Les muntanyes són autèntiques barreres amb les quals topen les masses d’aire, obligades a passar-les d’alguna manera, sigui saltant-les o bé, vorejant-les. En la majoria de situacions, aquest ascens de la massa d’aire, comporta un seguit de fenòmens termodinàmics, que ocasionen la formació dels núvols i l‘aparició de precipitacions, comportant que a les zones de muntanya a casa nostra, plogui molt més, que no pas a les zones de relleus suaus.
Tal i com ja hem comentat, avui volem parlar d’un fenomen força local que es dóna al Pirineu, les ombres pluviomètriques, i que habitualment coincideixen amb les zones més poblades de la serralada, comportant que molts dels habitants del Pirineu, tinguem una percepció de què al Pirineu no plou tant com ho fa en realitat.
Les ombres pluviomètriques són aquelles zones on les precipitacions són inferiors a les que correspondria en aquell indret, a causa dels relleus que l’envolten. Quan una massa d’aire ascendeix per un vessant de sobrevent d’una muntanya o cadena muntanyosa es condensa i provoca precipitacions, però un cop sobrepassat el relleu, l’aire ha perdut gran part de la seva humitat i a més a més, l’ascens de l’aire per causa orogràfica ja no es produeix. La conseqüència de tot plegat és que les precipitacions a sotavent de la muntanya són febles o fins i tot, inexistents.
A la gran majoria de zones, acostumem a tenir uns vents més predominants que altres, per exemple al Pirineu, els vents d’origen atlàntic són els predominats, i determinem el clima de gran part de la serralada. Mentre el vessant nord (atlàntic), com la vall d’Aran, tenim precipitacions i nuvolositat abundant tot l’any, al vessant mediterrani o sud, el clima sol ser més sec i amb precipitacions no tan constants.
A escala local, les grans valls del Pirineu presentaran aquestes ombres pluviomètriques, amb valors de precipitacions més importants a les serres que l’envolten que no pas al fons de valls. Sol ser una contant a totes les valls del Pirineu, però són tres zones on aquest fenomen és més evident. Al Prepirineu, la conca del Pallars Jussà (Conca Dellà, Conca Deçà i Conca de Dalt), i al Pirineu, la conca de l’Urgellet i les grans valls dels Pallars Sobirà (Vall d’Àneu, Vall de Cardós i vall Ferrera).
A totes aquestes àrees d’ombra pluviomètrica, trobem registres de precipitacions anuals mínims d’uns 650mm, els registres més baixos de la serralada pirinenca a Catalunya, similars als corresponents per exemple, als de la costa de Barcelona. En canvi a pocs quilòmetres, coronant els cims que envolten aquestes zones de baixa altitud, els valors són clarament superiors, i fins i tot en alguns casos, com a les valls d’Àneu, els valors en menys de 10km arriben a duplicar-se. Ho podem apreciar, en aquesta imatge de l’Atles Climàtic del Meteocat.
Com bé sabem, la gran majoria de pobles i per tant, la majoria de població, es troben a les zones més baixes de les valls, i si ens hi fixem, molts dels pobles més grans es troben a zones d’ombra pluviomètrica (La Seu d’Urgell, Tremp, Puigcerdà…). És per això que moltes vegades, mentre a gran part del Pirineu les precipitacions (pluges o nevades) són abundants, els habitants d’aquestes contrades no arribem a percebre aquestes precipitacions i per tant, no som conscients que realment la nostra serralada, és una gran productora de pluges i nevades!
.
.
