Aquest ENP conegut com els esterregalls o “bad-lands” d’Isòvol, són unes formacions geològiques formades i erosionades amb el pas del temps. Perquè passi aquest fet, han d’estar formades d’uns materials fins i fàcilment erosionables com els que tenim aquí, argiles i gresos, tot i tenir també presència de conglomerats d’edat Miocè mitjà-superior (fa uns 15-8 milions d’anys), formats per còdols de quars, quarsites o pissarres, alternats amb minerals pesats com les magnetites.
La part erosionable correspon a les argiles o la part més arenosa de les formacions. Així doncs, els sediments d’aquest indret pertanyen a materials dipositats en un gran con al·luvial format durant la formació de la plana ceretana.
El que nosaltres podem observar a simple vista, és l’aixaragallament produïda pel rebliment de la fossa de la Cerdanya i la posterior erosió creada pels torrents que drenen cap al riu Segre. Aquests modelatges superficials tan característics són deguts a l’aigua que discorre sobre aquest sòl, i l’erosiona de forma continuada, soscavant profundes cicatrius en el terreny i atorgant un indret de paisatges variables i molt accidentat.
En moltes ocasions, la cicatriu formada per l’aigua (torrentera), va guanyant profunditat any rere any i també s’allarga el seu inici, podent coincidir amb altres cicatrius veïnes i creant espectaculars agulles de terra tova.
També en aquests ambients, si tenim la possibilitat de trobar blocs de roca més resistents a l’erosió, farà de paraigües a les roques toves que la sustenten i evitarà la seva erosió, creant unes xemeneies altives de materials fins amb el bloc de pedra com a barret. Típicament al Pirineu es coneixen com a bruixes o encantades i un dels més coneguts és el bolet de Figuerola d’Orcau.
Aquestes formacions no són exclusives de la Cerdanya en comarques veïnes com l’Alt Urgell, també podem trobar formacions de xaragalls de colors vermellosos, conegudes moltes vegades amb toponomies místiques, com per exemple, els set inferns a tocar de Bellestar (Alt Urgell).
