El Pirineu geogràfic, amb els seus 430km de llargada entre el Mediterrani i el Cantàbric, i fins als 80km d’ample a la seva zona central, conté desenes de serres i alts cims, que són veritables barreres per a les diferents masses d’aire. Aquest factor defineix la complexitat climàtica del Pirineu! Una mateixa situació sinòptica comporta diferents tipus de temps, per exemple, una entrada de vent del nord, farà nevar a determinades zones i a pocs quilòmetres, el sol serà el gran protagonista.
Cada vall té el seu clima i alhora aquesta vall té diversos climes. Aquella muntanya posseeix peculiaritats climàtiques úniques i una simple aresta és suficient per determinar com es comporta el temps a un costat o altre de cada vessant.
Amb aquesta reflexió volem donar a entendre la complexitat i alhora, el fabulós mosaic climàtic del Pirineu, un apassionant equilibri entre geologia i atmosfera, un conjunt de condicionants que doten cada racó d’unes condicions exclusives, que li atorguen un clima determinat que defineix i ha definit des de sempre, el caràcter i la personalitat.
A grans, molt grans trets podrem diferenciar diverses àrees climàtiques al vessant sud del Pirineu:
Clima atlàntic: En general, tot el sector occidental del Pirineu està influenciat pels vents d’origen oceànic, humits i que proporcionen abundants precipitacions durant bona part de l’any i poca sequera estival. Podríem concretar que afectarà el sector del Pirineu de Guipuzcoa, Navarra i al nord de les valls de la Jacetania i vall de Tena, així com la Vall d’Aran.
Clima de transició atlàntic – mediterrani: Part de la Jacetania, de l’Alt Gàlleg i zona alta de la foia d’Osca, trobem un clima una mica més sec que l’atlàntic, encara que són moltes les situacions que des del cantàbric, especialment a l’hivern, afecten aquesta zona. El factor continentalitat atorga estius més càlids, però també hiverns més freds!
Clima submediterrani humit: Afecta la zona del Monrepós i també gran part de la comarca del Sobrarbe, Ribagorça i Pallars. Precipitacions abundants, especialment en les situacions de sud o sud-est i força activitat tempestuosa a l’estiu. Fred hivernal i calor estival.
Clima de muntanya mediterrani oriental: Afecta des del Pirineu central Català fins al mar mediterrani, augmentant les precipitacions, quan més ens acostem al mar. A la majoria d’aquestes zones, l’estiu és l’època de l’any més plujosa, a causa de les tempestes de tarda abundants.
L’aspecte més important que hem de tenir present és el factor altitud, que afecta de forma molt directa el clima del conjunt del Pirineu, amb una evident disminució de la temperatura quan guanyem altura, sumat a un increment de precipitacions, de manera que indistintament del seu clima descrit anteriorment, doten gran part de la serralada a les seves cotes altes, d’un clima humit i fred, com podem comprovar al mapa següent:
Comprèn els cims de màxima altitud de la cadena pirinenca, essent la frontera entre el clima atlàntic i el mediterrani, més o menys unint la línia des del cap de Creus, fins a Hondarribia, resseguint els tresmils del Pirineu. En aquesta divisió es barregen regions incloses al vessant nord i vessant sud.
VESSANT NORD DEL PIRINEU: Des de la línia axial, moltes vegades coincidint amb la frontera franc-espanyola, cap al nord, on les aigües dels rius es dirigeixen cap a França i el clima dominant és l’atlàntic.
VESSANT SUD DEL PIRINEU: Sol coincidir amb els rius que drenen cap al mar mediterrani, el seu clima depèn com hem vist anteriorment, de la proximitat amb el mar mediterrani o atlàntic.
PREPIRINEU: Són, venint del sud, els primers plegaments del Pirineu, materials geològicament més joves que els del Pirineu axial, i que podríem representar seguint la línia que uneix Ripoll, Solsona, Tremp, Isábena, Ainsa, Sabiñánigo, Jaca i Pamplona. Clima menys influït per l’altitud i de caràcter més àrid.
ISOBARA
És una línia representada sobre un mapa del temps, que uneix punts amb la mateixa pressió atmosfèrica.
ANTICICLÓ (o alta pressió)
Distribució del camp de pressió atmosfèrica on el centre presenta una pressió més gran que la que hi ha al seu voltant i a la mateixa altura. En un mapa del temps, s’observa com un sistema d’isòbares tancades, de forma aproximadament circular o oval, amb circulació (a l’hemisferi nord) en sentit de les manetes del rellotge. Sol ser sinònim de temps estable.
BORRASCA (o baixa pressió)
És un sistema d’isòbares tancades concèntriques en què la pressió mínima es localitza al centre. La circulació (a l’hemisferi nord) és en sentit contrari a les agulles del rellotge. Aquest fenomen provoca convergència i convecció per la qual cosa s’associa a la presència de gran nuvolositat i xàfecs.
VAGUADA I DORSAL
Un tàlveg es produeix a partir d’un centre de baixa pressió (borrasca) on les isòbares es deformen allunyant-se més del centre en un sentit que en qualsevol altra direcció. Com sempre amb matisos locals, el temps al Pirineu serà inestable.
