Tal i com molts hem sentit a les notícies els últims dies, la borrasca Dennis passarà a ser una de les borrasques històriques de les últimes dècades, a l’extrem nord-oest d’Europa i fins i tot, una de les més potents a l’hemisferi nord de la terra a causa de la seva baixíssima pressió atmosfèrica. La seva afectació principal va ser a Islàndia i a la Illes Britàniques, tot i que en general tot l’extrem nord d’Europa s’ha vist afectat per les fortes ventades i les pluges abundants.
Comencem determinant la seva rapidíssima profundització. Anomenem ciclogènesi explosiva, quan la pressió atmosfèrica d’una borrasca, baixa 24 hPa en 24 hores, en el nucli d’aquesta. En el cas de la borrasca Dennis, la pressió atmosfèrica va baixar el doble del necessari per la formació d’aquesta, arribant a un valor de 51 hPa. Segons Ryan Maue, un expert en previsions, la borrasca Dennis ha assolit el tercer mínim de pressió en una pertorbació a nivell Europeu, en concret, a la zona Atlàntic Nord, amb un valor de 919 hPa. Així doncs, no ens han de sorprendre que els experts ens afirmin els rècords en valors meteorològics, ja que la pertorbació té una potència molt més rellevant que el del temporal Glòria, al seu pas per la Península Ibèrica.
Molts d’aquests valors, s’han vist generats en gran part pel corrent Jet Stream. Aquests corrents de vent fixes a uns 10.000 d’altitut, per on solen circular les borrasques d’oest a est, es troben al voltant de la Terra, en ambdós hemisferis i els recorren a gran velocitat. Tot i això, ens concentrem en el que regeix el clima de latituds mitjanes a l’hemisferi N, el qual actualment es troba molt “tens”. Això dóna lloc, que l’aire fred es trobi concentrat al voltant del pol N, i no permet que tingui el seu moviment ondulat entre hemisferis i latituds. Podem apreciar aquest fenomen, el seu moviment actual (la primera imatge) i un altre escenari, de Jet Ondulat, com el que vam viure l’any anterior, amb més moviment meteorològic sobre el Pirineu.
El Jet Stream poc ondulat i circulant a molt alta latitut, provoca que nosaltres al Pirineu, quedem al marge de totes les borrasques i a més a més, sumant-li la contínua presència de l’anticicló càlid, trencada periòdicament per una petita retirada, en passar les grans borrasques pel nord d’Europa. Així doncs tot aquest febrer, estem vivint l’arribada d’anticiclons càlids (especialment els caps de setmana) i després del pas de les grans borrasques, un descens tèrmic que ens arriba de forma indirecte i sense precipitacions remarcables. I així sembla que continuarem unes quantes jornades més, ben bé fins a acabar el mes. Ho seguirem a les previsions. En tot cas, la gran majoria d’ocasions, aquestes situacions tan fortes de Jet tens, acaba en un fort desajustament, que solen dur les grans sorpreses a latituts mitjanes. A veure si estem de sort i tenim alguna gran sorpresa al març.
Anem a parlar de les dades extremes que ha deixat els temporals!
- Front de núvols de la borrasca Dennis per sobre tot l’oceà Atlàntic, arribant fins a la zona de Florida (EUA) amb un total de 9.000 km aproximadament.
- Altura d’onatge a llocs determinats de fins a 16 metres (dades de l’agència NOAA) -el doble del màxim d’altitud del temporal Glòria (8’4 m)-.
- Precipitacions fortes a Islàndia i Regne Unit (més de 150 l/m2)
- Cops de vent molt forts (256 km/h a la muntanya de Hafnarfjall, a Islàndia).
Esperem que el méteo-article d’aquesta setmana el trobeu interessant i espereu amb la mateixa il·lusió el pròxim reportatge! Fins la pròxima. Salut i muntanya Meteopirinencs/ques!
.
