La fageda d’en Jordà, una de les fagedes més famoses i visitades de tot Catalunya, creix sobre una colada de lava del volcà Croscat, oferint un impactant contrast entre el negre del sòl volcànic i la verdor de la densa fageda, un fet excepcional a casa nostra.
El terreny, caracteritzat per a ser una zona plana amb turons suaus (tossols, que expliquem més endavant) creats per la mateixa colada, és interessant de visitar en qualsevol època de l’any, tot i que si us recomanem que eviteu dins del possible els dies de més afluència de visitants, ja que la zona és molt concorreguda i per tant, perd una mica la seva essència.
Parlem de l’excepcionalitat d’aquesta zona volcànica als peus del Pirineu! Podem distingir 4 grans protagonistes volcànics a la zona, que tenen una edat molt jove, entre els 5.000 i els 700.000 anys.
- Més de 40 volcans catalogats, amb 10 cràters d’explosió freatomagmàtica i ben conservats i 23 cons d’escòries producte de l’activitat estromboliana.
- Més de 20 colades de lava i morfologies associades, una d’aquestes és la colada en blocs més ben conservada de la península Ibèrica que ocupa la fageda d’en Jordà i fins a 81 tossols (turonets originats per la interacció de zones humides amb les colades) i llacs de resclosa volcànica colmatats pels sediments que transporten els rius i torrents (la Vall d’en Bas és l’exponent més important d’aquest tipus de morfologies de tot l’estat espanyol).
- Dipòsits (en tot el parc es localitza tot un espectre de dipòsits volcànics producte d’erupcions estrombolianes i, sobretot, freatomagmàtiques, on la diversitat de dipòsits d’aquestes característiques és dels més rics d’Europa.
- Afloraments (50 afloraments d’interès que conserven i il·lustren els dipòsits i processos volcànics existents en el parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
A la ment de tots i sent una de les imatges més icòniques del Parc, ens ve la imatge de l’ermita de Santa Margarida ubicada al ben mig del cràter del seu volcà homònim i que coneixerem en la ruta que us presentem més endavant. Aquesta ermita originàriament era d’estil romànic, però fou destruïda pels moviments sísmics dels anys 1427-1428 (veure Terratrèmol de Catalunya de 1428).
Però, aquesta zona volcànica està extinguida? No! Segons l’anàlisi dels vulcanòlegs dins de l’escalat que fixa quatre graus de risc: baix, moderat, alt i molt alt aquí ens trobem en risc moderat. La probabilitat d’una erupció és baixa, però seria alta la pèrdua per danys materials i econòmics i el que sí es força segur és que tindrem una nova erupció, però ara per ara no hi ha cap evidència que sigui a curt termini..
Finalment, per tal de poder descansar i fer algun mos, us proposem descobrir un dels pobles més tradicionals i turístics de la zona, el poble de Santa Pau que conserva l’interessantíssim recinte de la vila vella, amb una fesomia i unes característiques medievals molt marcades. Destaca la plaça Major o Firal dels Bous: una plaça porxada de perfil irregular i arcs desiguals, que té una innegable personalitat, i que es disposa a l’entorn del castell, un edifici gran, compacte i robust que s’aixeca al punt més alt del poble.
No et perdis totes les altres propostes de visita de MeteoPirineus! Segueix-nos a les nostres xarxes socials i subscriu-te a la nostra newsletter!
