Comencem com cada any, criticant nosaltres mateixos aquest tipus de predicció i és que sincerament no hem cregut amb les previsions a més d’una setmana vista i ja no cal dir, parlar dels propers mesos.. Per què?
Creiem que els mapes a llarg termini s’agafen amb pinces rovellades.. Amb tots els anys que portem fent previsions, podem concloure que no són referència suficient a casa nostra, per a poder extreure alguna certesa que pugui entredir com serà el temps dels pròxims mesos, en tot cas, poden marcar alguna tendència.. Sense anar més lluny, segons els mapes a llarg termini sortits al setembre sobre com seria la tardor, marcaven un octubre molt càlid, van rectificar poques setmanes més tard i finalment ha resultat ser un dels més freds de les darreres dècades.. Us proposem un exercici, consulteu cada setmana l’evolució d’aquests i comprovareu com acaben dient coses fins i tot oposades en pocs dies de marge..
Per nosaltres el problema d’aquests mapes a llarg termini, és intentar portar-los a la pràctica en una serralada “tan petita”, és un disbarat! Podríem veure què passaria en una regió àmplia, per exemple el nord-est de la península Ibèrica i dins d’aquest territori, encertar la tendència, però els matisos que trobaríem i més en àrees complexes climatològicament parlant, com és el Pirineu, segurament tindrien una realitat molt diferent de la resta del conjunt. No és així en zones del planeta on els patrons atmosfèrics són més regulars, com poden ser els tròpics o bé fenòmens clars com el Niño o la Niña. Aquí fer previsions a llarg termini, és més factible.
A bona part del Pirineu català, desembre i gener són estadísticament els mesos més secs de l’any, tret de les zones d’influència atlàntica, és a dir, Vall d’Aran i sectors del Pallars i Andorra més propers a la frontera amb França. Això es tradueix a què habitualment l’anticicló és el protagonista de la situació i les nevades són cares de veure. Però això no és sinònim que enguany o qualsevol altre any, no tinguem nevades durant aquests mesos, pot passar una mica de tot i tenir anys molt moguts o fins i tot, un mes caracteritzat pels dies de sol i un potent temporal de pocs dies, que deixin un bon tou de neu, com va passar la temporada passada amb situacions extraordinàries com la del gener, on després de dies de sol i calor, va arribar la gran nevada de la Glòria que va salvar la temporada de neu a bona part del Pirineu, en qüestió d’hores..
Però, com serà aquest any?
1- D’on venim i cap a on anem;
Sempre hem cregut en les inèrcies.. Quan tenim una inèrcia com l’actual, que els canvis solen ser freqüents i el moviment constant al llarg de mesos, sol ser un dels elements més fiables per poder concretar que pot continuar la festa unes setmanes més! 2020 està sent un any mogut, fins i tot finals del 2019, amb algunes setmanes més parades, però a gran escala, està sempre passant coses, sigui afectant al Pirineu o relativament a prop, i això segurament afavorirà que tinguem un hivern més dinàmic que altres temporades. Passa el contrari quan s’enceta una ratxa seca o anticiclònica; costa horrors que la situació canviï, i quan arriba aquest canvi, sol ser un parèntesi dins d’un context de calma meteorològica.
Ara pinta que venen un dels períodes de més llarga estabilitat d’aquest 2020, però molt probablement a final de novembre o inicis de desembre, torni a girar-se la truita!
2 -Tendències dels mapes
No considerem el que diuen ara els mapes a llarg termini, però si podem extreure alguna conclusió de la tendència, que marca força al peu de la lletra el que climàticament és més habitual pels pròxims mesos al Pirineu. Desembre i gener amb poques precipitacions, especialment al vessant sud i més abundants al vessant nord (atlàntic), tot esperant un final d’hivern més mogut.
Analitzem els mapes actuals! (si els aneu seguint, de ben segur canviaran en pocs dies!)
TEMPERATURA: Desembre i gener més càlids respecte la mitjana climàtica i a partir de febrer, més fred.
PRECIPITACIÓ: Desembre podria tenir més precipitació respecte la mitjana climàtica, gener per sota (anticiclònic com és habitual) i a partir de febrer, ratxa molt humida a casa nostra…
3- Niña, vòrtex, vespes, plomalls i danses ancestrals.
Cada any aficionats i experts en clima, intentem trobar relació a diferents fenòmens meteorològics a escala global, per determinar les possibles conseqüències en el temps del Pirineu. Enguany tenim la Niña i tot i que és força dubtosa la seva relació amb les conseqüències climàtiques que podem “patir” nosaltres, semblaria que aquest fenomen reforcen la tendència que hem dit en la previsió dels mapes anterior, fent arribar moviment més marcat al final de l’hivern i primavera, fet habitual per un altra banda al Pirineu; tenir el moviment bo a partir de finals de gener..
Vòrtex, ara per ara res ens fa indicar a què s’hagi de produir a inicis d’hivern cap entrada freda però si que podríem tenir alguna sorpresa la segona meitat de l’hivern.. Falta massa per extreure conclusions!
Evidències de natura. Ens agrada i sempre hem cregut en la saviesa dels que observem a muntanya i del que diuen els nostres majors i gent de camp.. Caus d’animals, comportaments d’aquest, inèrcia del temps dels darrers mesos i saviesa popular sense cap argument científic, fan creure que després d’un novembre molt avorrit, desembre i gener, dins d’una tendència habitual d’anticicló, ens podria portar sorpreses puntuals, amb entrades fredes i nevades, i anticiclons marcats per temperatures fredes.. Febrer i març, podrien ser moguts i ben freds, però estem parlant a més de 3 mesos!!
Lluny de buscar titulars de neu, aquesta és la nostra opinió de com podrà ser la nova temporada de neu! Ara a gaudir del seguiment diari amb què tantes ganes treballem per portar-vos previsions i possibles il·lusions i esperançats a què dins del context d’incertesa causada per la pandèmia, puguem gaudir al màxim de la neu i el nostre Pirineu.
Fins a la pròxima. Salut i muntanya Meteopirinencs/ques!
Albert de Gràcia