Seguint el mateix patró que el tàlveg, una dorsal derivarà d’un centre d’alta pressió (anticicló) i tindrem un temps estable i sec.
FRONTS
Quantes vegades hem notat que abans i després d’una pluja notem que baixa o puja la temperatura? Ens ha creuat per damunt un front, que en definitiva no és més que la frontera que separa dues masses d’aire que s’empenyen les unes a les altres.
Els fronts poden tenir una longitud de 500 Km. a 5000 Km., una amplada de 5 a 50 Km. I Una alçada de 3 a 20 Km.
Classificació dels fronts:
FRED
L’aire fred desplaça l’aire calent a la superfície. Com que la massa d’aire fred és més densa, penetra a l’aire calent per sota, com si fos una falca, l’aixeca, creant en aquests ascensos núvols de desenvolupament vertical. Als mapes se’ls representa amb una línia blava contínua o una negra orlada de triangles.
CÀLID
En aquest cas, l’aire calent avança sobre el fred, però en ser menys dens, puja suaument sobre la massa freda. En general la nuvolositat és estratiforme i les precipitacions dèbils. Als mapes es representa amb una línia contínua vermella o una negra orlada per semicercles.
OCLÒS
Atès que els fronts freds es desplacen més ràpidament que els fronts calents, acaben per assolir-los. En aquestes condicions el sector calent desapareix progressivament de la superfície, quedant només en altitud.
VISIBILITAT
Distància horitzontal màxima a la qual un observador pot distingir clarament alguns objectes de referència a l’horitzó. Alguns meteors redueixen la visibilitat com s’observa a la taula.
Reducció de la visibilitat provocada per diferents meteors
| METEOR | VISIBILITAT | HUMITAT | CONSTITUCIÓ |
| Boira | < 1 Km | 90-100% | aigua o gel |
| Boirina | 1-2 Km | 80-90% | aigua o gel |
| Calima | > 2 Km | < 80% | partícules sòlides |
| Bruma | > 2 Km | < 80% | partícules sòlides |
| Pluja | < 3 Km | 100 % | aigua o gel |
| Plugim | < 1 Km | 100 % | aigua o gel |
CICLOGÈNESI EXPLOSIVA
És quan una borrasca s’aprofundeix molt ràpidament, amb una variació de més de 24 hectopascals (hPa) en menys de 24 hores. Solen provocar fenòmens meteorològics violents, com forts vents o precipitacions intenses.
EL VENT FOEHN O FÖHN
El Foehn és un vent càlid i sec que bufa a sotavent d’una serralada.
En trobar un obstacle muntanyós, els vents (l’aire) són obligats a ascendir pel vessant de barlovent. Aquest ascens va acompanyat d’un descens de la pressió atmosfèrica i això provoca la condensació de la humitat continguda a l’aire. Per tant, formen núvols o boires que produeixen precipitacions, que fan perdre la humitat alhora que la condensació del vapor d’aigua allibera calor.
En baixar pel vessant oposat són escalfats considerablement, ja que en tornar a augmentar la pressió atmosfèrica recuperen la calor perduda en l’expansió i es comporten com a vents secs i càlids.
Al Pirineu els vents del nord provoquen Foehn especialment a les valls orientades nord-sud (les de les Nogueres, Benasc, Cinca, Tena, Canfranc, etc.), i amb vents del sud notarem un ambient molt càlid al vessant nord, com la Vall d’Aran.
LENTICULARS
Els núvols lenticulars de forma lenticular, com ho indica el seu nom, o de plat o de lent convergent, es formen per l’ondulació que pateix una massa d’aire en xocar contra una serralada. Aquests núvols són estacionaris i es formen a grans altituds en zones muntanyoses i aïllades d’altres núvols. Entre els muntanyencs aquests núvols són considerats com a presagi de forts vents als cims.
INVERSIÓ TÈRMICA
Parlant del Pirineu, especialment en dies anticiclònics d’hivern i amb absència de vents, l’aire fred (més dens que l’aire càlid), s’enfonsa a les zones més baixes de l’orografia (fons de valls, barrancs, etc.), fent que la temperatura en aquesta cota sigui molt inferior a la que trobem en zones més elevades.
VENTISCA
És un fenomen meteorològic que consisteix que forts vents arrosseguen la neu violentament i redueixen dràsticament la visibilitat. És un fenomen molt perillós a la muntanya, ja que et pot desorientar i crear veritables problemes d’hipotèrmia, i que malauradament ha provocat força accidents en els darrers anys al Pirineu.
BORRUFA
Hi ha algunes altres definicions, però habitualment es fa servir per explicar un fenomen que consisteix que el fort vent fa volar la neu, fent que caigui en algunes zones més llunyanes on sembla que neu. Fins i tot en algunes situacions, pot fer tot sol.
En meteorologia, un núvol és un conjunt de gotes d’aigua o vidres de gel o tots dos alhora a l’atmosfera, per sobre de la superfície terrestre. Es distingeix de la boira pel fet que no té contacte amb el terra.
