La cascada de la descoberta d’avui ens durà pels bells paisatges de la Val d’Aran, sota l’ombra del Tuc de Molières (3.010 metres d’altitud, i el segon pic més alt de la regió). La vall de Molières és molt peculiar dins del territori aranès, ja que, a causa de l’orientació que pren, les aigües que hi circulen passen a ser afluents del Segre, aquest de l’Ebre i finalment arriben al Mediterrani; per tant, és l’únic riu de la comarca en què les seves aigües no desemboquen a l’Atlàntic.
La cascada en si, és espectacular en època de desgel per l’aigua que hi circula. Té un salt d’aigua escalonat d’uns 30 metres, envoltat de bosc frondós i molt silenciós exceptuant el soroll propi de l’aigua que ens acompanya. És, sense dubte, una de les rutes més recomanades per visitar d’aquesta part sud de la Val d’Aran, sovint oblidada.
COM S’HI ARRIBA?
Si venim des del Pont de Suert, agafem la N-230 direcció França i ens desviem a la dreta abans del túnel de Vielha per agafar la carretera que utilitzen els vehícles amb material perillós. Arribem a una rotonda on agafem la primera sortida cap a la dreta, fins al refugi de l’hospital de Vielha (Espitau de Vielha), on aparquem el cotxe.
.
.
