MÓN PIRINENC

Els aiguats del 1982 a l’Alt Urgell, Cerdanya i Andorra

El següent 7 de novembre d’aquest any, es compleixen 37 anys de l’inici de les riuades del 1982, afectant de forma rellevant l’Alt Urgell, el Principat d’Andorra, la Baixa Cerdanya i gran part dels municipis on discórrer el riu Segre, el qual va desbordar arrasant per allà on passava. La zona fou declarada zona catastròfica mitjançant un decret llei 21/1982. A continuació, farem un breu anàlisi d’aquest episodi.

L’episodi de pluges va començar el dia 6 de novembre de 1982 durant la nit, augmentant de forma inesperada al llarg del diumenge 7. Aquest fenomen, va resultar fruit de la combinació d’una profundíssima borrasca que es va instal·lar al ben mig de la Península Ibèrica, i va portar una important situació de sud a tot el Pirineu, comportant un episodi de pluges torrencials, que en el cas de la Molina, va arreplegar en tot l’episodi un total de 600mm, i els valors entre els 100 i els 400mm van sovintejar a gran part de la serralada.

Aquesta precipitació de molta intensitat, no va poder ser absorbida pels rius, i molts d’ells van desbordar, sent especialment catastròfiques les dels rius Segre i Valira, i arrasant amb tot allò que trobava per davant. Tot i això, ni els diaris de Barcelona ni la televisió va reflectir la gran magnitud d’aquesta tragèdia, perquè estaven fent el seguiment del viatge del Papa Joan Pau II.

Tothom que hi era ho recorda.. Hores de por, aïllament i malauradament amb un nombre total de pèrdues humanes, que a la conca del Segre va pujar fins a 12 víctimes. Uns quaranta pobles van quedar aïllats -la capital comarcal de l’Alt Urgell, la Seu inclosa-, a causa que una trentena de ponts es va esfondrar. Destacar la gran feina de l’aeroport -146 vols entre avions i helicòpters-, com a infraestructura que va ajudar a poder subministrat articles de primera necessitat i aliments, als veïns dels nuclis afectats de l’Alt Urgell pròxims aquest punt. 

Les crescudes més espectaculars dels rius i torrents -tal i com podem veure en aquest mapa de l’ICGC-, és van observar a la Vall del Segre. L’alçada assolida per les aigües a Organyà van arribar als 13’70 metres i a Oliana, els 10’90 metres. Entre Balaguer i Seròs, va ser menor, arribant a 7 metres d’altitud. Els afluents pirinencs també van créixer, 6’10 metres el riu Valira o 2’10 metres el Querol.

D’altre banda, respecte els cabals, la presa d’Oliana va enregistrar una entrada mitjana per hora de 1.886 m3/s amb només una hora -entre les 22 i 23 hores del dia 7-. Uns valors estratosfèrics i catastròfics, que va donar lloc a que el pantà d’aquesta població quedes ple i saturat en un breu període de temps.

Un dels principals efectes, que encara ara tothom se’n recorda, van ser els efectes en la població de Pont de Bar. Els aiguats de 1982 van destruir el poble, en aquell moment conegut com a Pont de Bar; a causa de la força del corrent del cabal del riu Segre que és van emportar les cases dels treballador de la central hidroelèctrica i el pont del poble del segle XI. Un esllavissament conseqüència d’aquesta gran crescuda, va destruir les edificacions localitzades a la part esquerra del Segre.

Cal destacar que el poble, és troba molt pròxim al riu i a la llera activa d’aquest. Actualment, el nou poble Pont de Bar és troba a 800 m d’altura, a mig quilòmetre més a l’est del vell. Tot i això, és una zona força visitada, amb la restauració recent de l’església del poble, en honor a Sant Ermengol, antic bisbe d’Urgell; i on des de fa poc, hi ha algun casa que torna estar habitada. Segons el document de Punts crítics de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), observem que Pont de Bar és un punt crític, amb baix període de retorn (500 anys) però amb perill potencial en fenomens geomorfològics inèdits per elevades precipitacions.

Tot i aquest ser el cas més conegut, els pobles de Jou i de la Guingueta van resultar afectats també, per la sedimentació d’esllavissades fangoses. A la població de Jou, els sediments van soterrar el pont que unia la carretera amb Estaís, malmetent també prats i horts. D’altre banda, la Guingueta, va colgar els prats i camps que vorejaven el poble, al mateix temps, que afectant varies cases i colgant també la carretera que anava a Esterri. Tot i això, destacar que aquesta última població, es troba sota un con de dejecció, amb un perill intrínsec d’aquesta tipologia de risc natural.

En relació al valor econòmic que va ascendir les pèrdues, només a la Seu, va arribar a uns 8 milions d’euros, i a nivell comarcal, Alt Urgell, a gairebé 38 milions d’euros -en el seu moment, eren pessetes-.

D’altre banda, no oblidar les grans afectacions al Principat d’Andorra, afectant totes les parròquies del país. El riu Valira d’Orient i del Nord van créixer durant tota la nit emportant-se tot el que trobava -cotxes, autocars, ponts, fanals, edificis i lamentablement, també persones-. Es van comptabilitzar un total de 12 desapareguts i 7 víctimes mortals. La centraleta del Servei de Bombers d’Andorra va quedar col·lapsada per les trucades, els turistes atrapats als hotels, i la majoria de pobles aïllats a les parts més altes del territori andorrà, totalment incomunicats, sense llum i aigua.

La mala planificació d’anys anteriors, quan la construcció estava en plena eufòria, va ser una de les causes de la magnificació dels aiguats. Segons les estimacions del govern de l’època, la reconstrucció dels desperfectes i estralls al territori andorrà, van costar més de 1000 milions de pessetes.

A la Cerdanya, els aiguats van fer desaparèixer literalment la carretera d’Alp, al municipi de la Molina, destrossant també gran part de les cases de la població de Martinet. Així doncs, la riuada es va emportar per davant propietats, bestiar, horts, entre d’altres; afectant de forma directe la vida dels habitants del territori.

Destacar també, el desbordament del riu Cinca, sobretot per la zona sud, pròxima a Fraga, que va deixar vint-i-dos morts i una despesa per pèrdues econòmiques de gairebé 40.000 milions de pessetes. Se’n destaca la població d’Anciles, que va quedar totalment incomunicada, sense oblidar, les instalacions de l’estació de Cerler, on el barranc de Remáscaro va destrossar i emportar 600 metres més avall fins la carretera. 

Finalment però, en el cas de l’Alt Urgell, especialment de la Seu, la tragèdia la van aprofitar per transformar els pròxims anys, la totalitat de la llera del riu Segre. Així doncs, van ser factors claus, per poder desenvolupar la reconstrucció i poder esdevenir subseu olímpica, en les proves de piragüisme i construir el conegut Parc del Segre. Això va donar lloc, a que la ciutat és posicionés a nivell turístic i esportiu, amb un llegat olímpic actualment encara molt viu.

Finalment, donar les gràcies a l’excepcional acollida a l’Arxiu Comarcal de la Seu d’Urgell i la gran facilitat a l’hora de proporcionar-nos algunes fotografies històriques sobre els aiguats del 1982. Destacar doncs, la gran importància de la preservació de la memòria històrica a nivell de qualsevol àmbit territorial. 

Organitza:

Amb el suport de: 

Tradueix »