Les instal·lacions estan situades en un punt climàtic del Pirineu català força interessant, donat que és en aquestes muntanyes on es podrien ubicar la frontera entre les masses d’aire d’influència mediterrània i atlàntica, però en realitat, aquesta frontera no les separa, si no que realment les combina, i dona com a resultat l’arribada de la majoria de pertorbacions sigui quina sigui la seva procedència.
També una altra gran curiositat climàtica de la zona, és que es troba en una de les zones amb un dels gradients pluviomètric més gran dels Pirineus. És a dir, entre el fons de la vall (Esterri d’Àneu) i els cims que envolta les planes de Son, gairebé es duplica la quantitat de precipitació, i en tan sols un 5km en línia recta, fet que trobem en pocs indrets del Pirineu.
El centre compta amb una de les estacions meteorològiques més completes del Pirineu i l’edifici està construït de tal manera què és gairebé autosostenible, però avui en centrarem en els altres protagonistes de MónNatura Pirineus, els animals que habiten al centre de fauna i que ens expliquen molt sobre el temps del Pirineu.
Anem a fer una petita visita virtual per descobrir moltes de les curiositats d’aquests animals:
Cabirol:
Aquest petit cèrvid fàcilment visible al Pirineu, muda el pèl dues vegades a l’any, una a principis de primavera i l’altra a la tardor, tenint un pelatge de color gris a l’hivern i de color roig a l’estiu. Si observem detalladament el pèl d’hivern amb un microscopi, detectarem que el seu interior és buit; un aïllant tèrmic perfecte per passar els mesos més freds amb el màxim confort.
L’altra gran adaptació que tenen contra el fred, és que tot i les femelles queden fecundades al juliol, aturen el procés la gestació uns 170 dies durant l’hivern i després continuen el desenvolupament de l’embrió uns 130 dies més, tenint el part al maig i juny, i estalviant tenir les cries durant l’època freda de l’any, on manquen més els aliments. Més informació https://monnaturapirineus.net/tag/cabirol/
Isard:
L’isard és una espècie representativa de la fauna de l’alta muntanya i emblemàtica dels Pirineus i la seva observació gairebé sempre va acompanyada de rutes i caminades per les muntanyes més altes, ja que disposen d’unes peülles que estan adaptades per caminar sense relliscar per les roques d’alta muntanya, gràcies al disseny peculiar dels coixinets que ocupen la part central.
L’isard viu sempre entre l’estatge subalpí i alpí, dels 1.600 als 2.700 metres, entrant en l’època freda a l’estatge montà, de 800 a 1.600 metres, en anys amb molta quantitat de neu a zones altes.
A falta de grans depredadors d’aquesta espècie al Pirineu, una dels principals amenaces que tenen, especialment en època de desgel, són les allaus, moltes vegades provocades per ells mateixos i que fins i tot han arribat a sepultar a un ramat gran sencer. Més informació https://monnaturapirineus.net/2013/11/26/lisard-emblema-dels-pirineus/
Geneta:
Introduïda per l’home de forma potser involuntària com a mascota assilvestrada i que la feien servir com a caçadora de rates a la rodalia de les granges, ja sigui pels àrabs o pels romans, aquest animaló és comú al Pirineu, tot i que la seva vida nocturna, la fa difícil de veure!
Prové de l’Àfrica, però té una gran adaptació climàtica i per això és força habitual al clima fred del Pirineu, sent l’animal més temut a les cases de pagès! Sobretot en èpoques amb més escassetat de menjar a la natura, per exemple amb molta presència de neu, sol atansar-se a corrals per trobar menjar..
Més informació: https://monnaturapirineus.net/tag/geneta
Gat fer:
Durant les últimes setmanes de febrer, aquest felí present a tot el territori peninsular, es manifesta pels boscos reclamant l’aparellament per perpetuar l’espècie i ho fa llençant uns miols profunds i allargats per així ser escoltats a quilòmetres de distància, ja que els gats són territorials i de vegades tenen la parella a molta distància.
El seu pelatge i la disminució d’activitat durant l’hivern, són la seva principal adaptació als rigors climàtics del Pirineu. Més informació https://monnaturapirineus.net/tag/gat-fer
Guineu:
Rep diferents noms en català com guineu, guilla i rabosa. És astut, desconfiat i ràpid en els seus moviments. La cua és llarga i està densament coberta de pèl i amb la punta blanca, essent un punt de referència pels cadells a l’hora de seguir la mare durant les sortides camp a través.
