PEUSA és una empresa que comercialitza energia renovable, fomentant així el compromís i ús d’aquesta tipologia d’energies, tenint una elevada incidència social respecte la comarca de l’Alt Urgell i altres sectors del Pirineu. Actualment, té més de 1.400 socis, amb activitat comercial estesa per tot el territori català -ara amb la contractació online- en l´àmbit domèstic. Actualment amb campanyes actives a l´Alt Urgell i La Cerdanya, però el 2020 es preveuen que aquestes arribin també a tot el Pirineu. En l´àmbit industrial també es dóna servei a empreses de tot Catalunya que aposten pel seu model de gestió.
Anem al riu! Pels qui no situen en el mapa el riu Valira, és un riu pirinenc, afluent del Segre que vertebra la hidrologia d’Andorra i part de l’Urgellet; forma part doncs, de la Conca del riu Ebre. Aquest és el riu encarregat de generar l’energia hidroelèctrica que utilitza PEUSA.
Comencem parlant de l’energia hidroelèctrica i com es genera! A través d’unes infraestructures, l’aigua es capta del riu Valira i es condueix a través de canals (alguns excavats per túnels), fins a la bassa d’emmagatzematge. A partir d’aquí, hi ha prou alçada per fer-la caure a través d’un salt d’aigua -cal buscar força desnivell per agafar més velocitat-, i acaba arribant amb molta força fins a una turbina. Aquestes turbines són les productores d’energia, quan l’aigua fa moure les seves pales, a través de la pressió que hi exerceix. Per tant, la producció d’energia va directament relacionada amb la quantitat d’aigua disponible del riu, que lògicament serà més quantiosa com més precipitació tinguem a la conca alta, Andorra, i especialment en l’època més òptima de tot l’any, durant el desgel.
Un cop s’ha generat aquesta electricitat, es distribueix directament fins als consumidors. Els transformadors deriven l’energia cap al sistema elèctric, i aquest a través de les torres d’electricitat condueix aquesta fins a casa nostra. Però, quina quantitat d’energia es produeix? Diàriament, quan les turbines van al màxim, s’arriba a produir uns 8000kW/h (200.000kW/dia), equivalent a uns 5.000 habitatge diaris
Destaquem doncs, la gran importància i relació de la producció energètica i l’aigua. Ens preguntem doncs, com gestiona PEUSA les grans avingudes o les èpoques de sequera? El funcionament de les turbines, com hem comentat, varia segons la quantitat d’aigua que hi passa. És per això, que són centrals fluents, quan no hi ha suficient aigua, es deixa de produir energia fins que les condicions ens ho permeten de nou.
Tot i això, segons la normativa, s’ha de deixar el conegut cabal ecològic, per tal que la biodiversitat pugui seguir fent vida, i d’altra banda, perquè els regants de la zona puguin seguir regant els cultius. Tot i que per llei s’estableixen uns mínims, aquestes centrals deixen anar pel riu 6 vegades més del cabal mínim exigit, per així tenir el mínim impacte sobre els ecosistemes fluvials.
En el cas contrari, quan hi ha una avinguda també es paren les maquines perquè el riu aporta massa brossa i malmeten les infraestructures. Tot i això, poden tenir una breu previsió a través dels cabalímetres i anàlisis dels models del temps, que ajuden a poder actuar abans de l’arribada d’una gran avinguda.
Destaquen dues importants riuades: la de Pont de Bar (1982), que va fer desaparèixer la captació d’aigua i es va tornar a construir però a l’alçada del poble nou; i la riuada a la frontera Andorra (2008), la qual va destrossar tota la captació de les aigües al riu Valira.
Respecte el riu Valira, és un gran desconegut en àmbit de coneixença local sobre les hidroelèctriques. Tot i això, destacar que segons els tècnics de PEUSA, és un molt bon riu per la generació d’aquesta tipologia d’energia, tot i que quan plou és força brau, i baixa força brutícia. D’altra banda, una de les principals problemàtiques és que no té embassaments, d’aquesta forma, és molt més difícil poder regular el seu cabal i es depèn directament de les precipitacions que tenim, tenint importants baixades del cabal a l’estiu i també a l’hivern, quan l’aigua s’acumula a la muntanya en forma de neu.
Tal com hem mencionat anteriorment, el cabal ecològic és molt important per mantenir la biodiversitat del riu; però quines actuacions ha fet PEUSA per la conservació del Valira?
Han dut a terme el manteniment del canal, recollint els peixos que hi trobem i retornant-los al riu. Al mateix temps, en les zones de captació d’aigua, han creat una escala de peixos, per no tallar-los el pas fluït a través del Valira. D’altra banda, de caràcter extern, tota la brutícia que es treu de les reixes de les turbines i canals, es porten a l’abocador o se’n busca un segon ús, és a dir, es recicla.
Tenir en compte, un control exhaustiu amb una anàlisis de l’aigua -PH, nivell d’oxigen, sòlids permanents- per tal que no hi hagi cap vessament o per assegurar-se que ells no tenen cap implicació si mai hi ha una alerta ecològica.
Finalment, tal om podreu veure en el vídeo, el manteniment d’aquestes centrals hidroelèctriques és molt important. A cada central sempre hi ha una persona que vigila i van fer el manteniment que pertoca i el túnel principal per on circula l’aigua captada del riu, s’inspecciona un cop a l’any perquè no hi hagi pèrdues d’aigua.
En relació en aquest, cal destacar que en la seva construcció van participar unes 100 persones amb l’ajuda d’una màquina perforadora similar a la del metro de Barcelona, que va ser tota una revolució a nivell del Pirineu en aquell moment. Hi ha dos canals un a cada costat del riu, i un aqüeducte fet a mà (al riu de Sant Joan).
Esperem que aquest article sobre les centrals hidroelèctriques de PEUSA al riu Valira, us hagi semblat interessant, al descobrir aquestes infraestructures tan característiques en la nostra comarca, l’Alt Urgell. Així doncs, per estar informat dels nostres articles, podeu seguir les nostres XXSS o la newsletter de la pàgina web. Cada setmana, articles i previsions noves!
