L’anticicló o centre d’altes pressions, es caracteritza per situar-se sobre del Pirineu especialment entre desembre i gener, implicant un temps bàsicament dominat pel sol i l’absència de vents.
Però què és l’anticicló? Són àrees de la part baixa de l’atmosfera on es produeix un corrent horitzontal d’aire que s’escapa de l’interior del nucli d’altes pressions (divergència). Aquest moviment implica una suposada “zona buida” que provoca l’aspiració d’aire de les capes altes de la troposfera, en un moviment descendent d’aire denominat subsidència. En aquesta baixada des de les capes altes cap a la superfície, l’aire és sotmès a un augment de pressió, fent que es comprimeixi i s’escalfi, i perdi la seva humitat, comportant un temps sec i càlid.
Però l’anticicló al Pirineu a l’hivern té un matís força important, les inversions tèrmiques! La inversió tèrmica és l’augment de temperatura amb l’altitud, a diferència d’una situació normal, on disminueix segons pugem de cota. En situacions anticiclòniques, amb absència de vent, nits llargues i sense núvols, l’aire en contacte amb terra es refreda molt per irradiació, fins al punt que es pot saturar la massa d’aire i formar boires a les valls. Aquesta calma absoluta provoca que l’aire fred quedi estancat durant tota la jornada a les parts més fondes, mentre a muntanya el sol i les temperatures més agradables són els protagonistes.
Però, no tots els anticiclons són iguals! En els mapes del temps d’isòbares potser ho sembla, és aquell centre de pressions atmosfèriques que presenta un moviment horari a l’hemisferi nord, però no! Depenent del seu origen, les condicions de formació i especialment la seva ubicació, tindrem un temps o un altre al Pirineu.
- El més habitual és l’anticicló de les Açores, denominat així per ubicar-se gairebé de forma permanent sobre aquest arxipèlag de l’Atlàntic, i que moltes vegades ens afecta especialment durant l’hivern.
- Si el tenim a sobre mateix, tindrem dies de sol a muntanya amb inversions tèrmiques.
- Si el tenim més centrat a l’oest, ens implicarà vents del nord-oest o nord, portant vents forts i nevades al vessant nord del Pirineu.
- L’altre menys habitual és l’anticicló situat sobre les britàniques o Escandinàvia, provocant les anomenades situacions de rombe, on les pertorbacions al topar-se amb l’anticicló, són obligades a baixar cap al Pirineu i moltes vegades es combinen amb els vents freds que les altes pressions arrosseguen des del centre d’Europa, portant ambient fred i nevades al Pirineu.
- Per últim, un encara menys comú és anticicló situat a centre Europa, que comporta vents provinents del mediterrani cap al Pirineu, amb temperatures que acostumen a ser elevades i moltes vegades acompanyades de precipitacions, especialment al Pirineu de Girona i Prepirineu.
Així doncs, el temps sec i estable de l’hivern és una constant del clima pirinenc, que en la majoria d’anys deixa pas quan l’anticicló comença a debilitar-se a finals d’hivern o principi de primavera, a les situacions de nevades més abundants de la temporada. Després de la calma ve la tempesta…?