La seva adaptació al Pirineu és molt bona! Tenen caus on passen alguns dies a l’hivern, tot i que no hivernen. El seu gran olfacte fa que pugui olorar les seves presses a través de grans gruixos de neu i tenen un excés de menjar, les guarden en un “rebost” que foraden a terra rascant amb les potes davanteres i tapant-lo amb la terra empenyent amb el morro. És un bon sistema d’emmagatzematge doncs queda protegit i s’evita que altres animals ho trobin, resta aïllat de mosques i insectes, i no hi toca el sol, fet que podria fer malbé la carn en poques hores. Més informació: https://monnaturapirineus.net/tag/guineu
Trencalós:
Actualment, la població de Catalunya l’any 2015, està en 41 parelles repartides per la part nord, anant des de les muntanyes d’Olot i Ripollès fins a la Vall d’Aran, passant per Cadí Moixeró, Andorra i Boumort. En el tota del Pirineu, arriben a 171 parelles. El trencalòs és una au carronyaire especialitzada en l’alimentació de restes d’ossos tot i que també s’alimenta de carn. La seva àmplia comissura bucal i la possessió de gran quantitat de cèl·lules secretores d’àcid faciliten la digestió dels ossos.
La geografia pirinenca i la calor estival fan, com la resta de grans rapinyaires, que durant les èpoques càlides aprofitin els corrents tèrmics que ascendeixen pels vessants de les muntanyes, per enlairar-se tot planejant fàcilment sense consumir gaire energia.
Des del desembre del 2011, MónNatura Pirineus col·labora amb un projecte de la Unió Europea anomenat EEP (European Endangered species Programme) juntament amb membres de la FCV (Vulture Conservation Foundation) en què l’objectiu principal és la reproducció en captivitat de l’espècie per tal de tenir una descendència i que aquesta sigui alliberada a la natura. + informació https://monnaturapirineus.net/tag/trencalos/
Duc
És un rapinyaire nocturn de la família strigidae, les seves mides (60-75 cm de longitud i 160-180cm d’amplada) i el seu pes (2 a 4 kg) fan d’ell el rapinyaire nocturn més gran d’Europa. Destaca els seus espectaculars ulls, i les seves falses orelles, que segurament serveixen per passar desapercebut per les seves preses.
Al Pirineu no fan nius, generalment aprofiten forats o esquerdes en cingleres, seleccionant positivament els punts més alts i inaccessibles. El seu gran aliat contra el fred és el seu plomatge, dens, càlid, molt lleuger i especialment creat per no ser soroll, convertint-lo en un gran caçador. + informació https://monnaturapirineus.net/2016/04/26/el-duc-bubo-bubo/
Gall fer:
Una de les espècies més emblemàtiques dels Pirineus és el gall fer i durant el mes de maig el podem escoltar fent un cant característic i significatiu de què està en època de zel. Cada any, en funció de com ve d’avançada la primavera, s’ajunten tots els galls i gallines de la zona en un punt concret anomenat “cantader” i allí és on hi ha l’exhibició dels mascles a dalt dels arbres i a terra, tant del cant com del plomatge, davant les femelles i són elles qui seleccionaran el millor mascle per deixar descendència.
És una espècie forestal de distribució paleàrtica boreal acostumada a viure amb climes freds i presència de neu i la major part del temps està reposant a sobre de les branques de grans arbres.
Segons diversos estudis només un 2,3% de tota la superfície forestal arbrada de Catalunya estaria ocupada per boscos madurs. Un dels millors indicadors per valorar la qualitat ambiental dels ecosistemes forestals són les aus, i aquelles que depenen de boscos madurs, com el gall fer, presenten un estat de conservació desfavorable. Recentment el Departament d’Agricultura ha previst crear una xarxa de reserves per a boscos que es deixaran únicament i exclusivament a la seva pròpia evolució natural.
Un dels principals problemes que presenten, és l’esquí fora pista entremig del bosc!
Més informació: https://monnaturapirineus.net/tag/gall-fer/
Linx:
Actualment no el trobem present a les nostres muntanyes Pirinenques, però no fa massa temps, uns 150 anys aproximadament, sí que hi era present i s’anomenava gatillop, doncs la seva semblança i grandària recordava una barreja entre un gat i un llop.
La mida del seu cos va dels 80 als 129 centímetres i l’alçada a les espatlles té uns 70 centímetres. La cua fa entre 15 i 25 centímetres de longitud. Els mascles pesen generalment entre 18 i 30 quilograms, mentre que les femelles tenen un pes mitjà de 17,6 quilograms. Té unes potes poderoses i llargues per poder-se desplaçar sobre la neu i uns grans peus palmats i peluts que actuen com a raquetes de neu.
Més informació: https://monnaturapirineus.net/2014/01/17/la-majestuositat-del-linx-nordic
Volem agrair la visita dels educadors del centre, que ens han constatat com el pas de les estacions i les situacions meteorològiques del Pirineu, condicionen completament la vida i el comportament dels animalons del Pirineu! Us recomanem molt la visita del seu centre de fauna i que conegueu la gran tasca que fan amb aquests animals!
