1. La Formació Glacial de la Vall de Núria
La morfologia actual de la Vall de Núria es va configurar fa uns 40.000 anys, durant l’última gran glaciació. En aquella època, el Pirineu estava cobert per extensos casquets de gel que alimentaven grans llengües glacials. A la Vall de Núria es poden identificar clarament tres principals llengües glacials que van modelar el paisatge:
- Vall de Finestrelles: Una glacera que descendia per aquesta vall, excavant un relleu en forma de U característic de les valls glacials.
- Vall d’Eina: Un altre gran flux glacial que va contribuir a la formació de la vall, transportant grans masses de roques i sediments.
- Noucreus: La tercera llengua glacial que va deixar empremta en la geografia actual de la zona.
Amb la retirada de les glaceres, es van formar nombrosos circ glaciars i dipòsits morrènics que avui dia encara es poden identificar a la vall.
2. La Construcció de l’Estany de Núria
A diferència del que molts podrien pensar, l’actual estany de Núria no és d’origen natural. En realitat, va ser construït als anys 50 per regular les reserves d’aigua de la vall.
Històricament, sí que hi havia un estany en aquesta ubicació, però era molt antic i amb el temps es va colmatar de sediments fins a desaparèixer completament. Amb la creació de l’estany artificial, es va recuperar aquesta làmina d’aigua, que avui en dia és una de les icones paisatgístiques més reconegudes de la Vall de Núria.
3. Història de la Vall de Núria
La Vall de Núria ha estat un lloc de gran importància històrica des de l’edat mitjana. El seu santuari té els seus orígens en aquesta època, quan es va convertir en un centre de pelegrinatge i devoció mariana.
Aquest santuari, un dels més importants del país, s’alça a 2.000 metres en una vall pirinenca de gran bellesa. Encerclada per cims com el Puigmal o el pic de Noucreus, s’hi pot accedir per mitjà del tren cremallera, inaugurat el 1931.
El santuari està presidit per una església neoromànica beneïda el 1911, que té al costat l’hotel i quatre cases d’edificació dedicades als sants Jeroni, Antoni, Josep i Gil. Davant del santuari, a la dreta, hi ha la capella de Sant Gil, construïda el 1615 i ampliada posteriorment. A prop seu, i al costat del llac, es troba la font de Sant Gil, famosa per la gelor de les seves aigües.
La llegenda diu que sant Gil, un penitent, va arribar a Núria cap a l’any 700 i allà va amagar la imatge de la Mare de Déu, una talla policromada de gran bellesa, juntament amb altres estris com una creu, una campana i una olla, objectes que ara estan exposats i que van ser trobats l’any 1079 per un pelegrí procedent de Dalmàcia de nom Amadeu.
Començava així la llarga història del santuari, que va començar com a parròquia perquè els pastors de les muntanyes poguessin pregar, i que al llarg dels segles ha estat hospital, alberg, lloc de peregrinació i fins i tot presó.
A mesura que avançaven els segles, Núria va començar a desenvolupar-se com a centre turístic. Alguns dels moments clau de la seva història són:
- Construcció dels primers edificis: Es van aixecar noves infraestructures per allotjar pelegrins i visitants.
- Arribada del cremallera: A principis del segle XX es va construir el cremallera de Núria, que va facilitar enormement l’accés a la vall.
- Creació de l’estació d’esquí: Amb el pas del temps, Núria es va consolidar com a destí d’hivern, amb una petita però emblemàtica estació d’esquí.
Avui dia, la vall continua sent un referent del turisme de muntanya, combinant natura, història i activitats esportives.
Elements Meteorològics de la Vall de Núria
1. La Tramuntana
Un dels fenòmens més característics de la meteorologia de Núria és la tramuntana, un vent fort i sec que bufa del nord. Aquest vent es genera per la canalització de masses d’aire fred entre els Pirineus i els Alps. Això fa que sigui especialment intens al Pirineu Oriental i a l’Empordà. A la Vall de Núria, la tramuntana pot arribar a superar els 100 km/h, especialment a l’hivern, afavorint episodis de temperatures molt baixes i fins i tot situacions de torb.
2. Les Llevantades i les Nevades Abundants
Quan les pertorbacions arriben des del Mediterrani, es produeixen les famoses llevantades, que porten pluges abundants i, a l’hivern, grans nevades a la Vall de Núria. Aquestes llevantades són claus per l’acumulació de neu i solen deixar precipitacions significatives, que poden superar fàcilment els 50 cm en un sol episodi.
3. Les Tempestes Estivals
A l’estiu, la Vall de Núria es converteix en una de les zones més plujoses del Pirineu a causa de la freqüència de les tempestes de tarda. L’orografia de la vall i la seva proximitat al Mediterrani afavoreixen la convecció, donant lloc a tempestes que poden ser molt intenses, amb forts aiguats, calamarsa i llamps.
grans nevades en situacions de sud, garantint la majoria de temporades, una excel·lent temporada d’esports d’hivern.
Esperem que hagueu trobat interessant aquest article! Salut i neu!
Albert de Gràcia
