Avui us volem parlar d’algunes plantes que podem trobar durant les nostres sortides o excursions a la muntanya, i hem d’evitar el contacte directe amb elles degut a la seva elevada toxicitat. Ens afegim a altres campanyes, com la del Parc Natural del Cadí-Moixeró, el qual realitzen xerrades i donen fullets informatius advertint de la perillositat d’aquestes. Tot i això sempre és troben excursionistes que, per desconeixement, tornen de la muntanya amb un ram de flors posant en risc la seva salut.
Comencem parlant de la Tora blava (Aconitum napellus) una planta preciosa, amb una flor lila-blavosa que atrau la vista sense voler. És considerada la planta més tòxica d’Europa, sobretot si es menja, ja que és mortal. Això es deu a la presència de dues substàncies potencialment molt tòxiques, l’aconitina i la pseudoaconitina, que produeixen efectes cardiotòxics i neurotòxics. Les parts més tòxiques de la planta són les fulles i l’arrel, tot i que l’alta toxicitat es dona a qualsevol part de la planta, fins i tot quan és seca. Si cliqueu sobre aquest enllaç de TV3, podreu observar un petit reportatge sobre aquesta planta.
Tot i que arreu del món hi ha unes 330 espècies, al Pirineu n’hi podem localitzar tres: A. napellus (tora blava), A. anthora (tora groga) i A. vulparia (tora pirinenca). En aquest article parlem de la tora blava, ja que és la més abundant. A la serralada pirinenca la podem trobar des de la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça fins a la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, el Conflent i el Vallespir. Se sol ubicar en zones pròximes a la vora dels cursos fluvials i als boscos, amb la floració al mes de juliol.
D’altra banda, també volem parlar de la Pampa del Caucas, una planta de color verd que pot arribar a fer-se força gran -pot arribar a fer 6 metres d’altura-, ubicada al costat de la llera dels rius. Aquesta conté una substància tòxica que causa urticàries, ampolles i lesions a la pell que poden arribar a ser greus. Però això no és tot, ja que també té un elevat impacte negatiu a la biodiversitat dels ecosistemes on es troba, desplaçant la vegetació existent.
Originària de la zona del Caucas i l’Àsia Central, és va detectar per primera vegada en territori català l’any 2012. Va arribar a Catalunya pel riu Segre, aigües avall, des de Font-romeu, a l’Alta Cerdanya. Fins fa poc hi havia un equip del Departament de Territori i Sostenibilitat que havia començat a treballar per eliminar la planta d’un tram de 50 km entre l’Alt Urgell i la Cerdanya.
Esperem que el méteo-article d’aquesa setmana el trobeu interessant i espereu amb la mateixa il·lusió el pròxim reportatge! Sempre va bé fer recordatori de plantes tòxiques, per evitar mals majors quan sortim a la muntanya i puguem gaudir tranquil·lament. Fins la pròxima. Salut i muntanya Meteopirinencs/ques!
.
