Quan fem excursions per alta muntanya, per exemple en aquesta zona del estanys de Pessons del comú d’Encamp, sovint travessem zones amb grans acumulacions de roques i gel. Aquestes àrees són generalment conegudes com a tarteres, però no sempre que ens trobem en aquests pedregals estem realment en una tartera. En alguns casos, podem estar travessant glaceres rocalloses, i ara veurem la diferència.
Sobretot, no us perdeu el video editat!
Què són les glaceres rocalloses?
Les glaceres rocalloses són un tipus de glacera format per una barreja de gel, neu i materials rocosos. A diferència de les glaceres convencionals, que són principalment de gel pur, les glaceres rocalloses tenen un alt contingut de roques i sediments acumulats al llarg dels anys. Aquestes formacions es desenvolupen en condicions climàtiques específiques, principalment en regions d’alta muntanya i allà on el clima és relativament àrid.
En un entorn més humit, aquestes masses de gel serien més blanques, ja que la neu i el gel no es cobririen de roques tan ràpidament. En canvi, el clima sec i la manca de nevades constants afavoreixen que les roques i sediments s’acumulin a la superfície, protegint el gel subjacent.
Glaceres rocalloses relictes
Gairebé totes les glaceres rocalloses que observem avui en dia al Pirineu són glaceres relictes, és a dir, formacions que han perdut la seva activitat i només conserven la morfologia pròpia d’aquestes estructures. Tot i que ja no estan en moviment actiu ni es generen nous gels, les restes de les glaceres es poden veure clarament en el paisatge, on les roques i sediments encara mantenen la forma característica que el gel va esculpir en el seu moment. Aquestes glaceres rocalloses relictes són un testimoni del passat glacial de les muntanyes i ens ajuden a entendre millor els canvis climàtics que han afectat la
regió.
Les glaceres rocalloses al Pirineu: antiguitat i dades
Les glaceres rocalloses del Pirineu són especialment fascinants perquè són un llegat viu de l’evolució glacial de la serralada al llarg de milers d’anys. Algunes de les poques glaceres rocalloses actives que queden al Pirineu, com les dels Besiberris, Cotiella i Posets, podrien tenir fins a 10.000 anys d’antiguitat, formades després del màxim glacial de la darrera glaciació, fa aproximadament 12.000 anys. La majoria de les glaceres rocalloses relictes daten d’aquest període.
Això ens indica que, en aquell moment, el clima era molt fred però també extremadament sec. Si les nevades haguessin estat més abundants, s’haurien format noves glaceres blanques en lloc de les rocalloses que avui en dia encara podem observar. Per tant, aquestes glaceres són l’última gran evidència de l’activitat glacial al Pirineu.
Les encara actives, tenen un estudi molt complex, ja que la seva composició de gel cobert de roques fa difícil detectar la quantitat de gel present només observant la superfície. Els estudis amb radar de penetració de sòl i altres tècniques geofísiques són eines essencials per analitzar aquestes formacions i determinar-ne el volum de gel i el seu moviment.
El cas del circ de Pessons a Andorra
El circ de Pessons, situat a la part oriental d’Andorra, és un indret privilegiat per observar aquestes formacions de glaceres rocalloses relictes. Tot i que Andorra no compta amb glaceres actives, sí que hi ha diverses glaceres rocalloses relictes, algunes de les quals es poden observar en aquest circ glacial. Aquestes estructures són restes de l’activitat glacial del passat, quan la regió estava coberta per una massa glacial molt més extensa.
Les glaceres rocalloses del circ de Pessons són un bon exemple de com aquestes formacions poden perdurar molt més enllà de les glaceres tradicionals. La seva lenta velocitat de moviment i la protecció que ofereix la coberta de roques fa que encara avui en dia siguin visibles als vessants de les muntanyes, amb aquesta clara morfologia del conjunt de la estructura, que recorda a una esllavissada lenta o una colada de lava d’un volcà.
Diferències amb les tarteres
És important destacar que les glaceres rocalloses es diferencien clarament de les tarteres convencionals, tot i que poden semblar similars. Les tarteres són acumulacions de fragments rocosos que es dipositen a les zones baixes de les muntanyes degut a l’erosió i els cicles de congelació i desglaç. No contenen gel en el seu interior, i no mostren cap mena de moviment com ho fan les glaceres rocalloses. Per contra, les glaceres rocalloses contenen gel cobert per roques i sediments, i encara que el seu moviment sigui lent, es tracta d’un procés actiu o que ho va ser en el passat. La presència de gel és el factor clau que les diferencia de les tarteres. Així doncs, quan trobem grans rocs a l’alta muntanya, podrem distingir majoritàriament tres tipus de formacions:
Glacera rocallosa: És una formació geològica que combina roques i gel. Aquestes glaceres es formen quan el gel queda atrapat sota una capa de fragments de roques i sòl, movent-se lentament com una glacera convencional. Encara que no són tan visibles com les glaceres de gel, conserven prou gel a l’interior per moure’s molt lentament. Són típiques d’àrees on la fusió de les glaceres tradicionals deixa una capa de roca i gel combinat.
Tartera: Es tracta d’un pedregar format per la fragmentació i despreniment de roques en vessants inclinats, causat per l’erosió o el gel-desgel. Els blocs de roca es desprenen de la muntanya i s’acumulen a la base, creant un mar de roques de diferents mides. A diferència de les glaceres rocalloses, no hi ha gel implicat dins la formació de la tartera.
Blocs erràtics: Són grans blocs de roca que han estat transportats per una glacera i, després del retrocés d’aquesta, han quedat dipositats en zones on no hi ha cap relació geològica directa amb el seu entorn. Així, trobem roques grans que semblen fora de lloc perquè han estat arrossegades durant el moviment de la glacera i després abandonades quan aquesta es va fondre. Caldrà vuere si realment aquell bloc de roca, ha pogut arribar en aquella zona per caiguda de gravetat o no..
Per tant, cal analitzar amb perspectiva quan ens trobem davant d’aquestes acumulacions de roques, per determinar si formen part d’una estructura de flux o si simplement han arribat allà per gravetat des d’una vessant propera.
Dades curioses
- Les glaceres rocalloses poden desplaçar-se més de 100 metres en un període de 50 anys.
- A les glaceres rocalloses encara actives del Pirineu, el gel pot romandre fins a 20 metres sota la superfície de les roques.
- El gel en aquestes glaceres pot perdurar molt més temps que en una glacera convencional, gràcies a la protecció que li ofereix la capa de roques que el cobreix.
- Estudis recents al Pirineu han revelat que les glaceres rocalloses encara es mouen, tot i les condicions climàtiques desfavorables per a la formació de nous gels.
Així doncs, convidem a tots els amants de la muntanya a que, en la seva propera visita al circ de Pessons del comú d’Encamp, observin els vessants de l’extrem sud del circ. Allà trobaran glaceres rocalloses relictes espectaculars, un autèntic tresor geològic que ens transporta al passat glacial de la zona. És un privilegi poder contemplar aquestes formacions, que ens expliquen la història d’un paisatge modelat pel gel, i que perduraran com a testimoni del nostre patrimoni natural.
.
