Durant la formació d’una tempesta, es produeix un fregament entre partícules dins dels cumulonimbus, els núvols de tempesta per excel·lència, que provoca que apareguin càrregues elèctriques per ionització. El moviment de corrents ascendents i descendents de l’interior dels núvols, acaba originant un camp magnètic, és a dir, les càrregues elèctriques s’acaben separant. Les positives es distribueixen a les parts més fredes, per tant, la part superior del cumulonimbus, mentre que les negatives ho fan a l’extrem oposat, a la part més calenta, la inferior. Hi ha una petita regió a la base del núvol que conté càrregues elèctriques positives.
La diferència de potencial que indueix el camp magnètic és tan gran que s’arriba a un punt crític on es produeix una descàrrega elèctrica en forma de llum a molta velocitat, per tal de mantenir l’equilibri elèctric. En aquest moment, es produeixen els llamps i llampecs.
Quan la llum es produeix dins del mateix núvol o entre dos núvols sense arribar en cap cas a terra, s’anomena llampec. Normalment, es formen en diferents zones d’un núvol o en diferents núvols que s’hagin format junts dins d’una tempesta multicel·lular, però també es poden produir entre el núvol i l’aire del voltant d’un cumulonimbus.
Tenen una longitud d’entre uns pocs centenars de metres fins a més d’una desena de quilòmetres, sent de menor longitud durant l’inici de la tempesta, i més llargs un cop el cumulonimbus evoluciona i l’enclusa (la part superior del núvol) creix.
Quan la descàrrega es produeix del núvol a terra, es produeix el llamp. Depenent de la polaritat se’n classifica en dos tipus diferents:
- Llamps negatius: són els més freqüents i es diferencien per la trajectòria sinuosa i ramificada (centelles). Generalment, es produeixen de la meitat inferior del núvol, que conté les càrregues negatives, fins a terra.
- Llamps positius: menys sinuosos i amb poques o cap ramificació. Es produeixen entre la zona de càrregues positives de la base del núvol i el terra o entre la part superior del núvol i el terra. Són especialment perillosos per la seva alta intensitat i perquè es produeixen a la part més activa de la tempesta.
Tots dos consten de dues formes de descàrrega diferent: la primera descàrrega del llamp va del núvol a terra i la segona transporta càrregues positives del terra al núvol. Un cop han descarregat, les càrregues es neutralitzen.
Generalment, en una tempesta els llampecs corresponen a un 80% de les descàrregues elèctriques mentre que els llamps, un 20%.
Els trons, el fenomen sonor que acompanya els llamps i llampecs, i que tarda uns quants segons a arribar-nos a causa de la diferència en la velocitat de la llum i la del so, és conseqüència directa de la descàrrega elèctrica. Quan es produeixen els llamps, la secció de l’aire per on passa es calenta ràpidament per sobre i tot dels 20.000 °C i provoca que l’aire s’expandeixi violentament, generant el so característic.
Si t’ha agradat el meteo-article, no dubtis a llegir cada setmana totes les nostres novetats, que les tindràs recollides a la newsletter que us enviem cada dijous! Inscriu-te!
Salut i muntanya Meteopirinencs/ques!
