PREVISIONS

SEGUEIX LES

PREVISIONS

Cavalls del Vent, una autèntica travessa climàtica del Pirineu!

Us proposem un fantàstic recorregut a peu a través de Cavalls del Vent, per descobrir les peculiaritats climàtiques d’aquest indret del Prepirineu Català!

Cadí, Moixeró i la Tosa ens esperen, per sorprendre’ns amb un clima d’alta muntanya ple de matisos!

La serra del Cadí és la gran muralla del Prepirineu, les escarpades parets del vessant nord han estat batejades per molts com les dolomites catalanes, i no és per menys! L’altivitat de les seves parets deixen a tothom bocabadat!

El seu germà, el Moixeró, tot i tenir una alçada inferior, també es presenta majestuós, amb un impressionant vessant sud, visible si pugem des del Berguedà cap a la Cerdanya, abans d’entrar al túnel del Cadí.

Per últim, tanca a llevant les dues anteriors serres, la Tossa, un cim de 2.536 m. visible des de bona part de la Cerdanya i des de molts indrets de la Catalunya Central, coneguda per tenir l’emblemàtic refugi del niu de l’Àliga.

Tot aquest magnífic territori, compta amb una ESPECTACULAR ruta a peu que uneixen 8 refugis de muntanya, la Cavalls del Vent, oferint una de les travesses més recomanables de tot el Pirineu, tot recorrent el Parc Natural del Cadí – Moixeró.

Des de MeteoPirineus Catalans volem realitzar aquesta travessa, per buscar evidències del clima d’aquestes muntanyes, anant als punts més interessants meteorològicament parlant del recorregut, que ens evidenciaran que ens trobem davant d’un territori amb paisatges de postal, però també amb unes peculiaritats climàtiques úniques! Hem triat els següents 12 punts:

  1. Prat Aguiló i Pas dels Gosolans
  2. Pedraforca. Fageda del Gresolet
  3. Coll de la Bena
  4. Alzines
  5. Bullidor de la Llet i Empedrats
  6. Grèixer
  7. Mirador del Moixeró
  8. Serrat Gran
  9. La Tosa
  10. Prat del Moixeró
  11. Avetoses
  12. Mirador Cap del Ras

Anem a descobrir-los!

Prat Aguiló i Pas dels Gosolans:

Iniciem el recorregut al pas més espectacular de la travessa, el Pas dels Gosolans, que unia històricament el Berguedà (en concret Gósol, d’aquí el nom), amb la Cerdanya, donat què és el punt de millor pas de tota el vessant nord de la Serra del Cadí.

És aquí, donada la seva orografia, on la neu fa acte de presència durant més mesos de l’any. La forta inclinació d’aquest vessant i la seva orientació cap al nord, deixen a l’ombra aquest vessant durant molt mesos a l’any, afavorint que la neu es mantingui ben bé des del novembre fins a mitjans del mes de maig. En canvi, el vessant berguedà d’aquesta muntanya, tot resseguint el recorregut des de Pas dels Gosolans cap al Coll de Jovell, té una inclinació i una orientació sud, que fa que la neu sigui present pocs dies a l’any, només mantenint-se després d’una nevada o en situacions d’entrades d’aire molt fred.

Podríem assegurar que la zona de Prat Aguiló al vessant nord, amb la seva corresponent alçada a l’altre vessant de la muntanya, el sud, té més del doble de dies de neu a terra! Una diferència molt notable en una distància tan curta.

Pedraforca. Fageda del Gresolet:

Després de gaudir del majestuós vessant nord del Pedraforca,  el proper punt destacable és la Fageda del Gresolet, un bosc de faig ubicat a la faldilla nord del Pedraforca, fruit de la pròpia ombra que ofereix aquesta muntanya emblemàtica!

Com hem vist en el cas anterior de la neu, la protecció del vessant contra el sol, ajuda a mantenir la neu, però també la humitat! Així doncs el bosc obté l’aigua necessària per a la seva existència, quan a pocs metres de distància, en orientacions diferents, la seva supervivència seria impossible.

Coll de la Bena:

Gran part del recorregut de la cavalls del vent està coberta per extenses pinedes de pi roig, el rei de les masses forestals del Pirineu català.

En els relleus menys escarpats i en la majoria de les seves orientacions trobem el pi roig, alberg durant el final d’estiu i bona part de la tardor, dels apreciats bolets d’aquesta zona del Berguedà!

Alzines:

Tot i ser una zona plujosa, a Cal Cerdanyola, a banda de ser el punt més baix de tot el recorregut de la Cavalls del Vent, també és el “més eixut”!

Els seus 950 mm. anuals són valors d’un clima humit, però en aquestes cotes baixes, els drets vessants que miren cap al sud, reben molta insolació, que evaporen ràpidament la humitat del sòl. Així doncs, només aquelles plantes avesades a suportar períodes de temps sec, podran sobreviure en aquest ambient! Les alzines, n’és el millor exemple de la zona!

Bullidor de la Llet i Empedrats:

Un dels trams més impressionants de la travessa és els empedrats, un engorjat per on hi ha l’antic camí que unia l’alt Berguedà amb la Cerdanya, a través del punt més baix del Moixeró, el Coll de Pendís.

El camí passa per una gorja on el riu de Pendís supera diverses cascades. També cal destacar el bullidor de la Llet, una espectacular surgència d’aigua que ens dóna resposta si ens trobem en un període humit o no! Si no raja aigua, vol dir que fa dies que no tenim precipitacions abundants, i si ha plogut de valent, raja amb molta força, tanta que l’escuma li dóna a l’aigua un color blanquinós, d’aquí el nom de llet!

