No volem començar d’una altra manera, com sempre que parlem sobre canvi climàtic, de l’evidència d’aquesta tendència cap a un escalfament global i que nosaltres en som plenament el principal motiu! Però sí que ens hem d’autocriticar quan darrere de cada període de temps destacable, com una calorada, una tempesta, un gran temporal de pluja, o fins i tot, les darreres nevades abundants, un fet més que repetitiu cada mes de maig al Pirineu, ho acabem atribuint al mediàtic “canvi climàtic”.
Canvi climàtic com a tal no hauria d’anomenar-se, el clima SEMPRE ha canviat al llarg de la història de la terra, ho hem parlat en diverses ocasions, però nosaltres ens sembla que tot ha de ser i mantenir-se igual al llarg dels segles, però la terra, un món dinàmic, ha canviat sempre i ho continuarà fent. El problema és que nosaltres ens hem d’adaptar a aquests canvis naturals i especialment, tenir cura de la nostra petjada sobre el nostre planeta.
Analitzem el famós CO₂, un dels principals causants de l’escalfament global.. Segons tindrem la majoria de nosaltres entès, com més CO₂ a l’atmosfera, més calor, però si fem cas a la següent gràfica, que relaciona temperatura amb concentració de CO₂, no segueix una relació directa:
En els darrers tres períodes glacials de la terra, podem veure que la glaciació de l’Ordovicià – Silurià, vam tenir segurament l’època més freda de la història terrestre (es va arribar a glaçar completament, però els nivells de CO₂ van arribar als 4500 ppm, quan en l’actualitat estem a 418 ppm..
Això vol dir que a banda dels gasos, hi ha moltes altres causes que poden afectar a l’escalfament o refredament de la Terra… Els analitzarem en un proper article.
Actualment estem en una Edat de gel. No obstant això, durant els últims deu mil anys hem gaudit d’una temporada més càlida interglacial. A partir dels registres geològics com a sediments oceànics i cilindres de gel de glaceres permanents, sabem que almenys durant els últims 750.000 anys se succeeixen períodes interglacials a intervals d’uns cent mil anys, durant entre 15.000 a 20.000 anys abans de tornar a climes més gèlids. Avui estem complint uns divuit mil anys en l’actual cicle interglacial. Aquests cicles han estat ocorrent almenys durant els últims 2 a 4 milions d’anys, encara que la terra s’ha estat refredant gradualment durant els últims 30 milions d’anys.
Cap a on anem?
De la mateixa manera en què el nostre món actual s’ha escalfat i la nostra atmosfera va augmentar la seva humitat i CO₂ (agreujada per l’acció dels humans), des que les glaceres van començar a retrocedir fa divuit mil anys, l’Edat de gel del Carbonífer també va ser testimoni de breus períodes d’escalfament i augment del CO₂.
Tots els estudis per un període de temps vista molt curt per la història de la Terra (30-50-100 anys), parlen d’aquesta tendència a més escalfament, amb les conseqüències negatives cap a nosaltres.. Però, s’està tenint en consideració la tendència del “canvi climàtic” natural deixant de banda l’acció de l’home? Estem 100% a favor de canviar el nostre model energètic, del respecte al medi ambient i de poder trobar la millor manera que totes les persones puguem viure de forma sostenible, però creiem que falta fer més cas al passat que està escrit i que moltes disciplines científiques ens poden donar resposta, cal doncs com sempre, apostar per la investigació, per a poder millorar el nostre futur!
Albert de Gràcia
.
.
.
