Seguim amb els nostres méteo-articles sobre la necessitat de consciència ambiental, basada en el respecte pel medi ambient i la necessitat del canvi de vida que duem a terme. Hem parlat de la contaminació dels GRANS transports, i avui volem parlar de la reducció de la petjada ecològica al territori català. Som conscients del que gastem i generem, al mateix temps que la seva repercussió ambiental? A continuació, entrem en més detalls:
Avui però, volem parlar de la petjada ecològica -amb ajuda d’aquest esquema del següent blog-, definida com l’àrea ecològicament productiva que es necessita per satisfer el nostre estil de vida actual de forma indefinida. Va ser proposada l’any 1996 per Mathis Wackernagel i William Rees, i actualment, és un dels principals indicadors per calcular la relació entre una població determinada, el consum de recursos i la seva alteració directa del seu entorn. Cal tenir en compte els factors en que és centren els seus càlculs, essent doncs 5 categories de recursos: alimentació, habitatge, transport, béns de consum i serveis -estima aproximadament la superfície necessària per a produir aquests recursos consumits i absorbir-ne els residus produïts-.
A nivell català, aquesta petjada ecològica és força rellevant, amb una capacitat límit força marcada. Destacar, aquest terme com la capacitat màxima que té una població per garantir la seva permanència. Una de les sorpreses, és trobar que l’últim estudi oficial de la petjada ecològica de Catalunya, va ser el 2002, i publicat el 2005, amb un previ realitzat el 1996. Les dades són clares, els valors van passar de 3,26 a 3,92 ha/h –hectàrees per habitant– entre 1996 i 2001, marcant doncs un retrocés en la sostenibilitat del territori català. Eh! Vols saber la teva petjada ecològica? La UPF et facilita el càlcul!
Però com podem visualitzar més clarament aquest abús de recursos a nivell global? A continuació, trobem quantes Terres necessitaríem per cobrir les necessitats de la població global si aquesta seguis els hàbits dels següents països… Les imatges parlen per si soles. A nivell global de mitjana, els habitants gastem 1’75 Terres a l’any. El Fons Mundial per la Natura WWF ens explica, que a data del 1970, els recursos del planeta que és necessitaven “s’esgotaven” el 23 de desembre. Actualment, després 50 anys, la tendència és dràsticament més prematura, esgotant-se tres mesos abans, és a dir, el mes de setembre.
Finalment doncs, que podem fer per reduir la nostre petjada ecològica? Doncs molt fàcil! Cal apostar pels productors locals -el km sigui de veritat KM 0- i de temporada, fent ús del transport públic, comerç just, entre d’altres. D’aquesta forma apostem pels productes locals, i el desenvolupament, en el nostre cas, del Pirineu!
Així doncs, la presència de les accions de l’ésser humà sobre el medi natural són cada dia més presents, obvies i si volem, evitables. Seguirem fent articles per tal de mentalitzar a la societat, de la necessitat d’un canvi urgent el la rutina quotidiana de tots. La setmana que ve, parlarem dels transports a nivell global -vols amb avió, creuers, etc- i la generació de CO2.
Esperem que el méteo-article d’aquesta setmana el trobeu interessant i espereu amb la mateixa il·lusió el pròxim reportatge! Fins la pròxima. Salut i muntanya Meteopirinencs/ques!
.
