa de les freqüents tronades que visiten la vall moltes tardes. Però per què?

A l’hivern solem tenir com a protagonista l’anticicló de les Açores instal·lat o a sobre del Pirineu o a ponent. Si el tenim a sobre, els dies seran clars i sense vent, tenint nits molt fredes a les valls i menys extremes a mitja muntanya (inversió tèrmica). Si el tenim sobre l’atlàntic, habitualment tindrem entrades del vent del nord, que portarà nevades al vessant nord del Pirineu i que afectaran la vall, aproximadament el territori que queda dins del Parc Nacional.

En canvi l’estiu, quan la calor és la protagonista, el Sol serà el protagonista i escalfarà prou l’ambient, per a activar potents corrents convectius, que en ascendir per les muntanyes, aniran formant nuvolades que a la tarda, acabaran provocant tempestes. Aquest fenomen es força freqüent, donant com a resultat força jornades d’estiu amb estones breus de pluja, però d’alta intensitat.

Com hem comentat la vall de Boí es troba entre el clima atlàntic del nord i el mediterrani del sud, pel que podríem dir, arreplega una mica de totes bandes. Aquest fet provoca per una banda que tinguem més dies de precipitació i més quantitat al llarg de l’any que altres indrets del Pirineu català i també que les nevades a l’hivern, siguin també més freqüents i abundants que a la resta del vessant sud pirinenc català, ja que amb les entrades de nord veurem nevar a la vall i difícilment en altres valls més orientals, hi arribi. Per contra, les llevantades molt rarament arriben amb força a la vall.

Consells a l’hora de fer muntanya a l’estiu

Com bé sabem els canvis de temps a l’alta muntanya poden arribar a ser força sobtats i agafar-nos desprevinguts si no hem consultat la previsió abans de començar la nostra activitat. Com bé sabem, una jornada de tempesta d’estiu,  sol iniciar-se amb un dia radiant de sol. En poques hores podem passar d’un cel ras a una violenta tempesta amb llamps, trons, pedres i un fort aiguat, comportant un important perill a la muntanya.

També haurem de prestar atenció a la neu. En trobar-nos en una zona d’alta muntanya, haurem de saber molt bé, si tenim intenció de fer una ascensió a un cim, si trobem neu o no tot i ser en ple estiu. En cas de no disposar de material necessari i trobar neu, podrem tenir seriosos problemes.

Per últim, tot i semblar que estem en un territori verd i fresc, l’estiu a la vall té jornades que poden ser molt càlides. Haurem de prestar atenció si fem alguna activitat de muntanya, a la calor i el Sol, hidratant-nos constantment, intentant evitar les hores centrals del dia quan fa més calor i anar ben protegit amb gorra, ulleres de sol i crema solar.

No volem acabar però sense destacar les que són per nosaltres, les millors èpoques de l’any per visitar la vall, la primavera i la tardor. En aquestes estacions, trobem una mica de tot, jornades passades per aigua de la mà de fronts actius o entrades de SW que fan ploure de valent i dies radiants de sol, on podrem gaudir d’aigua a dojo quan tenim el desgel primaveral i un Mosaic espectaculars de colors de tardor, en els boscos caducifolis de la vall.

 

 

Reportatge patrocinat per:

Amb el suport de: 

Tradueix »