LNAUSP-HIVERN_1208x163_CA

MéteoArticle: Explorant el Clima del Juràssic: Un Viatge a un Món Antic i Calorós

REPORTATGES: METEOROLOGIA
Benvinguts a un viatge en el temps, cap a una època on la Terra era un món completament diferent al que coneixem avui! Ens endinsem al Juràssic, un període fascinant que s'estén des de fa aproximadament 201 fins a 145 milions d'anys enrere, amb una bona representació d'aquest temps a moltes zones del nostre Prepirineu i també, dels habitants que poblaven la Terra en aquells temps. Durant aquest temps, el nostre planeta estava immers en un clima exuberant i singular que deixava bocabadats fins i tot als més fervents amants del clima i la ciència. Ho descobrim?
juràsic

El Clima del Juràssic: Calor, Tropicalitat i CO2 a l’Aire

Imagina un món on les temperatures eren molt més càlides que les actuals, sense gel enlloc del planeta, ni glaceres polars, ni glaceres als cims més alts que coneixem avui en dia. Al Juràssic, la calor regnava, i no només això, era uniforme en tot el globus! Des dels vastos terrenys tropicals fins a les regions que avui considerem temperades, el clima era una oda a la calor i l’exuberància.

La raó? Els nivells de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera eren astronòmicament superiors als de la nostra era moderna. Aquest CO2 actuava com un càlid edredó sobre el planeta, atrapant la calor i creant un efecte hivernacle natural que mantenien les temperatures en nivells tropicals.

Però això no és tot. Els mars i oceans del Juràssic eren vastos i expansius, inundant extenses àrees terrestres i creant un paisatge aquàtic que abraçava la Terra, d’aquí la riquesa geològica que avui dia podem disposar en moltes zones del nostre Pirineu.

Pangea i la Dansa dels Continentents

I parlem de Pangea, aquest supercontinent ancestral on els continents estaven units! Bona part de la Terra era una immens oceà i casa nostra, una mica per sobre de l’equador, una illa envoltada de mars poc profunds, plens de vida i activitat geològica. Tot i que començava a dividir-se, les seves configuracions continentals influïen en corrents oceàniques i patrons climàtics, creant un món de contrastos i gegantins rius que travessaven els gegants continents, creadors de grans deltes.

Una Diversitat Biològica Sorprenent

Però el Juràssic no només era un quadre de clima i geografia; també era un paradís biològic. Aquí, els dinosaures regnaven supremament sobre la terra, mentre que falgueres, cícades i coníferes pintaven els boscos amb la seva exuberància. Era un món on la vida s’adaptava i floria en harmonia amb el seu entorn, molt probablement relacionat amb la gran quantitat de CO2, generant una flora i fauna amb un nivell de creixement i gegantisme molt superior a l’actual.

Volcans, Òrbites i Canvis Còsmics

I què dir dels volcans, aquells titans de foc que rugien a la Terra ancestral. La seva activitat era tant destacable en Pangea, que no només pintava els cels amb cendres, sinó que també influïa en patrons climàtics regionals i d’escala global, modificant de forma constant el clima terrestre.

I no podem oblidar els canvis còsmics, aquells subtils moviments en l’òrbita terrestre que influïen en la quantitat de llum solar que arribava al nostre planeta.

Del Juràssic al Present: Un Viatge de Canvis i Transformacions

Ara, mentre ens acomiadem del Juràssic i tornem al nostre present, recordem com la Terra ha canviat al llarg dels eons. Des d’aquell món càlid i exuberant, fins al que coneixem avui, hem transitat un camí marcat pel temps i l’evolució. Però, perquè ha disminuït el nivell de CO2 atmosfèric en aquests darrers milions d’anys?

