Tal i com hem vist, l’efecte föhn o foehn, és el reescalfament de les temperatures per efecte dels vents que vénen de l’altre costat de la serralada, donant lloc a valors anormals molt més elevats. En el cas del Pirineu, aquest vent, a la zona del Pallars, pren el nom de fogony o a la Ribagorça i altres indrets, vent de Port. Tot i això, hi ha altres noms més locals a diferents indrets de la serralada pirinenca. Per tal que és produeixi aquest fenomen, calen dos factors bàsics:
- Una gran serralada, com en el nostre cas els Pirineus, o escala europea, els Alps -fenomen molt comú a la zona-. També es pot donar en serralades més petites, però el resultat serà també menor.
- Un flux de vent perpendicular a la serralada. És a dir, que vagi en direcció a la serralada, i hagi de superar aquesta per travessar a l’altre vessant. En el cas del Pirineu, el fogony, es sol donar al Pallars Sobirà i a l’Alta Ribagorça, quan parlem de vents de nord; i a la Val d’Aran, amb situació de vents de sud.
Així doncs, per entendre el fenomen de forma més detallada, el föhn es genera quan l’aire en topar amb la muntanya o serralada, tendeix ascendir per superar aquest obstacle. Així doncs, amb aquest ascens, la massa d’aire perd temperatura, a mesura que va agafant alçada. Un cop comença a descendir pel vessant de sotavent, ja superat el cim, la massa d’aire perd humitat, augmentant així la seva temperatura. Així doncs, a l’arribar a la superfície, la temperatura i la humitat és molt més elevada de quan estava al vessant contrari, és a dir, sobrevent.
L’EFECTE FOEHN AL PIRINEU
Com ja hem vist, un factor necessari és la presència d’una serralada o muntanya. Així doncs, el Pirineu, és un indret ideal perquè aquest fenomen hi sigui present. En aquesta serralada, els vents del sud-oest, l’efecte foehn té una elevada presència a la Val d’Aran, dóna lloc a temperatures fins a 10ºC superiors com a màxim, en comparació a zones del Pallars o l’Alta Ribagorça, a la mateixa altitud.
Respecte a la zona del Prepirineu, al vessant sud del Pirineu, amb els vents del nord, on el fogony s’intensifica amb l’efecte venturi. Aquest s’explica a través de la canalització del vent per les diferents valls de la zona, com ara a la vall del Bastareny (Berguedà), valls d’Àneu (Pallars Sobirà), vall de Valira (Alt Urgell) o a les valls del Ter i Freser (Ripollès).
Finalment, parlar de la zona de l’Empordà, és a dir, la zona N de les comarques de Girona, també hi trobem aquest fenomen, però com ja hem comentat, en localitzar-hi serralades de més poca altitud, l’efecte també és molt menor. Cal destacar, també la presència de mestral i tramuntana, que en alguns episodis també ajuda a mantenir la temperatura elevada.
Per acabar, fer menció, que l’efecte föhn està relacionat amb moviments o situacions meteorològiques ciclòniques, ja que perquè la massa d’aire s’elevi i passi la muntanya amb un període curt de temps, val que la circulació de l’aire sigui molt potent. A més a més, l’efecte föhn, moltes vegades dóna situacions de vents lenticulars, molt interessants, que ens deixen grans estampes al cel amb fotografies espectaculars!
Esperem que el méteo-article d’aquesta setmana el trobeu interessant i espereu amb la mateixa il·lusió el de la pròxima setmana! Salut i muntanya Meteopirinencs/ques!
.
.
