Tal i com hem comentat, avui us volem parlar dels 75 anys dels aiguats de Sant Lluc a la Catalunya Nord i el Pirineu oriental. Entre el 16 i el 20 d’octubre dek 1940, van produir-se unes intenses precipitacions, les quals van fer augmetnar notòriament el cabal dels rius de les zones afectades, amb valors històrics que no s’havien assolit mai fins al moment.
La precipitació va iniciar-se la nit del 15 d’octubre, amb un punt important a la Catalunya Nord, on no va ser fins la jornada del 17 que la pluja torrencial va augmentar la seva afectació a una escala més gran a nivell geogràfic. Els valors acumulats de precipitació, van ser registrats en 24 hores (del 17 al vespre al dia 18), amb valors propers als 2000 mm a les zones del massís del Canigó, Salines, Costabona i l’Albera. Si parlem de valors extrems que ens marquen aquestes efemèrides, cal destacar el 17 d’octubre a Sant Llorenç de Cerdans, ja que representa el rècord absolut oficial de precipitació màxima mesurada en un dia de tot Europa -1000 mm aproxiamdament amb 24 hores-. Respecte Catalunya, destaquen els 352 mm mesurats a Camprodon el 17 d’octubre de 1940 i un total de 870,1 mm entre el dia 16 i el 20.
I perquè aquest nom? Doncs perquè els forts aiguats que van provocar enormes danys materials i humans -aproximadament unes 400 víctimes mortals i nombrosos desbordaments en les conques del Tec, la Tet i l’Aglí, a la Catalunya Nord i les de la Muga, el Fluvià i el Ter a Catalunya- va donar-se entre la vigília i el dia de Sant Lluc (18 d’octubre). A continuació, trobarem imatges de l’episodi extretes d’un dels articles de divulgació de les efemèrides del Meteocat:
Imatges de Ripoll: 18 d’octubre de 1940 les aigües desbordades del Ter van inundar la devesa del Pla fins arribar a les parets de les fàbriques (superior). 19 d’octubre de 1940 s’observen els arbres arrossegats sobre el pont d’OIot al riu Ter i les cases de la riba del riu afectades per la força de les aigües (inferior). Font: Arxiu del Museu de Ripoll. Revista de Girona, núm. 163, setembre-octubre de 1993.
Esperem que el meteo-article d’aquesta setmana us hagi agradat molt, i espereu amb la mateixa il·lusió que nosaltres el següent! Fins la pròxima. Salut i muntanya Meteopirinencs/ques!
.
.
