Les Zones de Muntanya i la Meteorologia Extrema
Les muntanyes tenen un paper fonamental en la formació de fenòmens meteorològics per la seva capacitat d’interactuar amb les masses d’aire. L’ascens i descens orogràfic d’aquestes masses provoca precipitacions intenses, canvis bruscos de temperatura i fenòmens com les tempestes elèctriques violentes, les ventades o fins i tot onades de fred sever. Això s’acompanya de condicions extremes que sovint es tradueixen en rècords meteorològics.
Efemèrides Meteorològiques Mundials en Zones de Muntanya
1. El fred més intens: Oimjakon, Sibèria
Tot i que no és estrictament una zona de muntanya, el poble d’Oimjakon té un rècord que es pot comparar amb zones altes: -67,7 °C, registrat el 6 de febrer de 1933. Aquest fenomen es deu a la seva ubicació en una vall profunda, on l’aire fred queda estancat per les muntanyes que l’envolten.
2. El vent més fort: Mount Washington, Estats Units
El 12 d’abril de 1934, el Mount Washington, a New Hampshire, va registrar vents de 372 km/h, un rècord mundial que va durar dècades. Les seves condicions orogràfiques el fan un lloc ideal per a la convergència de tempestes violentes.
3. Precipitacions extremes: Cherrapunji, Índia
Encara que és conegut per les pluges constants, Cherrapunji va registrar 1.042 mm en 24 hores el 15–16 de juny de 1995. Situada als Ghats orientals, aquestes muntanyes reben vents carregats d’humitat que xoquen contra les pendents, descarregant una quantitat de pluja fora del comú.
4. Desert d’Atacama, Xile
Una de les zones més àrides del món, l’Atacama, sorprèn amb els seus registres de gairebé nul·les precipitacions anuals. La proximitat dels Andes i l’efecte barrera orogràfica impedeixen que la humitat de l’oceà Pacífic arribi a aquesta regió. És un exemple d’extrem climàtic on les muntanyes contribueixen a la desertificació.
5. Continentalitat al Tibet per l’Himàlaia
El Tibet, situat a l’ombra orogràfica de l’Himàlaia, experimenta una forta continentalitat amb hiverns extrems i estius secs. Les muntanyes actuen com una barrera que bloqueja l’entrada dels vents monsònics, creant condicions desèrtiques a gran altitud.
6. La zona més plujosa del planeta: Mawsynram, Índia
Considerada encara més plujosa que Cherrapunji, Mawsynram registra precipitacions anuals superiors als 11.000 mm. Això es deu als vents monsònics que, carregats d’humitat, xoquen contra les muntanyes Khasi, provocant pluges torrencials.
7. Contrasts tèrmics extrems: Verkhoyansk, Rússia
La ciutat de Verkhoyansk, a Sibèria, és famosa pels seus contrastos tèrmics anuals. Amb temperatures hivernals que poden baixar fins a -60 °C i estivals que superen els 38 °C, aquesta regió registra variacions de més de 100 °C al llarg de l’any. Aquest fenomen es deu a la seva ubicació continental extrema, allunyada de la influència moderadora dels oceans, i a l’efecte de la seva vall, que atrapa l’aire fred a l’hivern i afavoreix un fort escalfament a l’estiu..
Casos Meteorològics Extrems als Pirineus
Els Pirineus, amb la seva posició estratègica entre l’Oceà Atlàntic i el Mar Mediterrani, també han estat escenari de fenòmens meteorològics singulars que mereixen ser destacats:
1. La gran nevada de 1956
El febrer de 1956, els Pirineus van viure una de les nevades més intenses de la seva història recent, amb gruixos que van superar els 4 metres a algunes estacions d’alta muntanya com el Port de la Bonaigua. La causa va ser una persistent irrupció d’aire fred polar combinada amb humitat mediterrània.
2. L’aiguat de 1982
Els aiguats del novembre de 1982 van ser devastadors al vessant sud dels Pirineus, especialment a la Val d’Aran i la Ribagorça. Les pluges torrencials, associades a un flux intens de vents humits del sud, van causar crescudes històriques als rius.
3. Ventades al Puigmal i Bastiments
La zona del Puigmal i el Bastiments és reconeguda per les seves ventades intenses. Durant els episodis de vent del nord, s’han registrat ratxes que superen els 180 km/h. Aquest fenomen es deu a la canalització del vent a través dels colls de muntanya, com el Coll de Núria, que actuen com acceleradors naturals.
4. Tramuntanades a Portbou, Empordà
Portbou, a l’Alt Empordà, ha experimentat algunes de les ratxes de vent més fortes registrades a Catalunya. El 19 de novembre de 2021, es van registrar 189 km/h, un rècord històric. Aquestes ventades es produeixen per l’efecte de canalització de la tramuntana al llarg de les muntanyes de l’Empordà i les Alberes.
5. Rècord de neu a Boí Taüll, 1996
L’hivern de 1996 va ser històric per a l’estació d’esquí de Boí Taüll, que va registrar acumulacions de neu superiors als 5 metres. Aquesta situació va ser causada per una successió de borrasques atlàntiques molt actives que van aportar grans quantitats de neu en cotes altes, combinades amb temperatures ideals per a la seva conservació.
6. La sequera del 2023
Més recentment, els Pirineus van experimentar una sequera històrica durant l’hivern i primavera del 2023. La manca de nevades, atribuïda a patrons atmosfèrics persistents de bloqueig, va posar en risc els ecosistemes d’alta muntanya i l’aprovisionament hídric de les comarques pirinenques.
Per què es produeixen aquests fenòmens?
Els fenòmens meteorològics extrems en zones de muntanya tenen diverses causes:
Interaccions atmosfèriques: L’intercanvi entre masses d’aire fred i calent és especialment marcat en zones muntanyoses, amplificant fenòmens com tempestes o ventades.Conclusions
Orografia: Les muntanyes actuen com a barreres naturals que forcen l’ascens de les masses d’aire, provocant precipitacions i canvis de temperatura.
Microclimes: Cada vall i cim pot tenir condicions meteorològiques úniques segons l’orientació, l’altitud i la proximitat al mar.
Canvis climàtics: L’escalfament global també ha accentuat l’intensitat d’alguns fenòmens, com les onades de calor o les precipitacions extremes.
Conclusió
Les efemèrides meteorològiques ens mostren la força i la diversitat dels fenòmens naturals que es produeixen arreu del món i, en particular, a les zones de muntanya. Des de les tempestes violentes i les ventades més fortes fins a les nevades històriques i els contrastos tèrmics extrems, aquests fenòmens ens recorden la influència de l’orografia en la configuració climàtica.
En els Pirineus, els episodis extrems són un reflex d’aquesta interacció complexa entre el clima mediterrani i atlàntic. Comprendre aquestes efemèrides no només ens ajuda a valorar millor el nostre entorn, sinó que també subratlla la importància de preservar aquests espais únics davant del canvi climàtic, que pot amplificar els fenòmens extrems en el futur. Així, cal continuar estudiant i protegint aquestes zones per garantir que les seves condicions úniques segueixin sent un testimoni de la grandesa i la complexitat del nostre planeta.
