LNAUSP-HIVERN_1208x163_CA

MeteoArticle: les precipitacions al Pirineu

REPORTATGES: METEOROLOGIA
Avui volem parlar sobre les precipitacions a la serralada pirinenca! La bellesa del Pirineu com moltes vegades diem, rau en l'abundància de les precipitacions i d'aigua. Descobrim perquè plou, quina relació tenen les muntanyes amb la creació de pluja o neu i quin tipus de precipitació tes pot donar a casa nostra! Ho veiem!
fonts del llobregat en dia de pluja

Per començar haurem de partir de la base que no tots els núvols generen precipitació. Un núvol no és res més que la condensació del vapor d’aigua, però per produir precipitació, s’hauran d’anar unint les seves partícules d’aigua fins a tenir prou pes per caure gràcies a la gravetat.

Hi ha dues teories que expliquen la formació i creixement de les gotes de pluja:

1- Teoria de la col·lisió i coalescència: La teoria més senzilla que diu que la unió de diverses gotetes, acaben generant una gota gran fins que cau a terra.

2- Teoria de Bergeron – Findeisen: Explica la precipitació de núvols mixts (aigua i cristalls de gel). Al núvol existeixen gotes d’aigua en subfusió (en estat líquid però a temperatures sota zero) i cristalls de gel. Els cristalls de gel capten millor la humitat i van creixent, alhora que les gotetes en subfusió s’evaporen i la seva humitat torna a ser captada pel cristall de gel, que quan ha crescut prou formant un floc de neu, cau pel seu propi pes.

Una de les curiositats més interessants de la precipitació, és que en la majoria dels casos quan es genera en el núvol, on la temperatura a gran altitud és sota zero fins i tot a l’estiu, es genera en forma de neu! Aquesta neu al anar baixant d’altitud i trobar temperatures positives, fon i cau en forma d’aigua a terra, tot i que en el seu origen era en estat sòlid.

La precipitació la podem diferenciar segons la causa que ha provocat l’ascens d’aire que ha generat el núvol:

1- Precipitació convectiva: L’esclafament del sòl fa que l’aire ascendeixi i es condensi generant cúmuls o cumulonimbus. Freqüents a l’estiu al Pirineu a la tarda.

2- Precipitació orogràfica: Una muntanya obliga a ascendir una massa d’aire, fent-la refredar i condensar.

3- Precipitació ciclònica: Les borrasques fan convergir l’aire de la superfície cap a les capes altes de l’atmosfera, generant nuvolositat i precipitacions.

4- Precipitació frontal. El xoc de dues masses d’aire de característiques diferents, generen la formació de núvols.

La majoria de vegades al Pirineu, no tenim una única de les anteriors causes que generen la precipitació, sinó que intervenen la suma de dos o més factors. Aquest fet, genera que a la serralada hi hagi molta més precipitació que a les zones pròximes, multiplicant en alguns casos fins a 5 la quantitat de precipitació rebuda en alguns sectors del Pirineu respecte a la plana de Lleida.

Un altre aspecte molt interessant és l’òptim pluviomètric. No a tota la muntanya, des del seu peu fins al cim, plou igual. Segons els estudis, al Pirineu Gironí l’òptim pluviomètric es dóna a una cota de 1700m, és a dir, plou més a 1700m que no pas al fons de la vall o al cim de la muntanya. Ho podem observar en aquest mapa de l’Atles Climàtic del Meteocat

També en referencia a la precipitació, cal destacar el fenomen de l’ombra pluviomètrica, que no és res més que aquelles zones de muntanya que veuen ploure menys que les zones properes a causa de les muntanyes, que fan de barrera dels vents humits, i provoquen un clima més eixut. Al Pirineu les dues grans ombres pluviomètriques les trobem a la vall de Cardós i rodalia i a l’Urgellet.

Acabarem parlant dels tipus de precipitació!

  • Pluja: Si les gotes són superiors als 0.5mm
  • Plugim: Si les gotes són inferior als 0.5mm
  • Xàfec: Gotes grans i que habitualment comencen a caure de patac.
  • Neu: Precipitació en estat sòlid, formada per minúsculs cristalls de gel, ramificats o en forma d’estrella.
  • Aiguaneu: Barreja de neu i pluja o de neu fosa.
  • Neu granulada: Precipitació sòlida constituïda per grans de cristalls de gel blans i opacs, de 2 a 5mm.
  • Calamarsa: Grans de gel provinents de cumulonimbus, d’uns 2cm de diàmetre. Si són més grans, es denomina pedra.
  • Pluja engelant: Precipitació líquida en estat de subfusió, que en contacte amb un objecte es congela.
  • Precipitació oculta: Són la boira, la boirina, la gebrada, la rosada i el gebre.

.

COMARCA: Pirineus
LLOC: Pirineus

Amb el suport de:

Els últims Reportatges publicats:
MéteoArticle: Explorant el Clim...
Pirineus
Pirineus
Benvinguts a un viatge en el temps, cap a una època on la Terra era un món completament diferent al que coneixem avui! Ens endinsem al Juràssic, un període fascinant que s'estén des de fa aproximadament 201 fins a 145 milions d'anys enrere, amb una bona representació d'aquest temps a moltes zones...
REPORTATGES: METEOROLOGIA
MéteoArticle: les crescudes del...
Pirineus
Pirineus
Seguim amb els méteo-articles parlant de diferents temàtiques relacionades amb el clima i les zones de muntanya. Avui us volem parlar del cabal dels rius, les seves crescudes i el risc d'inundacions en alguns indrets. Com s'han de gestionar aquests fenomens naturals? A continuació, entrem en deta...
REPORTATGES: METEOROLOGIA
MeteoArticle: Alguns documental...
Pirineus
Serra del Cadí
Avui us volem deixar en un artible, una mostra dels diversos vídeos que hem realitzat al llarg dels anys, per mostrar-vos característiques climàtiques i viatges per les nostres muntanyes! Us deixem uns quants i us animem que remeneu el nostre YouTube on trobareu més vídeos!
REPORTATGES: CIÈNCIA