En els darrers mesos hem pogut comprovar com moltes zones, especialment del vessant sud del Pirineu, no van veure gaires nevades entre finals d’hivern i inici de la primavera. Vam tenir una primavera eixuta i amb unes quantes onades de calor prematures, l’inici d’estiu ha estat molt sec i extremadament càlid i finalment tot i tenir un agost i setembre força plujosos, novament la ratxa humida es trenca i tornem a tenir un octubre que en algunes comarques ha estat sec. Malgrat que al Pirineu occidental ha plogut força, això sí, s’han registrat temperatures tots els darrers mesos, molt càlides.
La conseqüència directa ha estat la sequera en zones boscoses, fins i tot amb una situació crítica entre juny i juliol, on els boscos van patir moltíssim amb la mort, fins i tot, de pins, roures, boixos i alzines: i també els rius, nivells extremadament baixos d’aigua de forma prolongada, que han fet que els embassaments estiguin sota mínims..
Ara mateix (mitjans d’octubre del 2022) uns quants embassaments es troben per sota del 30% al Pirineu, i la conca més perjudicada és la del Segre, amb els seus dos embassaments principals gairebé secs: Oliana al 26% i Rialp al 6%.
A banda de la manca d’una reserva d’aigua pel consum i el rec, també hem de lamentar la pèrdua de generació hidroelèctrica que ofereixen aquests embassaments. Rialp fa setmanes que ja no té volum d’aigua suficient, i ha hagut de tancar la central hidroelèctrica.
Unes altres centrals hidroelèctriques de la conca del Segre les trobem a les centrals hidroelèctriques de Peusa del riu Valira al municipi de les Valls de Valira. Aquestes centrals ens han facilitat dades comparatives dels darrers tres anys i les dades parlen per si soles:
Partint del 2020, que va ser un molt bon any de producció, el 2021 es va produir un 29,8% menys que el 2020. I amb el que portem de 2022, s’ha produït un 13,8% menys que el 2021, és a dir, un 37,9% menys respecte al 2020.
Respecte a la pluviometria, a estacions de referència per la producció del riu Valira com les d’Encamp i Ransol, s’ha enregistrat conjuntament, que el 2021 va caure un 28,6% menys de pluja que el 2020, i un 18,3% menys el 2022.
Malauradament aquesta manca de producció sol ser compensada per altres energies no sempre netes, i situacions de sequera solen fer disminuir la producció de l’energia hidroelèctrica i eòlica, però per contra, augmentar la solar. Així doncs, tenim com a repte poder tenir un ampli ventall d’energies netes per trobar aquest interessant equilibri en la producció d’electricitat i incentivar com no l’autoconsum!
Conclourem l’article sent una mica optimistes, i és que els mapes pels pròxims mesos donen precipitacions per sobre de la mitjana al Pirineu, fet que podria fer acabar amb la sequera i tornar a produir electricitat gràcies als nostres rius i embassaments.
