Abans d’entrar plenament amb les influències del clima de la Vall de Núria en el Cremallera, parlem una mica sobre aquest mitjà de transport. El Cremallera de la Vall de Núria és una explotació ferroviària de 12’50 km aproximadament, formada per un total de 4 estacions: Ribes Enllaç, Ribes Vila, Queralbs i Núria -la línia inclou també un baixador a Rialb i un apartador a Fontalba-, amb un desnivell total de 1.062 metres. Per què és tan característic aquest mitjà de transport? Doncs pel seu sistema, el qual l’hi dóna nom: el Cremallera. Els primers gairebé 6 km, realitza el trajecte amb una tracció per adherència, i la resta del tram fins a Núria, es duu a terme per cremallera (sistema ABT), entre els municipis de Ribes de Freser i Queralbs, on trobem la via totalment assentada sobre terreny natural a través d’un total de 8 ponts.
Centrem-nos ara, amb l’aparell d’entrada del Cremallera, l’element d’engranatge del material mòbil de tren Cremallera, és a dir, el punt de transició entre ambdós sistemes. Aquest segon, el cremallera, és un ABT amb dues files de cremalleres posades paral·lelament i desplaçades 1/2 pas. Des dels inicis (1931) fins el 2003, l’aparell d’entrada per fer aquesta transició, era un mecanisme de ressort, on es permetia que l’engranatge del pinyó, pressionava la lamel·la mòbil i aquesta anava augmentat la mida progressivament fins encaixar totalment.
A partir del 2003, va entrar en funcionament un nou sistema per transferir de forma diferent els sistemes del tren Cremallera. És caracteritza per dos trams inicials vàlids per la sincronització dels pinyons, amb un tercer tram que facilita l’engranatge del pinyó motriu a través d’un sistema hidràulic.
EL CLIMA DE LA VALL DE NÚRIA I EL CREMALLERA
Els últims tres anys, el clima de Núria s’ha caracteritzat per tenir menys neu de l’habitual, tot i que les temperatures són molt fredes. Hi trobem una gran inversió tèrmica, estan a ribes a -3º mentrestant al Santuari de Núria a 6º. Tot i això, volem centrar-nos amb la neu i el risc de les grans acumulacions en zones de cotes altes. Així doncs, quan neva, queda la via del cremallera ben tapada i a través d’una màquina lleva-neus especial, empesa pel propi tren Cremallera, va treien al seu pas, tota la neu que s’hi troba -a més a més, dels treballadors, que a mà amb pales també ajuden amb aquesta tasca-.
Des del mes de novembre al maig, hi ha un torn de les cinc del matí a la una del migdia, que és dedica a passar la lleva-neus, destacant que si la neu és recent posada, amb mitja hora o tres quarts, arriben fins a Núria sense complicacions. Cal dir, que amb aquesta mateixa màquina lleva-neus, també és fa el recorregut de bon matí, per mirar si a la via durant la nit, hi ha caigut elements que puguin perillar el trajecte fins a Núria, com ara podria ser despreniments de rocs o algun arbre entravessat.
Respecte el tema de les allaus, tenen uns globus, anomenats “avàlex”, que des de les oficines de comendament, els fan inflar fins que exploten, en zones de gran acumulació de neu, per tal de generar una allau controlada. Posteriorment, passa la màquina lleva-neus i un petit grup de personal, per treure elements que puguin haver envaït la via, com ara troncs, arrancats per aquesta allau. Volem destacar un gran allau, produït fa aproximadament 10-15 anys, que va baixar des del vessant esquerra, va saltar taponant tot el riu en aquella zona que baixa des de Núria, fins l’altre vessant on va arribar fins a dintre el petit túnel verd, obstruint amb pedres i tronc, tota la infraestructura, on no es veien ni les arcades.
EL TÚNEL DEL ROC DEL DUI
Hem trobat interessant, fer un petit apunt, sobre el túnel del Roc del Dui, una construcció per millorar i assegurar el trajecte fins al Santuari de Núria, mitigant i anul·lant així el risc de despreniments de la zona coneguda com a Dent d’en Rossell. Degut a ser un indret habitual de grans despreniments de roques de grans mides, i el perill que suposava a tots els passatgers que pujaven o baixaven de la vall, és va decidir dur a terme aquesta gran infraestructura, que va durar un any, avançant 4 m per dia, sense aturar la circulació.
El túnel està format per una passarel·la contínua per als vianants a tots dos costats, facilitant així el manteniment i evacuació dels trens, en cas que fos necessari, a través de 5 galeries distribuïdes al llarg d’aquesta infraestructura. Aquestes surten a l’antic traçat de via convertit en camí a peu de Núria i al camí dels serveis. Cal destacar però, que dintre aquest equipament del túnel, hi trobem sistemes d’enclavament, vigilància, megafonia i comunicació des del lloc de comandament, garantint la total seguretat de les persones i el material.
Fins aquí, el reportatge d’avui! Gràcies en Francesc, maquinista del cremallera de la Vall de Núria, per les grans explicacions i anècdotes de tots els anys treballats en aquest indret. Esperem que us hagi semblat súper interessant, igual que nosaltres realitzar-l’ho! Així doncs, per estar informat dels nostres articles, podeu seguir les nostres XXSS o la newsletter de la pàgina web. Cada setmana, articles i previsions noves!
