MÉTEO ARTICLE

SEGUEIX LES

PREVISIONS

MeteoArticle: el Vent al Pirineu

En aquest article de meteorologia, parlarem del vent, fenomen habitualment detestat pels pirinencs i excursionistes, però molt interessant a nivell científic!

El vent és un fenomen meteorològic molt habitual al Pirineu. La ubicació de la serralada, en una latitud on la presencia de borrasques i anticiclons són habituals, i especialment la seva complexa orografia i altitud, fan que molts dies de l’any tinguem vent a les nostres muntanyes.

El vent és l’aire en moviment. Aquests moviment ve determinat a escala planetària per tres factors. El primer, el sol escalfa la Terra de forma desigual, els tròpics reben més calor i els pols menys, i per compensació de temperatura i pressió creada per aquesta diferències de temperatures, es genera un moviment d’aire des del Pol (aire fred i més pesat), cap a la zona tropical (aire més càlid i lleuger). En aquest moviment simple, li hem d’afegir un segon factor determinant,  la terra gira, fent que l’aire en moviment del hemisferi nord es desviïn cap a la dreta, i els de l’hemisferi sud cap a l’esquerra (força de Coriolis). Per últim, la tercera causa ens la dona la desigual superfície del planeta; les zones oceàniques, sense relleu,  no varien el moviment de les masses d’aire, però si els continents, que tenen orografies molt diverses i que modifiquen les trajectòries de les masses d’aire.

En el cas del Pirineu, la circulació general del vent és del quart quadrant (oest, nord-oest i nord) provinent de l’Atlàntic, tot i que no és un patró completament estable i podem tenir qualsevol de les altres direccions. Aquests vents predominants són el principal determinant del clima del Pirineu, però també de zones molt més llunyanes d’aquestes muntanyes. En general, podríem dir que el vent atlàntic, interacciona de dues maneres diferent amb el Pirineu:

  • Vorejant la serralada pels dos extrem dels Pirineu. El vent es desvia, es canalitza i es reforça, sortint per l’oest del Pirineu en forma de mestral des del País Basc per la vall de l’Ebre i fins a la costa de Tarragona i per l’extrem est, pel mediterrani, provocant la característica tramuntana del Empordà.
  • Saltant la serralada. El vent humit de l’Atlàntic ascendeix pel vessant nord del Pirineu, es condensa i deixa la major part de les precipitacions en aquesta zona. En travessar la zona, el vent descendeix reescalfat i sec, implicant temps assolellat al vessant sud del Pirineu.

Així doncs aquest vent ens determina un clima molt plujós i humit al vessant nord del Pirineu,  un de menys humit i assolellat del vessant sud de la serralada, i el clima més àrid i ventós de les terres de l’Ebre i l’Empordà.

Anem a analitzar fenòmens de vents a més petita escala!

  • Brises de valls i de muntanya. De dia, el sol escalfa el terreny i per contacte també l’aire, fent-lo més lleuger, originant la seva ascensió. Per tant, es genera un vent ascendent per la vall i la muntanya, és un fenomen clàssic d’època de calor, i són el motor de la generació de les tempestes, com vam veure en el número 2 de SENT. A la nit per contra, el terreny es refreda, i l’aire fred de les parts més altes de les muntanyes, al ser més pesat, baixa per la vall, generant un vent en sentit descendent. Aquest fenomen és més típic de l’hivern.

  • Efecte foehn: També conegut com fogony, vent de port, etc. El vent en arriba a una serralada ascendeix i condensa la seva humitat, deixant un dia plujós i fred en aquell vessant de la serralada. En creuar les muntanyes, el vent descendeix, s’escalfa i s’eixuga, provocant un temps sec, més càlid i generalment assolellat. Així doncs, en una mateixa serralada, tindrem dos tipus de temps molt diferent.

El gran exemple al Pirineu el trobem amb les entrades de nord. Mentre neva al vessant nord i a cotes baixes, al vessant sud podem tenir sol i temperatures que ens pobles com Sort o la Seu d’Urgell, poden ser fins a 15ºC més altes que pobles a la mateixa alçada de l’Aran.

Aquest fenomen pot ser perillós per l’excursionista, ja que pot sortir a fer excursions amb temperatures altes, i trobar-se amb ambient molt fred a l’alta muntanya.

  • Efecte venturi: A les zones de cims i carenes del Pirineu, moltes vegades els vents són més forts, donat que l’ascens d’aire forçat pel relleu provoca que es comprimeixi i s’acceleri.
  • Efecte embut: Una quantitat d’aire circula a una velocitat determinada. Si per qüestions de relleu, el terreny es torna més estret, l’aire es canalitza pel pas i s’accelera. Aquest fenomen és molt habitual en situacions de nord, en zones estretes com la pressa del pantà d’Oliana, el congost dels tres Ponts, Collegats, zona entre la duana d’Andorra i Sant Julià de Lòria, on el vent és molt més violent que en zones més enlairades.
  • Com vam veure en el número 5 de SENT, el fort vent fa desplaçar la neu de les muntanyes, provocant situacions de risc per la gent que s’hi troba a la zona.

El vent doncs, no és gaire estimat per la gent, però és un element clau que ha determinat el clima pirinenc i amb ell, el caràcter i la cultura dels pirinencs.

.

.

.Organitza:

Amb el suport de: 

Tradueix »