Ja portem unes quantes propostes interessants de colors de tardor pirinencs, com els d’Os de Civís, la Cerdanya, de la fageda de Conangles o del Puigsacalm, dels boscos de Burg o els del Berguedà i Ripollès, on l’espectacle de colors de tardor entre finals de setembre i inicis de novembre, ens regalen any rere any uns dels millors moments per descobrir el Pirineu.
Avui arriba el torn d’uns dels top ten de zones tenyides pels colors de tardor del Pirineu, la Vall de Boí.
Els factors que determinen que els arbres caducifolis perdin la seva fulla, són les hores de sol, la humitat i la temperatura. Com bé sabem, el fred s’intensifica amb l’alçada, fet que provoca que els estius a alta muntanya siguin més curts que no pas a les cotes més baixes del Pirineu. En relació directe a aquest fet, tindrem que la tardor serà més prematura a alta muntanya, i és per això que ja a finals de setembre, els primers arbres es tenyeixin de colors i aquesta coloració, vagi baixant fins a les cotes més baixes, ja a començaments del mes de novembre.
Per tant, estructurarem les visites de la vall de Boí, en funció de l’arribada dels colors de tardor:
Finals de setembre i inicis d’octubre:
Només els primers arbres caducifolis, ubicats a major alçada, començaran a canviar de colors les seves fulles, mentre la resta de la vall mantindrà els seus boscos, encara amb el verd intens. Alguns pollancres o moixera de Guilla de la zona d’Aigüestortes, podran començar a donar color.
Segona meitat d’octubre: Arriba el plat fort de coloracions tardorenques a la vall. Anem a descriure-les:
Fageda de Caldes de Boí. Aquesta fageda, barrejada amb algun altre caducifoli i amb avets, afegeix un veritable espectacle als voltants del balneari de Caldes de Boí. Passejar pels entorns del balneari, arribar fins a la pressa de Cavallers o pujar pel camí d’accés als estanys de Gémena, ens obsequiarà amb vistes espectaculars sobre el bosc.
Pujada per la Ribera de Sant Nicolau a l’estany de Llebreta: Un cop més els arbres de bosc de ribera, avellaners i els entorns de l’estany, ofereixen un autèntic espectacle visual. Podem fer aquest tram a peu o bé amb el servei de taxis ubicat a Boí, donat que l’accés amb vehicle privat està restringit, en ser territori del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici.
Cap a Taüll i l’estació d’esquí. Els pollancres i cireres que envolten les poblacions de Boí, Taüll i el pla de l’Ermita, ofereixen coloracions ben vives, que barrejades amb els campanars romànics de la zona, creen una combinació perfecte digna de postal.
De Durro a Sant Quirc de Durro. És una zona que té encant totes les estacions de l’any, però és possiblement la tardor, quan arriba al seu màxim. Ja de per si les vistes sobre la vall són úniques, però si a sobre li sumem milers d’arbres tenyits de diferents colors, el resultat és magnífic!
DARRERS DIES D’OCTUBRE I PRIMERS DE NOVEMBRE
Mentre ja les parts altes de les muntanyes han quedat despullades de colors de tardor, i els cims cada cop van cobrint-se més de neu, encara tenim les raconades més baixes de la vall on gaudir dels darrers colors de tardor de la temporada.
El salencar de Barruera: Aquest magnífic aiguamoll del pantà de Cardet, equipat amb ponts, passeres i camins per la seva visita, ens regala uns impressionants paratges d’estanys, bosc de ribera i coloracions, a tocar de les aigües de la Noguera de Tor.
La roureda: Els roures ocupen les cotes més baixes de la Vall de Boí. Entre Barruera i els pobles de Coll i Cardet, trobem els vessants de les muntanyes tenyits per colors groguencs, que contrasten amb els primers blancs de les neus dels cims més alts de la Ribagorça.
Us deixem en vídeo, les nostres recomanacions!
MeteoPirinencs/ques, esperem que trobeu interessant la proposta ! Si no et vols perdre cap de les nostre recomanacions, pots seguir-nos a les XXSS com Facebook, Instagram o Twitter, i també rebre la nostra newsletter setmanal, únicament t’has de registrar al botó que trobes a la capçalera de la web!
