Ningú hauria d’aventurar-se a les muntanyes nevades sense saber interpretar els senyals de perill del terreny i la neu. A cada ascensió o descens, s’hi dóna una combinació única de factors molt dinàmics i canviants, que poden generar en una mil·lèsima de segon, un fenomen que pot fer-te precipitar muntanya avall. Avui doncs, exposem alguns factors que sempre hauríem de tenir present respecte al perill d’allaus.
FACTORS FÍSICS DEL TERRENY
- El terreny: Sempre pot amagar trampes com xaragalls o rierols, que formen cavitats que faciliten que la neu s’hi enterri més profundament. Cal tenir en compte també, les zones amb grans roques enterrades, arestes de roques o talussos, ja que tendeixen a ser zones dèbils de càrrega del mantell nival. Passar per sota o pròximes a elles, sempre és un risc que hauríem d’evitar.
- Morfologia de la zona: Sempre en funció de les condicions nivometeorològiques, en terrenys còncaus, la neu es comprimeix i s’assenta més fàcilment. Mentrestant, en terrenys convexos, la curvatura del terreny, fa de l’indret una zona més propensa de la ruptura de plaques.
- “Escarcha” en superfície: Capa fins de cristalls de neu que surten durant les nits clares i fredes. Aquests cristalls no cohesionen bé i tendeixen a crear capes fines i fràgils que poden durar durant setmanes, augmentant que el pas per sobre, pugui trencar-se.
- L’angle d’inclinació: Segons el grau de pendent d’una pala, hi ha més probabilitats de es produeixi una allau. El grau més propens perquè passi, és de 38º. Tot i això, la majoria d’allaus es produeixen en pales entre 35 i 45º. Destacar que si la inclinació és superior a 45º, es neteja sola.
- Densitat dels boscos: Un bosc poc dens és una zona de punts dèbils, propensa al desencadenament d’allaus. Cal tenir en compte, la recerca d’un refugi en boscos petits, ja que les allaus destrossen i arrosseguen els arbres.
FACTORS METEOROLÒGICS
- Sol: Pot ajudar a cohesionar les capes del mantell nival, fent que sigui més estable. Tot i això, també pot crear crostes de gel que actuen com plans on relliscar -plaques de gel-.
- Vent: Aquest pot fer desplaçar grans quantitats de neu i afectar la naturalesa del mantell nival. Les pales carregades de neu ventada poden ser perilloses, mentrestant que les que han set erosionades per aquest són més segures.
- Les cornises: Són indicadors obvis de la direcció del vent dominant. Grans nevades, forts vents, una recent pujada de les temperatures o caminar -hi sobre, poden generar el trencament de la cornisa i desencadenar una allau.
TIPOLOGIES D’ALLAUS
Hi ha moltes tipologies d’allaus, segons quina forma tenen en desencadenar-se, en quin punt es genera el trencament, la tipologia de neu o la forma que tenen quan s’han produït. Nosaltres però, parlarem de les dues principals que ens podem trobar, complementat amb un esquema d’un article del diari La Vanguardia:
- Les allaus de neu solta o verge: Normalment comencen en un punt en concret i creixen exponencialment durant el seu progressiu descens. Se solen generar, pel pas d’esquiadors que amb els esquís, provoquen el trencament.
- Les allaus en placa: Aquesta tipologia es desplacen ràpidament i són les més perilloses. Se solen generar a causa d’una capa de neu cohesionada sobre una capa molt fràgil, poc densa o molt glaçada, amb una inclinació entre 35-45º i sobretot, un factor desencadenant.
Finalment, cal tenir en compte, que durant un descens per una pala carregada de neu amb un grup de persones, cal identificar inicialment les zones segures per baixar i observar el descens dels altres membres del grup. Baixar d’un amb un, minimitza l’exposició del perill del grup i assegura un major nombre de rescatadors en cas que algú quedes enterrat.
Esperem que el méteo-article d’aquesta setmana el trobeu interessant i espereu amb la mateixa il·lusió pròxim! Podeu veure també, el petit reportatge de l’estació d’Espot Esquí, on també parlem dels allaus i com els gestionen. Salut i muntanya Meteopirinencs/ques!
