aralleida_bnr animat 1208x250 alpi_nordic

MeteoArticle: La pressió atmosfèrica i el vent.

REPORTATGES: METEOROLOGIA
La pressió atmosfèrica en un punt de l'atmosfera és equivalent al pes de la columna vertical d'aire sobre aquest nivell. Les possibles diferències entre la pressió d'una zona i una altra poden portar amb si moviments horitzontals (vents) i verticals (convecció i subsidència).
presionviento

Els moviments verticals són els més interessants per a l’estudi meteorològic perquè els centres amb baixes i altes pressions units a altres processos meteorològics solen determinar la creació de nuvolositat i precipitacions. La localització d’aquests centres és un element clau a l’hora de llegir els nostres mapes meteorològics.


Per a entendre els efectes que causa la pressió atmosfèrica als fenòmens meteorològics és necessaris conèixer els conceptes de camp de pressions, isòbares i gradient de pressió:

Camp de pressions. Es refereix a la distribució de la pressió atmosfèrica per a una altitud donada. Solen venir representades per les isohipses (línies d’igual altitud per a una pressió determinada).
Isòbares. Són línies suavitzades que indiquen punts de pressió constant a una altura determinada. Habitualment solen utilitzar les isòbares a nivell de la mar. Representen variacions horitzontals de pressió permetent-nos així obtenir informació en funció de com sigui aquesta variació.
Gradient de pressió. El gradient de pressió es pot interpretar com el component de la gravetat efectiva (atracció de la gravetat real que percebem degut a aquest efecte de la força centrífuga) al llarg de la superfície del camp de pressió.


Com afecta la pressió atmosfèrica al vent?
Entre zones d’altes pressions i baixes pressions solem tenir vents, però aquests no van en línia recta de centre a centre. A causa de la rotació de la terra i a la fricció de l’aire el vent es produeix seguint les agulles del rellotge entorn del centre de l’altes pressions i en contra de les agulles del rellotge entorn del de baixes pressions. Això és així en l’hemisferi nord però en el sud es dona just del revés.

A més aquests centres de pressions ens donen una altra informació molt útil perquè a més de proporcionar-nos la direcció aproximada del vent ens dona la seva intensitat. Quan tenim canvis bruscos de pressió entre dues zones, tindrem vents forts entre elles, pel contrari, si el canvi és lleu, els vents seran de baixa intensitat.

La direcció en què bufa el vent, tant prop del sòl com en altura està determinada per un equilibri de forces .La força principal que impulsa el vent és la força del gradient de pressió, que es produeix per diferències horitzontals en la pressió i és proporcional al gradient de pressió. La força del gradient de pressió es dirigeix d’alta pressió a baixa pressió, creuant les isòbares en angle recte. Una segona força, la força de Coriolis, una força aparent que resulta de la rotació de la terra i és proporcional a la velocitat i latitud del vent, desvia gradualment el vent 90° a la dreta de la seva adreça de viatge en l’hemisferi nord (cap a l’esquerra en l’hemisferi sud).

Per sobre de la influència de la fricció de la terra ,1000 m sobre la superfície terrestre, l’equilibri d’aquestes dues forces fa que els vents bufin paral·lels a les isòbares o contorns d’altura de pressió.

Quan el gradient de pressió i les forces de Coriolis s’equilibren exactament, els vents bufen paral·lels a les isòbares, un desplaçament de 90° a la dreta de la força del gradient de pressió i s’aconsegueix un vent constant. Aquest equilibri del gradient de pressió i les forces de Coriolis, anomenat equilibri geostròfic, és una aproximació teòrica de les condicions per sobre de la capa de fricció de la terra. Els vents resultants, anomenats vents geostròfics, bufen paral·lels a les isòbares amb velocitats proporcionals al gradient de pressió. Observant els mapes d’isòbares, podem determinar la direcció i el mòdul aproximat del vent geostròfic.

Esperem que el reportatge d’aquesta setmana l’hàgiu trobat interessant i que espereu amb la mateixa il·lusió el pròxim! Salut i muntanya, Meteopirecs/ques!!

.

LLOC: Pirineus

Amb el suport de:

Els últims Reportatges publicats:
MeteoArticle: l'efecte albedo a...
Pirineus
Pirineus
En el méteo-article d'aquesta setmana, volem parlar d'un efecte molt comú en terreny nevats amb gran incidència solar, el conegut albedo. Ens hem desplaçat fins al Pla de Beret, per tal d'explicar-vos les principals característiques d'aquest efecte. Ho veiem a continuació:
REPORTATGES: METEOROLOGIA
Regions climàtiques del Pirineu...
Pirineus
Pirineus
Moltes vegades en les previsions que fem habitualment sobre el temps del Pirineu i Prepirineu català, parlem de vessant nord, vessant sud, Prepirineu, Pirineu occidental, Pirineu oriental, Pirineu axial o Alt Pirineu. Hi ha moltíssimes classificacions que podrien determinar els límits d’aquestes ...
REPORTATGES: METEOROLOGIA
MeteoArticle: l'efecte "Foehn" ...
Avui tornem a tenir un nou méteo-article, on parlarem d'un fenomen molt comú al Pirineu, el conegut efecte foehn o "föhn". Molts cops al vessant sud el Pirineu, les temperatures són molt superiors que a l'altre vessant de les muntanyes, com per exemple podria passar, entre la Val d'Aran i l'Alta ...
REPORTATGES: METEOROLOGIA

CHECKLIST PER FER LES TEVES PREVISIONS DEL PIRINEU

Gratis

Responsable: MeteoPirineus
Finalitat: Gestionar i enviar informació de butlletins i promocions a través del correu electrònic.
Legitimació: Consentiment de l'interessat.
DESTINATARIS: No se cediran a tercers excepte obligació legal.
DRETS: Pots exercir en qualsevol moment els teus drets d'accés, rectificació, supressió, oposició y altres drets legalment establerts a través del següent email: info@meteopirineuscatalans.com
INFORMACIÓ ADDICIONAL: Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades aquí