Una de les formes més fàcils i còmodes per l’estació de Vallter 2000, és el control online a través de la xarxa de sensors, que permeten un seguiment per determinar el clima de l’estació, i les seves corresponents anomalies, per gestionar la producció de neu, entre d’altres. Comencem parlant de les característiques climàtiques d’aquest indret.
Climàticament, Vallter 2000 té una gran fluctuació a nivell de la humitat, passant del 10 al 80% de forma molt ràpida, afectant directament amb la producció de neu -a continuació ho veiem-. Respecte el vent, el que més afecta és el que ve de nord, i va picant entre les muntanyes, produint a vegades petites turbulències, on és més difícil determinar d’on venen les ratxes. Aquests dos factors, influeixen directament amb la temperatura, donant lloc a petites bosses d’aire càlid dintre l’estació.
Així doncs, des de la sala de producció de neu, a través d’un programa online és controla aquest paràmetre a través de 32 sondes i 4 anemòmetres. Així doncs, saben constantment la temperatura de l’estació i la velocitat del vent, dos valors molt rellevants per regular quin és el moment idoni per engegar els cànons de neu. Els valors de temperatura, depèn de la marginal, que va de 3º a -3º. Així doncs, la humitat és molt rellevant, ja que sinó només sortiria aigua, desfent la neu que hi ha sota, i creant una capa de gel.
D’altre banda, la velocitat del vent, tal i com ja hem dit, és molt rellevant. Els valors ideals oscil·len entre 0 i 20 km/h, ja que a més velocitat, la neu produïda sortiria disparada i es dipositaria molt més lluny dels cànons o de la pròpia pista en si. D’altre banda, aquesta forta velocitat del vent, podria fer precipitar més ràpidament les gotes d’aigua, sense donar el suficient temps perquè es congelin i sigui neu. Cal destacar, que les estacions dels Alps francesos, per exemple, no produeixen neu per sobre dels 10 km/h.
Finalment, parlar dels cànons de neu, ubicats en punts estratègics de les pistes, els quals tenen un funcionament controlat des de la sala de producció. El seu funcionament, és força senzill: quan arriba la pressió d’aigua i aire al canó, surt per unes boquilles i es precipita fins al sòl. En aquest breu pas de temps, és el moment en que es congelen abans de dipositar-se al terra en forma de neu.
Fins aquí, el reportatge d’avui! Esperem que el reportatge us hagi agradat, descobrint curiositats climàtiques i sobre la producció de neu, d’una de les estacions més boniques del Ripollès, Vallter 2000. Així doncs, per estar informat dels nostres articles, podeu seguir les nostres XXSS o la newsletter de la pàgina web. Cada setmana, articles i previsions noves!
