Tal com hem comentat anteriorment, molts de nosaltres associem la proximitat de la Terra al Sol amb la calor que experimentem durant l’estiu, especialment als mesos de juliol i agost. Però és aquest realment el factor determinant en l’augment de les temperatures? La resposta és que no. La distància entre la Terra i el Sol no és la causa principal de la calor estival. En realitat, la temperatura més elevada durant l’estiu a l’hemisferi nord està determinada per l’angle d’incidència dels raigs solars sobre la superfície terrestre i no per la proximitat al Sol.
És més, durant els primers dies de juliol, entre el 2 i el 7, la Terra es troba en el seu punt més allunyat del Sol, a uns 152.092.505 quilòmetres aproximadament. Aquest fenomen es coneix com l’afeli. Aquest fet il·lustra clarament que la proximitat al Sol no està directament relacionada amb l’augment de les temperatures. En aquest mateix període, a l’hemisferi sud es viu l’hivern i la Terra es troba en la seva mínima distància al Sol, anomenada periheli.
La variació de les temperatures i la distribució de les masses d’aire es deuen principalment a la inclinació de l’eix terrestre. Aquesta inclinació fa que els països propers a l’equador mantinguin temperatures relativament constants al llarg de l’any. A l’hemisferi nord, durant l’estiu, la inclinació fa que el Sol estigui més alt al cel i que els dies siguin més llargs. Això resulta en una major quantitat d’energia solar incidint sobre la superfície terrestre, escalfant l’aire i augmentant les temperatures.
Aquesta situació és especialment notòria a les regions temperades, on les masses d’aire càlid, habitualment situades en latituds més baixes, es desplacen cap al nord, provocant una pujada notable de les temperatures. A més, durant l’estiu, és freqüent la presència d’un sistema anticiclònic, que contribueix a estabilitzar les condicions meteorològiques i mantenir el cel clar, afavorint l’escalfament diürn.
És interessant destacar que, malgrat les altes temperatures que podem experimentar, l’estiu és també una època de canvis i contrastos meteorològics. Per exemple, les tempestes d’estiu són un fenomen habitual, sovint resultat de l’aire calent que ascendeix ràpidament i es troba amb capes d’aire més fred en altitud, generant nuvolades i precipitacions intenses en poc temps.
Esperem que aquest méteo-article us hagi resultat interessant i informatiu. Ens veiem la setmana vinent amb un nou reportatge! Fins aleshores, salut i muntanya, Meteopirinencs/ques!
