Iniciem el recorregut al Merendero del camí de la pleta dels orris que veurem a la dreta de la carretera tot pujant en direcció als cortals d’Encamp. En aquest punt no hi haurà molt lloc per aparcar, però hi ha algun espai uns metres més amunt o més avall, a tocar d’alguns habitatges. Ens situarem al «Merendero» per col·locar-nos els esquís i iniciar la sortida des d’una cota molt alta: 1880 m. En aquest punt, ja veurem un cartell per a senderistes (i esquiadors) que ens marcarà «camí d’ensagents» amb marques grogues. Al costat d’aquest, també tindrem un cartell amb les indicacions per anar amb seguretat a fer esquí de muntanya a l’hivern.
Agafarem el camí d’Ensagents de marques grogues el qual s'endinsarà en un bosc força dens i obac (Estarem a l’obac dels Cortals). En aquest sotabosc, pot haver-hi dèficit de neu per culpa dels arbres però per a pujar amb esquís no ens suposarà cap problema.
D’aquesta manera, mantindrem la direcció sud durant un km de pujada suau tot travessant aquest bosc. Passat aquest tram canviarem lleugerament la nostra direcció i començarem a situar-nos a la orientació sud de la muntanya, on segurament ens començarà a tocar el sol. Mantindrem la pujada suau durant 1 km més, en un recorregut molt més solà (solà del Jordà).
Passat aquest tram, arribarem a un lloc inconfusible: un cartell que ens marcarà la direcció «Ensagents». Emprendrem aquesta direcció en direcció sud-est pujant molt suaument i tendint a seguir la vall del riu d’Ensagents. Passats 1,3 km de terreny suau, veurem que ens situem just a costat d’aquest riu. El seguirem durant 700 m més per la seva banda esquerra mirant riu amunt. En aquest tram de fons de vall veurem com es combinen els pins negres, resistint les condicions extremes, els blocs de granit i l’aigua fent una combinació perfecta amb la neu. Passat aquest tram haurem arribat a un dels objectius del dia: el refugi d’Ensagents, un dels més alts d’Andorra. En aquest punt, canviarem la direcció per seguir el mateix riu, que al cap de mig quilòmetre ens portarà als estanys d’Ensagents. La presència de neu i l’alçada ens impediran veure l’aigua però si que podrem observar la planúria de l’estany.
Serà a l’estany gran d’Ensagents on haurem de fer el cop de cap final: emprendre la direcció nord per encarar la collada d’Entinyola. Aquest tram més rocallós es caracteritzarà per ser força inclinat però també molt assolellat. L’ascensió al coll ens obligarà a recórrer 160 m de desnivell en mig km, fet que ens obligarà a fer algunes «voltes maria» per poder-hi arribar. Un cop al coll, tindrem unes vistes espectaculars tant del circ d’Ensagents com dels Cortals i de l’estació de Grandvalira. Ens situem a la part final de l’ascensió i ens queda recórrer l’últim km i 200 metres de desnivell en direcció est. Aquest tram cal no abaixar la guàrdia, ens situem a alta muntanya en una zona inclinada que ens portarà directes al cim. Un cop a dalt del cim, veurem que hi ha prou espai per a fer fotos i canviar les pells.
Iniciarem el descens seguint el camí de pujada des del coll de l’Entinyola. A partir d’aquest coll, abandonarem el camí seguit durant la pujada i mantindrem la direcció est per tal de buscar la orientació nord de la muntanya (seguirem el llom). Les baixades sovint s'escullen atenent a les condicions de la neu, pot ser que el vent hagi fet que no quedi neu al llom i que haguem d’agafar una orientació més «nord». No obstant això, la recomanació és que mantinguem la direcció est evitant baixar a la vall on hi passa el riu d’Ensagents (i per tant, evitant tornar al camí de pujada). D’aquesta manera, anirem baixant en un tram de 3 km que s’endinsarà al bosc (obac dels cortals) i que si no ho escollim bé, el bosc pot ser una mica massa dens per poder fer els girs amb facilitat. Si mantenim aquesta direcció, acabarem trobant-nos amb les traces de pujada, que haurem de desfer per arribar al cotxe de nou.
Bona esquiada!