Grèixer:

La geologia com veurem en els següents punts, té una relació directa amb el clima de la zona! El conjunt d’estructures, falles i encavalcaments d’aquestes serres Prepirinenques, condicionen l’arribada de més o menys precipitacions i que les temperatures siguin diferents d’un indret a un altre.

En general quant més alçada estem, més fred fa, tret de les situacions d’inversió tèrmica, quan en dies tranquils d’hivern, l’aire fred, més pesat que el càlid, quedarà enclotat en les zones més fondes! Així doncs, algunes jornades d’anticicló hivernal, farà més fred a Bagà o Bellver de Cerdanya, que no pas a les cotes altes del Moixeró.

Aquestes estructures geològiques són especialment visibles en la zona de Grèixer, amb les parets del Moixeró verticals, estrats inclinats en les serres que trobem abans d’arribar a Bagà i com a element curiós, hi trobem les roques vermelloses a tocar del poble, d’origen volcànic i de gran interès en el món de la geologia.

Mirador del Moixeró:

Un dels millors indrets per diferenciar els diferents estatges d’aquestes muntanyes! Des dels boscos de pi roig de les cotes baixes, a les fagedes dels vessants nord, als boscos de pi negre a les cotes altes, que donen pas a les zones de pastures dels cims! El fred que augmenta en guanyar alçada, determina completament el tipus de vegetació de cada zona.

Serrat Gran:

Quant més a llevant ens trobem, més pluviometria hi ha en aquest sector, i molt probablement la zona més plujosa de la Cavalls del Vent 

serà el sector comprés entre coll de Pal i la Tossa, amb registres anuals que volten de mitjana, els 1.150 mm. anuals.

Com hem vist a la Tosa, la pluviometria d’aquesta zona sol ser escassa durant l’hivern i en canvi és l’estiu quan tenim els registres de pluja més importants. Aquest fet es dóna gràcies a la presencia abundants de les tempestes de tarda durant l’època més càlida de l’any, on la majoria de tardes d’estiu, l’entrada de la marinada aporta suficient humitat en aquest sector, que en ascendir a través dels corrents tèrmics pels seus vessants, ajuden a la formació de cumulonimbus! Es creu què és una de les zones més tempestuoses d’Europa i és coneguda popularment com el niu de tempestes de Catalunya!

La Tosa:

L’hivern és l’època més eixuta en tot el territori de la Cavalls del Vent, fent que molts anys tinguem nevades escasses, especialment entre desembre i gener i en canvi, les situacions de nevades més abundants arribin ja al març o l’abril, en arribar la primavera, quan el temps és més dinàmic i canviant!

Tot i així, l’arribada d’alguna llevantada fa nevar fort en tota aquesta zona i més esporàdicament l’arribada d’un front actiu o una potent entrada de mestral, pot fer nevar amb ganes!

Prat del Moixeró:

L’home ha treballat el terreny al Pirineu, creant zones de pastures, lliure de boscos, oferint oportunitats a moltes plantes i animals! Aquest prat d’alta muntanya sol mantenir-se verd a l’estiu, gràcies a les abundants precipitacions d’aquesta època de l’any. Aquest fet ajuda que el bestiar en el període més càlid de l’any, quan les pastures de les valls són seques, puguin pastar en aquestes zones que mantenen la vegetació més fresca.

Durant el recorregut de la Cavalls del Vent per la carena del Moixeró, en un any “normal” en precipitacions d’estiu, ens adonarem d’aquesta verdor exuberant!

Avetoses:

Si combinem l’alta pluviometria de la zona del Moixeró (una de les més significatives de tot el Pirineu, especialment a l’estiu), amb una orientació que la protegeix de l’alta incidència del sol, dona com a resultat que el terra mantingui la humitat.

Aquesta alta humitat és fonamental per afavorir que aquí tinguem la presència d’una de les avetoses més denses del vessant sud del Pirineu català.

 

Mirador Cap del Ras:

Des d’aquests meravellós mirador tenim una de les millors vistes de la Cerdanya! Ens adonarem aviat, que les cotes baixes de la Cerdanya, especialment les de les muntanyes del nord, tenen una vegetació força més pobre, que no pas on ens trobem en aquest punt.

El Moixeró i el Cadí, són una imponent barrera a les masses d’aire humit provinent del sud i de llevant! Amb l’arribada d’un front de SW clàssic durant l’hivern o bé d’una llevantada, els valors de precipitació seran abundants en totes aquestes muntanyes i en canvi més minsos a la plana de la Cerdanya. El fenomen que el crea, el foen, provoca que la massa d’aire humida deixi gran part de la precipitació al vessant per on ascendeix (sobrevent) i un cop travessada la muntanya (sotavent) ja hagi perdut gran part de la seva humitat i les precipitacions siguin inferiors.

A grans trets aquestes és la diversitat climàtica de la zona, condicionades completament pel relleu d’aquestes muntanyes, que determinen l’arribada de més o menys pluja depenent del sector on ens trobem, més o menys temperatura segons l’altitud on ens trobem i l’orientació dels vessants, que condicionaran la major o menor acció del sol, comportant la presència d’humitat i/o neu a terra.

Cavalls del Vent és un gran recorregut per gaudir de la natura, però també és un laboratori climàtic a l’abats de tothom! Només cal que em prestem atenció i el valorem!

Bona ruta meteopirinencs!

Organitza

Amb la col·laboració de: 

Tradueix »