El Pirineu en plena edat de gel
Gràcies a estudis científics, hem pogut reconstruir com era el relleu del Pirineu en aquella època. Les grans llengües glacials s’estenien per les valls del nord del Pallars, i el massís de l’Orri, tot i la seva altitud modesta de 2.440 metres, també comptava amb glaceres pròpies. De fet, a Port Ainé hi havia quatre llengües glacials principals: dues es dirigien cap a la vall de Comes de Rubió, una cap al sud i una altra cap al nord. Aquesta última és la clau per entendre la configuració actual de l’estació d’esquí.
Investigacions recents han permès determinar que aquestes glaceres podien arribar a tenir més de 100 metres de gruix, cosa que indica la gran quantitat de gel que acumulava la zona. A més, l’existència de blocs erràtics dispersos pel paisatge confirma l’abast d’aquest antic gel.
Una vall en forma de U: el llegat de la glacera
Les glaceres actuen com a gegantines gúbies naturals, modelant el paisatge amb el seu pes i moviment lent. A Port Ainé, la glacera que descendia cap al nord va excavar una vall en forma de U, la mateixa on avui se situen la majoria de pistes de l’estació. Això explica la morfologia suau del terreny i la seva orientació privilegiada.
Un altre element que testimonia el passat glacial de Port Ainé són les morrenes, acumulacions de sediments transportats pel gel i dipositats a mesura que la glacera es retirava. Aquests dipòsits, visibles en diversos punts del massís, són un record tangible de l’última era glacial.
La clau de la neu excepcional de Port Ainé
L’herència glacial no només ha determinat la forma de la vall, sinó també la qualitat de la neu a Port Ainé. L’orientació al nord i la forma d’embut de la vall, resultat de l’erosió glacial, afavoreixen la conservació de la neu en condicions espectaculars. Així, tot i trobar-se en un massís tan meridional i exposat als vents com l’Orri, Port Ainé manté la neu millor que moltes altres estacions del vessant sud del Pirineu.
A més, la combinació d’aquests factors permet que la temporada d’esquí a Port Ainé sigui una de les més llargues del Pirineu, amb gruixos de neu que sovint superen el metre i mig en ple hivern. La humitat de la zona i les inversions tèrmiques freqüents contribueixen també a la seva qualitat i conservació.
Esquiant sobre la història
La propera vegada que llisquis per les pistes de Port Ainé, recorda que estàs esquiant sobre una vall que, fa 40.000 anys, estava coberta de gel. Un paisatge que el temps ha transformat en un dels millors destins d’esquí del Pirineu. Impressionant, oi? ❄🏔
🎥 Edició i gravacions per @peakpedals_
👖👟👕 @trangoworldofficial i @salomon.spain
