Onada de fred: es donen quan, durant com a mínim 3 dies seguits, no se supera el percentil 2 de la temperatura mínima. Aquest percentil és únic per a cada localitat, ja que depèn de diversos factors com l’alçada o l’orografia de la zona que l’envolta, entre d’altres. Al següent enllaç hi podeu trobar el llindar tant per les onades de fred com per les onades de calor.
Inversió tèrmica: quan hi ha una situació anticiclònica persistent, a causa de la manca de renovació de l’aire per l’estabilitat atmosfèrica, l’aire fred tendeix a acumular-se a les valls. Així, en llocs enclotats com Das o Pont de Suert poden assolir mínimes de -10ºC o, fins i tot, -15ºC. En canvi, en llocs elevats com les pistes d’esquí poden tenir temperatures positives, d’entre 5 i 10ºC, però amb humitats força baixes, fet que dificulta la fusió de la neu.
Llevantada: una llevantada és una borrasca que prové de llevant, a casa nostra del mar Mediterrani. Per tant, ve carregada d’humitat, tot i que no és molt freda, i farà nevar a la major part de la serralada, a excepció de les zones amb influència atlàntica. De fet, les llevantades són el tipus de depressió que deixa més quantitat de neu a casa nostra.
Borrasca atlàntica: com el seu nom indica, és una depressió que prové de l’oceà Atlàntic. Normalment afecta només la Val d’Aran i zones d’influència pròxima (fins al nord d’Andorra) on hi sol deixar una gran quantitat de neu; no obstant, si és prou potent, pot arribar a afectar tota la serralada i, fins i tot, el Prepirineu. Aquest tipus de depressió sovint porta associat el vent de nord, la tramuntana, i alguns cops també el Fohen.
Tramuntanada: Quan la tramuntana bufa molt fort, parlem de tramuntanada. Aquest vent quan arriba als Pirineus té dues opcions, vorejar-los o saltar-los. Si els voreja, la tramuntana bufa forta a l’Empordà i el mestral ho fa a la Vall de l’Ebre i, si els salta, el vent és fort als cims de la serralada. En ambdós casos les ràfegues de vent solen ser d’uns 100 km/h i, en els casos més intensos, poden arribar a superar els 150 km/h!
L’efecte Fohen: El Fohen, Föhn, o fogony és un fenomen que es dona quan bufa vent que arriba a una muntanya i aquest es veu forçat a superar-la. El vent xoca amb la muntanya, es veu obligat a ascendir, es refreda, perd capacitat de retenir humitat, aquesta humitat es condensa i, la majoria de vegades hi ha precipitacions; aquest fenomen ocorre al vessant de sobrevent. D’altra banda, al vessant de sotavent, hi passa una cosa molt diferent; el vent és sec, ja que ha deixat tota la seva humitat a l’altre vessant i, a mesura que davalla la muntanya es va escalfant.
Així podem trobar-nos un dia d’hivern que bufa tramuntana, nevant a 0ºC a Vielha i, a Sort fent Sol i a 15ºC!
Torb: Quan fa vent i neva, o el vent té prou força per aixecar la neu dipositada a terra, parlem de torb; així doncs, el torb és la combinació de vent fort i neu. Aquest fenomen és molt perillós, ja que fa augmentar molt la sensació de fred i també fa que la visió de l’entorn sigui pràcticament nul·la, per tant és molt fàcil desorientar-se i patir una hipotèrmia. En casos extrems, com en el Cap d’Any del 2000, al Balandrau, al Ripollès, les persones poden arribar a perdre-hi la vida.
Us recomanem el reportatge de TV3 sobre el Balandrau: htttps://www.ccma.cat/tv3/sense-ficcio/balandrau-infern-glacat-la-tragedia-de-muntanya-mes-gran-viscuda-al-pirineu-catala/noticia/3093542/
Regel: El regel no és ben bé un fenomen meteorològic. Es dona quan, després de nevar, la temperatura puja i la neu es queda en subfusió, és a dir que entre els cristalls de neu hi ha aigua. Després, la temperatura torna a baixar i l’aigua que ha quedat entre la neu es gela, fent que esdevingui una placa de gel. Quan hi ha regel, és molt perillós de fer muntanyisme, ja que es pot relliscar fàcilment i patir un accident.
Pluja engelant: es dona quan la capa d’aire més propera al terra està sota zero però la capa superior té una temperatura positiva. Si hi ha precipitacions, la pluja que cau és líquida, però quan toca amb qualsevol superfície que tingui una temperatura negativa, es congela i s’acumula, fent que quedi una capa de gel sobre els objectes.
Gelada negra: aquest fenomen passa quan la temperatura està per sota de -3ºC, però hi ha una humitat ambiental molt baixa. A causa de la poca humitat, no es forma una pel·lícula de gel a la superfície dels objectes i això acaba provocant que les plantes morin ja que se’ls hi congelen les cèl·lules. És un fet habitual a les valls, sobretot.
Està clar que la gent que visquem o visitem amb freqüència el Pirineu tenim més conscienciació dels efectes que poden ocasionar els fenòmens descrits anteriorment, però és ben cert que any rere any hi ha molts accidents a muntanya i carreteres, molts d’ells mortals, que es podrien arribar a prevenir amb una major conscienciació a la societat.
Abans d’anar a muntanya és molt important tenir una formació adequada per saber conviure amb aquests fenòmens i com sempre, intentar ser el més curosos possibles amb el nostre medi. És responsabilitat de tots, administracions, particulars i empreses ajudar a mitigar els efectes de l’escalfament planetari que visquem, resultat de la mala praxis que hem tingut amb l’abastament d’energia. Amics com PEUSA, intenten aportar el seu granet de sorra per lluitar contra els efectes d’aquests escalfament, que s’ha comprovat que són un dels elements que fan més potencialment perillosos els fenòmens violents dels que hem parlat al reportatge. Us recomanem que visiteu el seu blog on trobareu molta més informació!
Esperem que aquest article sobre fenòmens extrems a l’hivern us hagi agradat; si voleu podeu fer un cop d’ull a l’article sobre fenòmens extrems a l’estiu. Fins a la pròxima Meteopirinencs/esa l’estiu us hagi agradat, ben aviat podreu llegir-ne un altre amb fenòmens extrems hivernals. Fins a la pròxima Meteopirinencs/es!
.
.
