Els moviments verticals són els més interessants per a l’estudi meteorològic perquè els centres amb baixes i altes pressions units a altres processos meteorològics solen determinar la creació de nuvolositat i precipitacions. La localització d’aquests centres és un element clau a l’hora de llegir els nostres mapes meteorològics.
Per a entendre els efectes que causa la pressió atmosfèrica als fenòmens meteorològics és necessaris conèixer els conceptes de camp de pressions, isòbares i gradient de pressió:
Camp de pressions. Es refereix a la distribució de la pressió atmosfèrica per a una altitud donada. Solen venir representades per les isohipses (línies d’igual altitud per a una pressió determinada).
Isòbares. Són línies suavitzades que indiquen punts de pressió constant a una altura determinada. Habitualment solen utilitzar les isòbares a nivell de la mar. Representen variacions horitzontals de pressió permetent-nos així obtenir informació en funció de com sigui aquesta variació.
Gradient de pressió. El gradient de pressió es pot interpretar com el component de la gravetat efectiva (atracció de la gravetat real que percebem degut a aquest efecte de la força centrífuga) al llarg de la superfície del camp de pressió.
Com afecta la pressió atmosfèrica al vent?
Entre zones d’altes pressions i baixes pressions solem tenir vents, però aquests no van en línia recta de centre a centre. A causa de la rotació de la terra i a la fricció de l’aire el vent es produeix seguint les agulles del rellotge entorn del centre de l’altes pressions i en contra de les agulles del rellotge entorn del de baixes pressions. Això és així en l’hemisferi nord però en el sud es dona just del revés.
A més aquests centres de pressions ens donen una altra informació molt útil perquè a més de proporcionar-nos la direcció aproximada del vent ens dona la seva intensitat. Quan tenim canvis bruscos de pressió entre dues zones, tindrem vents forts entre elles, pel contrari, si el canvi és lleu, els vents seran de baixa intensitat.
La direcció en què bufa el vent, tant prop del sòl com en altura està determinada per un equilibri de forces .La força principal que impulsa el vent és la força del gradient de pressió, que es produeix per diferències horitzontals en la pressió i és proporcional al gradient de pressió. La força del gradient de pressió es dirigeix d’alta pressió a baixa pressió, creuant les isòbares en angle recte. Una segona força, la força de Coriolis, una força aparent que resulta de la rotació de la terra i és proporcional a la velocitat i latitud del vent, desvia gradualment el vent 90° a la dreta de la seva adreça de viatge en l’hemisferi nord (cap a l’esquerra en l’hemisferi sud).
Per sobre de la influència de la fricció de la terra ,1000 m sobre la superfície terrestre, l’equilibri d’aquestes dues forces fa que els vents bufin paral·lels a les isòbares o contorns d’altura de pressió.
Quan el gradient de pressió i les forces de Coriolis s’equilibren exactament, els vents bufen paral·lels a les isòbares, un desplaçament de 90° a la dreta de la força del gradient de pressió i s’aconsegueix un vent constant. Aquest equilibri del gradient de pressió i les forces de Coriolis, anomenat equilibri geostròfic, és una aproximació teòrica de les condicions per sobre de la capa de fricció de la terra. Els vents resultants, anomenats vents geostròfics, bufen paral·lels a les isòbares amb velocitats proporcionals al gradient de pressió. Observant els mapes d’isòbares, podem determinar la direcció i el mòdul aproximat del vent geostròfic.
Esperem que el reportatge d’aquesta setmana l’hàgiu trobat interessant i que espereu amb la mateixa il·lusió el pròxim! Salut i muntanya, Meteopirecs/ques!!
.
