Comparant la temperatura del punt de rosada amb la temperatura de la superfície podem tenir una idea de si la humitat relativa és alta o baixa. Quan hi ha una gran diferència entre la temperatura a la superfície i la del punt de rosada, estem davant d’una humitat relativa baixa.
Si coincideixen, l’aire estarà completament saturat, per la qual cosa la humitat relativa serà del 100%.
És important no confondre la humitat relativa amb la quantitat de vapor daigua. Per exemple, en una massa polar, la seva humitat relativa és del 100% pel fet que la temperatura de la superfície és molt baixa i el seu punt de rosada també, però, la quantitat de vapor d’aigua és baixa ja que la temperatura del punt de rosada és baixa.
Un altre error comú és pensar que en un lloc on està plovent, la seva humitat relativa és del 100% i això no és sempre així. Al núvol sí que hi haurà una HR del 100% però a la superfície serà molt menor. Quan la pluja cau en un aire més sec prop de la superfície, algunes de les gotes que cauen s’evaporen, augmentant així la quantitat de vapor d’aigua. Si la pluja es manté durant molt de temps, l’aire de la superfície pot arribar a saturar-se i en aquest cas si s’aconseguiria una HR del 100%.
Si coneixem la temperatura a la superfície i la temperatura del punt de rosada podem fer un càlcul senzill que altitud se situarà la base d’un núvol convectiu (cúmul). Si el vent no és fort, podem assumir que no canviaran les condicions de l’aire a mesura que pugem verticalment. Sabent que el gradient adiabàtic sec és de -10ºC per cada 1000 metres ascendits i que el punt de rosada cau 2ºC per cada 1000 metres, veiem com ambdues temperatures s’acosten 8ºC per cada 1000 metres. Això vist d’una altra forma, veiem com per cada 1ºC de diferència entre la temperatura a la superfície i el punt de rosada es produeix un núvol amb base a 125 metres. En resum podem estimar la base d’un núvol convectiu per la fórmula següent:
Alçada base de núvol convectiu = 125 x (Tª superfície – Tª rosada)
Això és només una altura aproximada, si volem obtenir una mesura precisa sobre aquesta altura caldrà recórrer a la utilització dels diagrames oblics Log T – skew P.
Esperem que hagueu gaudit d’aquest reportatge gairebé tant com nosaltres escrivint-ho i us esperem al nostre següent reportatge! Si voleu ampliar aquests coneixements, us animem a fer el nostre curs de meteorologia del Pirineu!
