Comencem amb la percepció general d’aquest hivern al Pirineu. Un any que passarà en el record de molts nosaltres com un dels més moguts de les últimes dècades, amb un gener de nevades abundants i generals a gran part del Pirineu i Prepirineu Català, i un febrer amb l’arribada de diverses pertorbacions que han provocat un dels febrers amb més precipitacions dels darrers 25 anys a molts indrets. Veurem com es comporta el final d’aquest hivern i inicis de la primavera!
Doncs aquest sentiment de neu a dojo a tot el Pirineu hi ha algunes persones que no el tenen.. El vessant nord del Pirineu i les seves àrees d’influència (Vall d’Aran, nord del Pallars Sobirà i nord d’Andorra) alguns dels seus habitants asseguren que és un any normal de neu! Aquest fet respon a l’excepcionalitat de les últimes temporades d’hivern, amb règims de vent permanents del nord que provocaven grans temporals de neu en aquestes zones, mentre a la resta del Pirineu, donat l’efecte fogony, gaudíem (o patíem) els vents secs i més reescalfats de sotavent.. Per tant, tot i tenir uns gruixos de neu molt abundants en aquestes zones, com el precedent dels últims anys va ser tan nivós, la percepció és d’un any normalet pel que fa a nevades.
El temps determina també i moltíssim el nostre estat d’ànim.. La conseqüència més directe és, a més dies de temps ennuvolat, menys animats ens sentim en general. Aquest fet es relaciona directament amb la presència d’hores de llum. El nostre estat anímic millora com més llum tenim, així ho demostra diversos estudis que relacionen casos de depressions segons el tipus de temps d’aquells dies, o més accentuat en països d’altes latituds, on el nombre reduïdíssim d’hores de llum a l’hivern fa que la gent en aquesta època de l’any, pateixi més malalties mentals.
La pluja. Moltes persones relacionen la pluja com un fet negatiu, donat que comporta una sèrie d’inconvenient a l’hora de fer les nostres activitats del dia a dia, però realment la pluja és un dels millors relaxants que podem trobar, i més encara les tempestes. Després del pas de la pluja o d’una tempesta, ens trobem més relaxats, donat que percebem l’arribada de la calma després d’una situació moguda i amb soroll, una pujada de pressió atmosfèrica i la renovació de la massa d’aire.
Segons alguns estudis els humans relacionem la pluja amb fets positius (aire més pur, aigua per les plantes i animals, aigua pels nostres rius), i especialment a què el fet de ploure, ens fa viure un fenomen natural que ens arrela directament a la natura.
Un altre fet que sol agradar molt a la gent és l’olor de pluja. Aquesta olor s’anomena “petricor” i segons els autors del seu descobriment, l’olor deriva d’un oli traspuat per certes plantes durant períodes de sequera. Aquest oli queda absorbit a la superfície de les roques, principalment les sedimentàries com les argilenques, i que en entrar en contacte amb la pluja són alliberats en l’aire juntament amb un altre compost: la geosmina, producte de certes bactèries. L’emissió d’aquests compostos és el que produeix la distintiva aroma, al que es pot sumar el de l’ozó si addicionalment hi ha activitat elèctrica.
Ara parlarem de temperatures i les seves variables.. Poden estar dues persones a una mateixa temperatura, per exemple de 20ºC, i una tenir sensació de fred i l’altre calor? Doncs sí! Aquest fet ens el determinarà la sensació tèrmica. Posem dos exemples:
- Amb temperatures fredes si li sumem el vent, podem tenir sensacions de fred molt més acusades. Un dia podem estar a 0ºC, sense vent prenent el sol i tenir sensació de caloreta, mentre amb 0ºC un dia de vent podem tenir sensacions de fred extrem.
- Amb temperatures càlides ens determinarà la sensació tèrmica la humitat, el que coneixem com la xafogor. Temperatures de 25ºC amb baixa humitat, ens donarà una temperatura de sensació molt agradable, mentre que amb una humitat molt elevada, estarem ben xopats de suor!
I acabarem amb la definició de bons temps o mal temps, aquí segons el nostre criteri si anirà en funció dels gustos de cadascú de nosaltres. Associar bon temps a una situació de temps estable pot ser un encert en determinades situacions, com per exemple, després d’uns dies de temps mogut, però segons el nostre entendre, parlar de bon temps per situacions d’estabilitat de llarg temps és un error, la natura necessita la variabilitat atmosfèrica i especialment d’aigua per la seva supervivència. Així doncs, bon temps és fer, una mica de tot.
