Ningú hauria d’aventurar-se a sortir a les muntanyes nevades sense saber interpretar els senyals de perill del terreny i la neu. En cada ascensió o descens, es dona una combinació única de factors molt dinàmics i canviants, que poden generar, en una mil·lèsima de segon, un fenomen que pot fer-te precipitar muntanya a baix. Avui, doncs, exposem alguns factors que sempre hauríem de tenir presents respecte al perill d’allaus.
FACTORS FÍSICS DEL TERRENY:
El terreny: sempre pot amagar paranys com a guals o rierols, que formen cavitats que faciliten que la neu s’enterri més profundament. Cal tenir en compte, també, les zones amb grans roques enterrades, arestes de roques o talussos, ja que tendeixen a ser zones febles de càrrega del mantell nivós. Passar per sota o prop d’elles sempre és un risc que hauríem d’evitar.
Morfologia de la zona: sempre en funció de les condicions nivometeorológicas, en terrenys còncaus, la neu es comprimeix i s’assenteixi més fàcilment. D’altra banda, en terrenys convexos, la curvatura del terreny fa del lloc una zona més propensa a la ruptura de plaques.
Gebre en superfície: és una capa fina de cristalls de neu que es formen durant les nits clares i fredes. Aquests cristalls no cohesionen bé i tendeixen a crear capes fines i fràgils que poden durar setmanes, augmentant el risc que, si passem per damunt, pugui trencar-se la capa de neu.
Angle d’inclinació: segons el grau d’arracada d’una pala, hi ha més probabilitats que es produeixi una allau. El grau més propens perquè això passi és de 38è. Tanmateix, la majoria d’allaus es produeixen en pales entre 35 i 45°. Cal destacar que, si la inclinació és superior a 45°, la pala es neteja sola.
Densitat dels boscos: un bosc poc dens és una zona de punts febles, propensa al desencadenament d’allaus. Cal tenir-ho en compte per a la cerca d’un refugi en boscos petits, ja que les allaus els destrossen i arrosseguen els arbres.
FACTORS METEOROLÒGICS:
Sol: pot ajudar a cohesionar les capes del mantell nivós, fent que sigui més estable. No obstant això, també pot crear crostes de gel que actuen com a plans on les plaques de gel poden relliscar.
Vent: aquest pot fer desplaçar grans quantitats de neu i afectar la naturalesa del mantell nivós. Les pales carregades de neu venteada poden ser perilloses, mentre que les que han estat erosionades pel vent són més segures.
Les cornises: són indicadors obvis de la direcció del vent dominant. Grans nevades, forts vents, una recent pujada de les temperatures o caminar per sobre d’elles poden generar el trencament de la cornisa i desencadenar una allau.
TIPOLOGIES D’ALLAUS:
Hi ha moltes tipologies d’allaus, segons quina forma tenen de desencadenar-se, en quin punt es genera el trencament, la tipologia de neu o la forma que tenen quan s’han produït. Nosaltres, no obstant això, parlarem de les dues principals que ens podem trobar, complementant amb un esquema d’un article del periòdic LA VANGUARDIA:
Les allaus de neu solta o verge: normalment comencen en un punt en concret i creixen exponencialment durant el seu progressiu descens. Se solen generar pel pas d’esquiadors amb els esquís, provocant el trencament de la capa de neu.
Les allaus en placa: aquests tipus d’allaus es desplacen ràpidament i són els més perillosos. Se solen generar a causa d’una capa de neu cohesionada sobre una capa molt fràgil, poc densa o molt gelada, amb una inclinació d’entre 35-45° i, sobretot, amb un factor desencadenant.
Finalment, cal tenir en compte que, durant un descens per una pala carregada de neu amb un grup de persones, cal identificar inicialment les zones segures per a baixar i observar el descens dels altres membres del grup. Baixar d’un en un minimitza l’exposició del perill del grup i assegura un major nombre de rescatadors en cas que algú quedés enterrat.
Esperem que el reportatge d’aquesta setmana l’hàgiu trobat interessant i que espereu amb la mateixa il·lusió el pròxim! Salut i muntanya, Meteopirecs/ques!!
.
