Durant les excursions a la muntanya, és bastant freqüent trobar-se canvis bruscs de temps, que sovint juguen males passades. Tot i que al matí pugui fer un temps esplèndid, pot acabar en poca estona amb temps advers. Així doncs, les situacions meteorològiques en zones de muntanya és caracteritzen per la gran fluïdesa en que canvien, d’un moment a un altre! Així doncs, important estar molt segur de les prediccions abans de sortir de casa! Haurem de tenir però molt present, que a la muntanya és més important tenir presents els fenomens meteorològics locals, que el conjunt de dades d’un territori en general, ja que la morfologia del lloc i la discontinuïtat a nivell d’altitud influenciïn directament al temps de la zona en concret.
LES SITUACIONS METEOROLÒGIQUES ALS PIRINEUS
A continuació, trobarem un petit recull de situacions meteorològiques genèriques que afecten directament al temps i clima del Pirineu -parlant doncs, de tota la serralada sencera, des de Guipúzcoa fins al Mediterrani-. Ho veiem:
- Anticiclons: És caracteritzen per ser una zona d’altes pressions caracteritzada per la caiguda de l’aire a les capes més elevades de l’atmosfera. Això dóna lloc, a que els núvols desapareixen i hagi temps estable durant uns dies. Majoritàriament al Pirineu ens afecta el ja batejat anticicló de les azores (donada la seva ubicació).
Durant l’estiu, aquest anticicló garanteix temps estable, però fruit de la mateixa calor, no podem parlar de calma absoluta, donat que es formen potents nuvolades, que poden portar pluja i tempestes en zones de muntanya. Durant l’hivern però, sobretot als mesos de desembre, gener i part de febrer, el Pirineu és veu afectat la majoria d’anys pel mateix anticicló, amb jornades de sol, inversions tèrmiques (aire fred i boires acumulades a les valls) i sense vent! A vegades però, els vents provinents de la rotació horaria de l’anticicló, fa arribar precipitacions al Pirineu, especialment al sector més occidental, més proper al Cantabric, i tot el seu vessant nord.
- Pantà baromètric: Apareix arran de que la pressió és la mateixa en una escala de territori molt gran. Aquesta situació típica de l’estiu, no és sinònim de bon temps, donat que tot i tenir un matí de sol, la tarda serà molt probablement sorollosa!
- Depressions o borrasques: És caracteritzen per ser zones de baixes pressions, que donen lloc a la formació de núvols portadors de precipitacions a gran escala. Les més actives a la zona dels Pirineus, són les provinent de l’Atlàntic, que entre la tardor i la primavera solen desplaçar-se més cap al sud, provocant abundants precipitacions, i més esporàdicament es afecten també la coneguda depressió del Mediterrani, que és pot instal·lar sobre el País Valencià i provocar una situació de llevant amb precipitacions abundants especialment al Pirineu més oriental.
- La gota freda: És defineix com un volum d’aire més fred que el que hi ha a l’atmosfera de normal. És genera en grans altituds i sobretot durant l’estiu, provoca grans tempestes.
METEORS A TENIR PRESENTS A LA MUNTANYA
Finalment, volem acabar aquest méteo-article parlant de situacions o factors típics de zones de muntanya, que poden influenciar les sortides que realitzem pel Pirineu, dels quals hem d’anar previnguts. Els mencionem a continuació:
- El fred: Aquest factor, més o menys associat a les zones de muntanya, va molt relacionat amb la presència del vent, que accentua notablement la seva sensació, afectant de forma directa a la temperatura corporal.
- El calor: A muntanya, el calor, també pot arribar a ser un problema. Aquest factor especialment a la primavera, facilita que és desfaci la neu, donant lloc al perill de provocar allaus i possibles despreniments. D’altre banda, al cos humà exposat a altes temperatures, pot manifestar-se amb deshidratació i possibilitats d’insolacions. Si sumem la calor a la humitat, aquesta sensació de calor serà més extrema (XAFORGOR).
- Tempestes: Associats amb aquests fenomens, trobem la baixada de la temperatura ambiental, la presència de llamps -allunyar-nos d’elements que puguin atraure descàrregues elèctriques-, dificultat de visió respecte l’aparició de boires -problemes de desorientació i el fenomen whiteout– o el fet que les precipitacions, fan tornar el terreny més tècnic i dificultar la possible ruta que vulguem fer. Caldra saber molt bé abans de començar la ruta la previsió! Tot i que no hi tinguem un núvol quan comencem, es pot complicar i molt més tard!
- Vent: Un vent fort, pot ser un gran perill, especialment si ens trobem a cotes altes. A vegades pot entrar de forma subtada o fins i tot, només afectar zones concretes. A l’hivern a més si sumem un terreny nevat, tindrem el fenomen del torb, un dels principals culpables d’accidents al Pirineu.
- Boira: El principal enemic per orientar-nos en muntanya! Tot i que ens coneguem bé la zona, millor no arriscar-se i girar cua.
- El risc d’allaus: És el principal perill pels esquiadors que fan fora pista. Són molts els motius que poden propiciar la inestabilitat del mantell nival: la irresponsabilitat del ser humà, exposició prolongada o no al sol, vessant de la muntanya, el vent, entre d’altres.
Podríem concloure com moltes vegades hem insistit, què el fet de saber molt bé la previsió del temps abans d’anar a muntanya ens estalviarà molts i molts problemes! Així doncs, cal consultar la previsió abans de fer muntanya.
Esperem que el méteo-article d’aquesta setmana el trobeu interessant i espereu amb la mateixa il·lusió el de la pròxima setmana! Salut i muntanya Meteopirinencs/ques!
.