NÚVOLS ALTS
CIRRUS (Ci) Compost de vidres de gel, caracteritzades per bandes primes i fines. Els cirrus normalment apareixen en altituds compreses entre els 8 i els 12 km. La presència de molts núvols cirrus al cel pot ser signe d’un sistema frontal o que s’aproxima una pertorbació de les capes altes. Els cirrus també poden ser romanent d’una tempesta. En presència de cirrus els avions solen desenvolupar esteles persistents o també anomenades contrails. Això fa que les esteles dels avions siguin un important element a tenir en compte en el canvi del temps
Cirroestratus (Cs), solen presentar-se com una mena de vels blanquinosos fibrosos, de vegades cobrint tot el cel i d’altres només en part. Són núvols molt alts: de 6 a 12 km d’alçada. Els cirroestratus anuncien pluges que solen aparèixer al voltant de 12 hores després de la seva presència.
Cirrocúmuls (Cc), es formen a partir de cirrus o cirroestratus quan aquestes són escalfades suaument des de baix. Aquest procés d’escalfament fa que l’aire s’elevi i penetri dins el núvol.
NÚVOLS MITJANS
Situades entre els 2km i els 7km d’alçada:
Altoestratus (As), caracteritzats per estar formades per grans làmines, uniformement grisenques, però d’un to més clar que el dels nimboestratus i més fosc que el dels cirroestratus.
Altocúmuls (Ac), que es caracteritza per masses globulars o enrotllaments en capes o pegats, els elements individuals són més llargs i foscos que els Cirrocúmuls i més petits que els estratocúmuls.
Nimboestratus (Ns) formats per capes uniformes, generalment de color gris fosc, aquest tipus de núvols no sempre es presenta a la mateixa altura, per això no es pot considerar núvol de tipus baix o mitjà, això no obstant, la seva base solen estar al voltant dels 2000 metres. Els Nimboestratus amaguen completament la llum solar i precipiten. Aquestes precipitacions solen ser contínues i no gaire intenses, a diferència de núvols de tipus convectiu.
NÚVOLS BAIXES
Els núvols baixos estan situats entre la superfície i 2km d’alçada.
Estratus (St), formada per capes horitzontals amb una base uniforme, en oposició a “núvols convectius”, que són tan alts com amples. Les formacions d’estratus venen acompanyades de precipitacions amb els nimboestratus.
Cúmuls (Cu), s’assembla a una massa feta de cotó, amb túmuls i/o torres, de base aplanada i amb una part superior similar a la d’una coliflor. Es forma a la troposfera a una altitud més baixa que l’altocúmulus; normalment per sota dels 2,5 km.
• Cúmulus castellanus (el cas), es distingeix pel fet que desplega múltiples torres cap al límit, indicant significatius moviments verticals d’aire. El continu desenvolupament de núvols castellanus poden produir núvols cumulonimbe i tempestes.
• Cúmulus congestus (Cu co), característics de les àrees inestables de l’atmosfera que generen convecció. No tenen formes punxegudes i es desenvolupen verticalment. Poden ser més alts que amples, perquè són generats per corrents ascendents, arribant a fer, d’extrem a extrem, fins a uns 5 km de gruix.
• Cúmulus fractus (Cu fr) són núvols petits i fragmentaris, que usualment es troben sota un ambient ennuvolat, formant o havent format part de núvols més grans, i generalment tallats per forts vents.
• Cúmulus humilis (Cu hum) Estan formats davant de l’ascens d’aire calent, escalfat des del terra, pel sol. Quan apareixen indiquen bon temps a les hores vinents.
Estratocúmulus (Sc) és un núvol gran, fosc, de masses arrodonides, en grups, alineats, o en ones, els elements individuals són més grans que els d’Altocúmulus, i es presenten a més baixes altituds, per sota de 2,4 km. Es creen febles corrents convectius generant difuses capes de febles núvols, a causa de l’aire més sec i estable que està per sobre, i impedint-ne el desenvolupament vertical. Generalment, els estratocúmuls no aporten precipitació o només plugims, o neu.
NÚVOLS DE TEMPESTA
Cumulonimbe (Cb) són núvols de gran desenvolupament vertical, compostos de gotes d’aigua als nivells més baixos i cristalls de gel. Es tracta de l’estadi més desenvolupat dels núvols cumuliformes, i es distingeix del Cumulus congestus perquè el seu cim conté vidres de gel. La base es troba a menys de 2 km d’alçada mentre que el cim pot arribar a uns 15 a 20 km d’altitud. Aquests núvols poden produir pluges intenses o calamarsa, a més de tempestes elèctriques, especialment quan ja estan plenament desenvolupades.
Responsable: Albert de Gracia Lago.
Finalitat: Les dades que et demano són les mínimes necessàries per poder enviar una newsletter.
Legitimació: Acceptació expressa de la política de privadesa.
Destinataris: No cediré mai les teves dades a tercers, excepte obligació legal.
Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.
Informació addicional: Podeu consultar la informació detallada en aquest enllaç.
