Per començar haurem de partir de la base que no tots els núvols generen precipitació. Un núvol no és res més que la condensació del vapor d’aigua, però per produir precipitació, s’hauran d’anar unint les seves partícules d’aigua fins a tenir prou pes per caure gràcies a la gravetat.
Hi ha dues teories que expliquen la formació i creixement de les gotes de pluja:
1- Teoria de la col·lisió i coalescència: La teoria més senzilla que diu que la unió de diverses gotetes, acaben generant una gota gran fins que cau a terra.
2- Teoria de Bergeron – Findeisen: Explica la precipitació de núvols mixts (aigua i cristalls de gel). Al núvol existeixen gotes d’aigua en subfusió (en estat líquid però a temperatures sota zero) i cristalls de gel. Els cristalls de gel capten millor la humitat i van creixent, alhora que les gotetes en subfusió s’evaporen i la seva humitat torna a ser captada pel cristall de gel, que quan ha crescut prou formant un floc de neu, cau pel seu propi pes.
Una de les curiositats més interessants de la precipitació, és que en la majoria dels casos quan es genera en el núvol, on la temperatura a gran altitud és sota zero fins i tot a l’estiu, es genera en forma de neu! Aquesta neu al anar baixant d’altitud i trobar temperatures positives, fon i cau en forma d’aigua a terra, tot i que en el seu origen era en estat sòlid.
La precipitació la podem diferenciar segons la causa que ha provocat l’ascens d’aire que ha generat el núvol:
1- Precipitació convectiva: L’esclafament del sòl fa que l’aire ascendeixi i es condensi generant cúmuls o cumulonimbus. Freqüents a l’estiu al Pirineu a la tarda.
2- Precipitació orogràfica: Una muntanya obliga a ascendir una massa d’aire, fent-la refredar i condensar.
3- Precipitació ciclònica: Les borrasques fan convergir l’aire de la superfície cap a les capes altes de l’atmosfera, generant nuvolositat i precipitacions.
4- Precipitació frontal. El xoc de dues masses d’aire de característiques diferents, generen la formació de núvols.
La majoria de vegades al Pirineu, no tenim una única de les anteriors causes que generen la precipitació, sinó que intervenen la suma de dos o més factors. Aquest fet, genera que a la serralada hi hagi molta més precipitació que a les zones pròximes, multiplicant en alguns casos fins a 5 la quantitat de precipitació rebuda en alguns sectors del Pirineu respecte a la plana de Lleida.
Un altre aspecte molt interessant és l’òptim pluviomètric. No a tota la muntanya, des del seu peu fins al cim, plou igual. Segons els estudis, al Pirineu Gironí l’òptim pluviomètric es dóna a una cota de 1700m, és a dir, plou més a 1700m que no pas al fons de la vall o al cim de la muntanya. Ho podem observar en aquest mapa de l’Atles Climàtic del Meteocat.
També en referencia a la precipitació, cal destacar el fenomen de l’ombra pluviomètrica, que no és res més que aquelles zones de muntanya que veuen ploure menys que les zones properes a causa de les muntanyes, que fan de barrera dels vents humits, i provoquen un clima més eixut. Al Pirineu les dues grans ombres pluviomètriques les trobem a la vall de Cardós i rodalia i a l’Urgellet.
Acabarem parlant dels tipus de precipitació!
- Pluja: Si les gotes són superiors als 0.5mm
- Plugim: Si les gotes són inferior als 0.5mm
- Xàfec: Gotes grans i que habitualment comencen a caure de patac.
- Neu: Precipitació en estat sòlid, formada per minúsculs cristalls de gel, ramificats o en forma d’estrella.
- Aiguaneu: Barreja de neu i pluja o de neu fosa.
- Neu granulada: Precipitació sòlida constituïda per grans de cristalls de gel blans i opacs, de 2 a 5mm.
- Calamarsa: Grans de gel provinents de cumulonimbus, d’uns 2cm de diàmetre. Si són més grans, es denomina pedra.
- Pluja engelant: Precipitació líquida en estat de subfusió, que en contacte amb un objecte es congela.
- Precipitació oculta: Són la boira, la boirina, la gebrada, la rosada i el gebre.
.
