banner---Encamp-2023

El refredament estratosfèric per la injecció de vapor d’aigua per a l’hivern 2022/2023

REPORTATGES: METEOROLOGIA
Els darrers mesos s'estan detectant anomalies fredes fortes a l'estratosfera sobre l'hemisferi sud. El refredament anòmal resulta del vapor d'aigua procedent de l'erupció de gener de Hunga Tonga. El refredament d'aquesta escala no s'ha vist en els registres de satèl·lits moderns, així que aquest és un esdeveniment significatiu. Veurem el que està succeint amb les temperatures a l'estratosfera del sud, com va passar tot en realitat, i com podria afectar el nostre costat del planeta en el pròxim hivern 2022/2023.
image-1

La majoria de fenòmens atmosfèrics tenen lloc en la troposfera, la capa més pròxima a la superfície. Sobre ella es troba l’estratosfera, una capa molt més gruixuda (uns 30 km de gruix) i amb menor quantitat de vapor d’aigua. Aquesta capa té una gran importància en el temps que té lloc en la superfície sobretot a l’hivern ja que els seus efectes són molt notables en la dinàmica del vòrtex polar.

Cada any, quan anem a la tardor, el pol nord comença a refredar-se. Però l’atmosfera més al sud encara és relativament càlida, ja que continua rebent energia del Sol, mentre que les regions polars reben molt menys amb el temps. A mesura que la temperatura baixa sobre les regions polars, també ho fa la pressió. A l’estratosfera, el procés és el mateix. A mesura que la temperatura baixa sobre el pol i la diferència de temperatura cap al sud augmenta, una gran circulació de baixa pressió (ciclonònica) comença a desenvolupar-se a través de l’estratosfera polar.

El 15 de Gener de 2022 va tenir lloc la major erupció de l’era moderna, produïda pel volcà submarí Hunga Tonga en el sud de l’Oceà pacífic. Aquesta va emetre una columna de gasos que arribo fins als 58 km, tocant la mesosfera. Aquesta erupció va produir una gran injecció de vapor d’aigua i sulfurs en l’estratosfera.

La injecció de sulfurs i vapor d’aigua pot actuar com un gran refrigerador de l’estratosfera ja que desvia la radiació solar mantenint així les temperatures més baixes. Amb l’arribada de l’hivern en l’hemisferi sud, s’ha observat un refredament inusual de l’estratosfera arribant a aconseguir les temperatures mínimes dels últims 40 anys. En la imatge a continuació podem observar el refredament anòmal.

Sabent com s’ha refredat l’estratosfera ens agradaria saber com afectarà això al nostre hivern de 2022/2023. Per a això, recorrerem al NAO (Oscil·lació de l’Atlàntic nord) que descriu el patró de pressions que afecta a Europa i Amèrica del Nord.
Un NAO negatiu, porta amb si altes pressions sobre l’atlàntic nord i Groenlàndia i baixes pressions en el sud. Si observem el patró dels diferents anys on hi ha hagut una estratosfera anòmalament freda, podem veure una clar exemple de NAO negatiu. Amb altes pressions a Groenlàndia i baixes pressions a l’Atlàntic. A continuació es mostra el geopotencial de tots aquests anys lligats a una estratosfera freda.

Si tornem a mirar els mateixos anys, podem veure que el patró de pressió corresponent a l’estratosfera del nord mostra un vòrtex polar més feble. Les anomalies de pressió positiva a l’estratosfera poden indicar una circulació polar més feble.

Un Vòrtex Polar feble pot crear un patró de flux de reacció feble. Com a resultat, té un temps més difícil que conté l’aire fred, que ara pot escapar de les regions polars als Estats Units i/o a Europa. Imatge de NOAA.

Els dèbils esdeveniments de vòrtex polar solen ser el resultat d’esdeveniments d’escalfament estratosfèric. Aquests esdeveniments poden col·lapsar la circulació polar estratosfèrica, modificant fortament els patrons meteorològics de sota i creant un patró negatiu NAO.

Obtenim una imatge interessant si combinem tots els esdeveniments d’escalfament de l’estratosfèric i observem el temps 0-30 dies després dels esdeveniments d’escalfament de l’estratosfèric.

La temperatura mitjana corresponent de 0 a 30 dies després d’un esdeveniment de SSW (escalfament estratosfèric) mostra que la majoria de Europa són més freds del normal.

Mirant les nevades, podem veure nevades per sobre de la mitjana sobre gran part d’Europa. Aquesta és una resposta esperada, com en general, després de l’escalfament estratosfèric major, l’aire fred té un camí més fàcil cap al sud i cap a aquestes regions.

Per tant podem afirmar que hi ha una feble correlació entre l’erupció i un hivern més actiu meteorològicament. No obstant això aquesta relació amb dades històriques no és un argument suficient per a confirmar l’arribada d’una hivern dels d’abans.

COMARCA: Pirineus
LLOC: Pirineus

Amb el suport de:

Els últims Reportatges publicats:
MeteoArticle: Efemèrides Meteor...
Pirineus
La meteorologia ens ofereix un ventall d’esdeveniments extrems que marquen la història de les regions i, sovint, les condicions de vida de les comunitats. Les zones de muntanya, per la seva orografia complexa i característiques úniques, sovint concentren alguns dels fenòmens més impressionants i ...
REPORTATGES: METEOROLOGIA
MeteoArticle: Curiositats de la...
Pirineus
La neu al Pirineu és un fenomen fascinant que amaga molt més que només fred i precipitacions! Des de les condicions meteorològiques que necessitem perquè un floc de neu es formi, fins als curiosos processos que poden fer desaparèixer la neu en qüestió d'hores, el seu comportament és ple de mister...
REPORTATGES: METEOROLOGIA
MeteoArticle: La fiabilitat del...
Pirineus
Pirineus
La meteorologia és una ciència que combina dades, experiència i tecnologia per oferir prediccions acurades. Tot i així, en els darrers anys, els professionals hem notat una disminució en la fiabilitat dels models meteorològics en certes situacions. Aquesta problemàtica s’està intensificant i afec...
REPORTATGES: CIÈNCIA, METEOROLOGIA