La disminució de la concentració de diòxid de carboni (CO2) des del Juràssic fins a l’actualitat es deu a diversos processos geològics, biològics i climàtics que han influït en el cicle del carboni al llarg de milions d’anys. Aquí es presenten algunes de les raons clau:

Intemperisme i Erosió:

A mesura que les roques es descomponen per l’intemperisme, alliberen carbonats que contenen carboni en forma de CO2. Aquest procés, conegut com a intemperisme químic, contribueix a l’eliminació gradual del CO2 de l’atmosfera.

Formació de Rocs Sedimentàries: El carboni alliberat durant l’intemperisme es pot combinar amb minerals al sòl i l’aigua per formar carbonats, que després es dipositen als oceans. Amb el temps, aquests carbonats es poden convertir en roques sedimentàries, com ara la calcària, emmagatzemant carboni de manera inactiva.

Activitat Biològica: La fotosíntesi és un procés biològic fonamental mitjançant el qual les plantes i altres organismes fotosintètics absorbeixen CO2 de l’atmosfera i alliberen oxigen. Al llarg del temps, aquest procés ha estat essencial per reduir la concentració de CO2 a l’atmosfera.

Enterrament de Matèria Orgànica: La matèria orgànica, com ara restes de plantes i animals, s’acumula en sediments i pot convertir-se en combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas natural. Aquest procés enterra carboni orgànic, retirant-lo de la circulació atmosfèrica.

Processos Geològics Profunds: Alguns processos geològics, com ara la subducció de plaques tectòniques, poden portar carboni a grans profunditats a la Terra, on queda atrapat en minerals. Aquest procés contribueix a l’eliminació a llarg termini del carboni atmosfèric.

Activitat Volcànica: Tot i que l’activitat volcànica pot alliberar CO2 a l’atmosfera, altres processos geològics i biològics esmentats anteriorment superen en gran mesura aquestes emissions.

Canvis en la Distribució de Continents: Al llarg de la història geològica de la Terra, la distribució dels continents ha canviat significativament. Aquests canvis afecten la circulació oceànica i els patrons climàtics, influint en els processos biogeoquímics del carboni.

En conjunt, aquests processos han actuat durant milions d’anys per reduir la concentració de CO2 a l’atmosfera des del Juràssic fins a l’actualitat, però és essencial recordar que la nostra mà també ha deixat la seva empremta en aquest viatge. Les activitats humanes, com la combustió de combustibles fòssils i la deforestació, han alterat significativament els nivells de CO2 a l’atmosfera, contribuint al canvi climàtic que enfrontem en l’actualitat.

Així que, mentre mirem cap al futur, recordem sempre el nostre passat, aquell Juràssic ple de misteri i admiració, on la Terra ballava al ritme de les seves pròpies melodies climàtiques.

COMARCA: Pirineus
LLOC: Pirineus

Amb el suport de:

Els últims Reportatges publicats:
MeteoArticle: les precipitacion...
Pirineus
Pirineus
Avui volem parlar sobre les precipitacions a la serralada pirinenca! La bellesa del Pirineu com moltes vegades diem, rau en l'abundància de les precipitacions i d'aigua. Descobrim perquè plou, quina relació tenen les muntanyes amb la creació de pluja o neu i quin tipus de precipitació tes pot don...
REPORTATGES: METEOROLOGIA
MéteoArticle: les crescudes del...
Pirineus
Pirineus
Seguim amb els méteo-articles parlant de diferents temàtiques relacionades amb el clima i les zones de muntanya. Avui us volem parlar del cabal dels rius, les seves crescudes i el risc d'inundacions en alguns indrets. Com s'han de gestionar aquests fenomens naturals? A continuació, entrem en deta...
REPORTATGES: METEOROLOGIA
MeteoArticle: Alguns documental...
Pirineus
Serra del Cadí
Avui us volem deixar en un artible, una mostra dels diversos vídeos que hem realitzat al llarg dels anys, per mostrar-vos característiques climàtiques i viatges per les nostres muntanyes! Us deixem uns quants i us animem que remeneu el nostre YouTube on trobareu més vídeos!
REPORTATGES: CIÈNCIA