ARTICLE

SEGUEIX LES

PREVISIONS

MeteoArticle: els núvols al Pirineu

Molts dies veiem núvols al cel. Tenen una forma, un gruix, una alçada i un aspecte determinats, que si som observadors, ens donaran la suficient informació per determinar quin tipus de núvol és. En aquest meteoarticle, parlem de núvols i els classificarem perquè els puguem diferenciar.

Un núvol es forma quan una massa d’aire en unes condicions atmosfèriques determinades, condensa la seva humitat, provocant l’aparició d’un conjunt de gotetes d’aigua o fins cristalls de gel. En definitiva, un núvol no és res més que un volum d’aire visible als nostres ulls, donat que el vapor d’aigua ha passat a estat líquid o sòlid.

L’any 1956 l’Organització Meteorològica Mundial, a través de l’edició de l’Atles Internacional de Núvols, va classificar els diferents tipus de núvols en gèneres, espècies i varietat.

A continuació detallem els 10 gèneres de núvols:

Núvols alts (6.000m a 10.000m):

  • Cirrus (Ci): Núvols separats, en forma de filament blanc i d’aspecte sedós o fibrós, situats a les capes més altes de la troposfera. Estan compostos totalment per cristalls de glaç i la seva transparència es deu a l’estat de dispersió d’aquests cristalls.
  • Cirrostratus (Cu): Vel nuvolós transparent i blanquinós format per cristalls de gel, que pot cobrir el cel completament, d’estructura sedosa o llisa i que habitualment generen el fenomen de l’halo al voltant del sol o la lluna.
  • Cirrocúmulus (Cc): són núvols blanquinosos o llençols de núvols blancs, sense ombres, compostos per elements molt petits en forma de grans ondulacions, units o separats, i estan constituïts de cristalls de gel. A vegades es pot observar una corona o irisació al voltant del sol o la lluna.

Núvols mitjans (2000m a 6000m):

  • Altostratus (As): Núvol que forma un vel força homogeni, fibrós o estriat de color més o menys gris o blavenc i que es caracteritza per la uniformitat de la seva superfície inferior, tot i que no es nota un veritable relleu a la seva superfície. Aquests núvols produeixen de vegades precipitacions febles i contínues. Sovint les precipitacions no arriben a terra i es veuen cortines fosques penjant dels núvols, anomenades virga. Estan formats per cristalls de glaç i gotes d’aigua líquida.
  • Altocúmulus (Ac): núvol caracteritzat per masses globulars aplanades o enrotllaments en capes o pegats. Els elements menors són petits i prims i presenten irisacions a les vores. Principalment estan constituïts per gotes d’aigua, i en general acostumen a indicar canvis de temps. Com diu el refrany, “Cel amb cabretes, terra amb pastetes”. Al Pirineu si apareixen a l’estiu a primera hora del matí, assenyalen el desenvolupament de núvols de tempesta més tard durant el dia. Poden provocar corones al voltant del sol o la lluna, i rarament produeixen precipitacions.
  • Nimbostratus (Ns): Núvol de pluja format per capes força uniformes. La base es pot trobar a no massa alçada del terra, però la part superior del nimbostrat pot arribar fins als 7 km, per tant, si tenim aquest núvol, no podem tenir cap altre núvol mitjà, i oculten completament la llum del sol. Formen una capa amorfa que cobreix tot el cel, de color gris i generen les precipitacions dels fronts freds. A diferència dels estratus, els altostratus i els cirrostrats, els nimbostrats sempre creen precipitacions. Estan constituïts per una barreja de diferents estats de l’aigua en el seu si.

