MÉTEO ARTICLE

SEGUEIX LES

PREVISIONS

MeteoArticle: els estatges de vegetació del Pirineu

Seguim amb els méteo-articles parlant de diferents temàtiques relacionades amb el clima i les zones de muntanya. Avui us volem parlar dels diferents estatges de vegetació que trobem al Pirineu, les seves característiques i la seva relació amb la meteorologia de la zona. A continuació, entrem en detalls:

Tal i com hem comentat, avui us volem dels estatges de vegetació. Tot i això, per tal de poder parlar d’aquests cal tenir en compte quins pisos bioclimàtics té el Pirineu. Són els següents:

  • Alta muntanya: Vegetació boreoalpina (1500-3143 m (Pica d’Estats)
  • Estatge montà: Vegetació eurosiberiana (800-1500 m)
  • Regió mediterrània: Vegetació mediterrània (0-800 m)

Els estatges menys representatius al Pirineu serà la regió mediterrània, ubicada a les cotes més baixes del Pirineu oriental (Garrotxa o Empordà) i després l’estatge montà, característic de la majoria de valls pirinenques i que arriba a assolir els 1.500m, caracteritzat ubicar-se entre l’estatge basal i l’estatge subalpí, que correspon, en general, a la muntanya mitjana. Al Massís del Pedraforca per exemple, en aquest estatge hi trobem la roureda de roure martinenc que ocupa gran part dels vessants acompanyat per blada, boix o avellaner entre d’altres. 

En el cas d’avui, ens centrarem en la zona d’alta muntanya, on les condicions ambientals varien amb l’altitud, de manera que en la vegetació es poden distingir una sèrie d’estatges o franges altitudinals. Els límits d’aquests estatges mai no són exactes, ja que poden variar una mica en funció de l’orientació dels vessants, de les característiques del sòl o d’altres factors locals, com per exemple, el clima!

Comencem parlant de l’estatge subalpí, una zona altitudinal de vegetació que s’ubica entre 1.600 i 2.300 m, caracteritzada per la presència de boscos naturals de coníferes, constituïdes, en la seva major part, de pinedes de pi negre i avetoses. En el PN de les Capçaleres del Ter i Freser, per exemple, en aquest estatge els boscos de pi negre amb sotabosc de neret, nabiu i ginegre són predominants. Als llocs més ombrívols hi trobem algunes avetoses. Podem veure la seva localització per tal de poder-la interpretar amb el següent esquema de la Vall de Madriu:

Aquí el clima és fred i amb precipitacions abundants en el conjunt del Pirineu, oferint nevades freqüents durant l’hivern i abundants ruixats d’estiu que proporcionen unes condicions idonies perquè la vegetació i proliferi.

I ja als sostres del Pirineu trobem l’estatge alpí, el que arriba a més altitud essent l’últim de tots. Aquest es caracteritza per trobar-se a les altres muntanyes dels països temperats de l’hemisferi boreal o N, amb el predomini dels prats i absència d’arbres, donat que les condicions climàtiques són extremes, amb glaçades molt importants, vents molt intensos i molta radiació solar. El podem acotar des del límit superior dels boscos de coníferes de l’estatge subalpí fins a la barrera de les neus persistents que hi estan gairebé tot l’any, en el cas del Pirineu, cap als 2.800-3.000m. En el PN del Cadí, per exemple el prat alpí és el més característic d’aquest estatge, el qual es troba dominat per gramíneas i ciperàceas -que durant l’estiu floreixen deixant uns paisatges espectaculars!-.

Esperem que el meteo-article d’aquesta setmana us hagi agradat molt, i espereu amb la mateixa il·lusió que nosaltres el següent! Fins la pròxima. Salut i muntanya Meteopirinencs/ques!

No et pots perdre...
Món Pirinenc

Descobreix el Pirineu!

Glossari MeteoPirineus

.

.

.Reportatge de:

Tradueix »