Núvols baixos (0m a 2000m)

  • Estratocúmulus (Sc): Formen masses globulars o acanalades, que tenen més extensió horitzontal que vertical, però conserven un cert gruix. No acostumen a produir precipitacions, i, si tenen lloc, sempre seran febles. Es poden presentar isolats com formant masses, en aquest darrer cas amb la base a una altura homogènia. Estan constituïts principalment per gotes d’aigua.
  • Estratus (St): Formen un mantell nuvolós estès i força uniforme, de color gris, que pot ocupar tot el cel. Estan situats a poca altura del sòl, però mai en contacte, donat que li canviaríem la terminologia a boira. Aquests núvols al Pirineu però són essencialment boira, donat que es troben enganxats als vessants de les muntanyes. Així doncs en cotes inferiors seran estratus i allà on toqui terra, boira. Aquests núvols no solen crear precipitacions, i com a molt deixen alguna roina. En cas de tenir pluja per tant, vindrà de núvols situats per sobre dels St.
  • Cúmulus (Cu): S’assembla a una massa feta de cotó fluix, amb túmuls i/o torres, de base aplanada i amb una part superior semblant a la d’una coliflor. Els corrents d’aire amb força ascendent, coneguts com a tèrmics, pugen a una alçada on la humitat de l’aire pot començar a condensar-se. Per a això, els cúmuls creixen verticalment en lloc d’horitzontalment. Tot i que molt més comuns en dates caloroses (estiu), es poden formar a qualsevol període de l’any, sempre que les condicions siguin les necessàries, de manera que puguin créixer i passar a ser Cumulonimbus, els quals portaran tempestes i pluges.
  • Cumulonimbus (Cb): Núvol de desenvolupament vertical que ocupen els tres pisos d’altura definits per als núvols (alt, mitjà i baix), però que es classifica com a núvol baix donat que la seva base es situa per sota dels 2000m, i arriben fins al límit superior de la troposfera (12000m). Tenen forma de muntanya o de torre, i la seva part superior és habitualment llisa, fibrosa o estriada, de color blanc molt intens i gairebé sempre aplanada, en forma d’enclusa. La part mitjana i baixa és cumuliforme i amb diverses tonalitats de grisos, habitualment molt foscos, o vermelloses si coincideix amb la sortida o la posta de sol. Al Pirineu són molt habituals entre maig i octubre, i solen causar episodis de precipitacions molt intenses, moltes vegades acompanyades de pedra o calamarsa. Estan constituïts per gotes líquides en la part inferior i mitjana, i per una barreja de gotes líquides i glaçades i de cristalls de glaç en la superior. Els desplaçaments verticals d’aire al seu interior són molt violents i ràpids. (vegeu núm. 2 sent).

Aquesta classificació de gèneres de núvols al seu temps, es divideix en especies i varietats.

Les especies més comuns al Pirineu, entre les 14 que existeixen són:

  • Uncinus: Quan els cirrus fan forma de ganxo
  • Castellatus: Altocúmuls amb torres arrodonides. Preludi de tempestes.
  • Lenticularis: Generalment altocúmuls, molt habituals al Pirineu en dies de vent.
  • Humilis: Núvols molt poc desenvolupats. Bon temps.
  • Congestus: Cúmulus molt desenvolupat verticalment. Poden acabar en fort ruixat.
  • Calvus: Cumulonimbus sense enclusa, coliflors. Generació de tempesta.
  • Capillatus: Cumulonimbus amb enclusa. Tempesta forta, amb possible pedra o calamarsa.

De varietats n’existeixen 9, les més comuns al Pirineu són:

  • Undulatus: Núvols amb base ondulada.
  • Vertebratus: Núvols en forma d’espina de peix.

I per últim afegir particularitats suplementàries. Al Pirineu són típiques:

  • Mammatus: Bosses penjades d’alguns núvols. Típics en núvols de tempestes.
  • Virga: Cortines de precipitació que pengen del núvol i moltes vegades no arriben a terra.
  • Arcus: Arc ombrívol que apareix a la part davantera d’un cumulonimbus.
  • Pileus: Núvol annex a les protuberàncies d’un cumulonimbus, en forma de barret i que denota severitat a la tempesta, com el següent exemple.

 

 

.

.

.Organitza:

Amb el suport de: 

Tradueix »
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortsistanbul escortsistanbul escort
istanbul escortsistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortsistanbul escortistanbul escort
dubai escortdubai escortdubai escortdubai escortdubai escortdubai escortdubai escortdubai escort
ataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escort
ataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escort
london escortlondon escortlondon escortlondon escortlondon escortlondon escortlondon escort
london escortlondon escortlondon escortlondon escortlondon escortlondon escortlondon escort